La guerrilla kurda del PKK anuncia la dissolució després de 40 anys de lluita armada

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat aquest dilluns la fi de la lluita armada i la seva dissolució. Una decisió que arriba com a resposta a la crida que l'empresonat cofundador i líder de la guerrilla kurda, Abdullah Öcalan, va fer a finals de febrer.

El PKK va celebrar entre el 5 i el 7 de maig un congrés on van participar 232 delegats --entre els quals la cúpula de l'organització encapçalada per Murat Karayilan, Bese Hozat i Cemil Bayik-- per debatre la petició d'Öcalan.

L'anunci s'ha fet 40 anys després que la guerrilla kurda iniciés, el 1984, la seva activitat armada a Turquia, un conflicte que ha provocat més de 45.000 morts.

"El 12è congrés del PKK ha decidit dissoldre l'estructura organitzativa del PKK i posar fi a la lluita armada, el procés d'aplicació del qual serà dirigit i dut a terme pel líder APO (Öcalan), posant fi així a les activitats realitzades sota el nom del PKK", ha assenyalat la guerrilla en un comunicat difós pels mitjans kurds i turcs.

47 anys d'existència i 40 de lluita armada

El PKK va fundar-se el 1978 a Turquia amb l'objectiu de lluitar políticament pel reconeixement dels drets del poble kurd. La inestable situació política, amb un cop perpetrat per l'exèrcit turc el 1980, i la negativa de les autoritats d'Ankara a posar la qüestió kurda sobre la taula, van portar el PKK a iniciar la lluita armada el 1984.

Öcalan, que fa 25 anys que compleix cadena perpètua a l'illa presó d'Imrali, va demanar el 27 de febrer al Partit dels Treballadors del Kurdistan --considerat grup terrorista per Turquia, els Estats Units i la Unió Europea-- que abandonés les armes.

"El 12è congrés extraordinari del PKK ha avaluat que la lluita del PKK ha trencat la política de negació i anihilació imposada al nostre poble, ha portat la qüestió kurda al punt de poder ser resolta a través de la política i vies democràtiques i ha complert així la seva missió històrica",  ?ha justificat l'organització en el seu missatge.

En declaracions a Jiyar Gol, corresponsal de la BBC a l'Iran i el Kurdistan, Zagros Hiwa, portaveu del PKK, ha indicat que "fins ara, no hi ha hagut cap acord escrit o verbal entre el PKK i l'estat turc".  Hiwa ha subratllat que "es tracta d'una declaració unilateral de bona voluntat del PKK per tal d'obrir el camí cap una solució democràtica de la qüestió kurda".  El portaveu de la guerrilla, també ha remarcat:

"Ara és el moment que altres parts interessades, especialment l'estat turc, prenguin els passos polítics i legals necessaris cap a la solució pacífica i democràtica de la qüestió kurda." 

El 8 de maig, el president turc, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, va avançar en una reunió del seu partit, l'AKP, que el desarmament del PKK s'anunciaria aviat.

Tot i la crida d'Öcalan --a finals de febrer-- i l'anunci posterior d'una treva unilateral per part del PKK, els combats amb l'exèrcit turc han continuat a les muntanyes del nord de l'Iraq, on la guerrilla kurda té les seves bases.

El portaveu del partit governamental, Ömer Çelik, ha assenyalat que la decisió del PKK és un "pas important cap a una Turquia lliure de terrorisme". Celiik també ha destacat que "la implementació de la decisió de dissoldre's i deposar les armes de forma concreta i completa, serà un punt d'inflexió i ha d'abastar totes les branques i extensions del PKK, així com les estructures il·legals.