Infrahabitatge i calor: 120.000 llars no compleixen les condicions mínimes d'habitabilitat

Passen el màxim de temps possible fora de la pensió de Terrassa on viuen ella i els seus tres fills menors. Hi porten mesos, des que els van desnonar sense alternatives. L'habitació, petita, no té cuina ni finestres i la dona, que no vol dir el seu nom per vergonya, explica que passen molta calor perquè l'aire condicionat no funciona: "Estem molt cansats. És com si visquéssim en una presó."

Una situació de precarietat que, malauradament, està molt estesa. De fet, mig milió de catalans viuen de manera poc estable, en pensions, rellogant habitacions o amb acords verbals i insegurs, segons unes dades que ha avançat la Fundació FOESSA de l'informe d'exclusió residencial que presentarà al novembre.

180.000 habitatges amb 900.000 persones amuntegades

L'informe destaca que hi ha 180.000 habitatges amb 900.000 persones vivint-hi amuntegades. Això vol dir que, per exemple, en un pis de seixanta metres quadrats pensats per a quatre hi poden viure vuit persones o més.

També han pogut constatar que molts d'aquests habitatges són poc salubres. Concretament, a 120.000 llars catalanes, on viuen 300.000 persones, no hi ha les condicions mínimes necessàries per viure, com per exemple tenir subministraments bàsics o uns bons aïllaments contra el fred o la calor.

El pis de Youssef Azhar, al barri de Rocafonda, a Mataró, n'és un exemple. És d'un fons d'inversió i el va ocupar amb la seva família. La llum va i ve i no tenen aigua corrent, malgrat que la legislació catalana permet que tinguin comptadors socials d'aigua.  

Mentrestant, el pare omple cada dia un centenar de litres a la font del costat de casa. Una quantitat que s'ha incrementat ara amb les altíssimes temperatures dels últims dies, com explica Azhar:

"El meu fill i jo ens hem fet socis d'un gimnàs per dutxar-nos i hi anem cada dia. Amb aquesta calor és molt difícil. Surto al carrer i hi ha altres famílies amb el mateix problema. Som menys que animals."

Lluita a Mataró

El Sindicat d'Habitatge Socialista de Mataró coneix cinquanta famílies que voldrien que l'Ajuntament els instal·lés comptadors d'aigua, però no ho aconsegueixen. La seva portaveu, Pili Sánchez, creu que la crisi climàtica està afectant molt més els pobres que els rics:

"És claríssim. Hi ha gent que està patint molt la calor a les seves feines i arriben a casa i tampoc poden descansar. Estar sense aigua o sense llum amb aquesta calor és molt greu. Vivim en una societat que té els recursos tècnics i materials per garantir un habitatge digne i uns subministraments per a tothom."

Els nens, grans afectats

A més, a sis de cada deu habitatges mal condicionats hi ha famílies amb nens. Una situació que Míriam Feu, coordinadora de l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya, denuncia:

"Els infants que han patit mancances materials greus tenen més probabilitats d'esdevenir adults també vulnerables. És la transmissió intergeneracional de la pobresa. Per tant, les polítiques públiques han d'estar adreçades a frenar i a atacar tota aquesta situació, perquè és el nostre futur."

Regular i invertir per solucionar el sensellarisme, l'assignatura pendent

La responsable de Càritas conclou que tenir una llar digna és un dret fonamental que no s'està garantint. Reclama de forma urgent que les administracions incrementin els pisos socials i d'emergència, i també que abordin la greu problemàtica del sensellarisme, pendent d'una legislació des de fa anys.

Perquè les persones que viuen al carrer ja no tenen cap paret per refugiar-se de les temperatures extremes.

L'Observatori de Drets Socials i Ambientals DESCA assenyala els més vulnerables com les grans víctimes de l'emergència climàtica, com explica la tècnica de justícia climàtica de l'Observatori, Ariadna Rigau:

"Ja hi ha estudis que indiquen que les persones sense llar són 200 vegades més propenses a morir per efectes de temperatures extremes que les persones que sí que tenen un refugi segur, que tenen una llar digna."

I remarca que aquesta llar digna hauria d'estar ben aïllada del fred i de la calor, tenir subministraments bàsics assequibles que les famílies puguin pagar per així poder mantenir una bona temperatura a casa.

Només d'aquesta manera la llar seria el refugi desitjat per sobreposar-se al dia a dia.