
La Mina lluita contra la inseguretat i l'estigma: "Per primer cop, tinc por"
El neguit ha augmentat entre els veïns, que al mateix temps reclamen solucions consensuades i reivindiquen els esforços que es fan per construir un barri amb futur
El barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, ha tornat a ser notícia a principis d'any: aquesta vegada, el motiu ha estat un greu tiroteig, amb 150 trets, protagonitzat per gent jove, que afortunadament no va causar cap mort. Uns fets que, per als veïns, suposen haver de lluitar, un cop més, contra la inseguretat que afecta el seu dia a dia, però també contra l'estigma social que etiqueta aquests carrers com a perillosos, tapant l'esforç que fan entitats, institucions i persones a títol personal per garantir un futur millor als qui hi viuen.
Jacob Muñoz és un dels 11.000 veïns censats a la Mina, on la seva mare tenia un bar. Ell va néixer aquí i encara hi viu. Fa d'educador al Casal Infantil La Mina, i admet que, ara que té un fill petit, de tant en tant pensa a canviar de barri.
"Per primer cop en 40 anys que visc a la Mina tinc por. Por de sortir al carrer, tant com a pare com quan vaig amb el grup dels infants"
De fet, assegura que aquesta és una "sensació compartida" per a molts, que en alguns casos arriben a témer organitzar activitats a l'aire lliure, com passarà aviat amb el Carnestoltes, pel temor a la inseguretat.
Un neguit social contra el qual també lluita Toni Porto, un dels referents del barri. Va arribar a Sant Adrià fa 35 anys des de Jérez de la Frontera i és fundador del Club Futbol Tramontana, tant de l'equip masculí com femení.
"Està costant que la gent torni sense por. He trucat tres o quatre vegades l'equip de Canyelles però no volen venir perquè tenen por. Un descontrol tan gran com el que hi ha ara és dolent i trist"

Però què ha canviat en el dia a dia? Els qui coneixen la realitat d'aquest indret tenen la percepció que ara hi ha més crispació. Que a diferència de fa un temps, qualsevol desavinença, encara que sigui una disputa per un lloc d'aparcament, pot acabar en confrontació, fins i tot amb armes de foc pel mig.
Un dels elements que ajuda a explicar el nou escenari, segons coincideixen els dos, és que s'ha desdibuixat la figura dels patriarques, que ajudaven a mantenir l'ordre quan hi havia diferències entre famílies. Porto ho té clar.
"Si hi ha un patriarca, tot això ho para. Tu no pots fer el que et dóna la gana perquè ets d'aquesta família o de l'altra. Aquí l'últim patriarca fort va ser el tio Manolo"
Muñoz afegeix que "s'està creant la idea d'impunitat, que ser fort és ostentar el poder a través de la violència".
La biblioteca, centre de transformació
En paral·lel a aquest nou clima, hi ha un gran esforç tenaç per construir un futur millor, per donar esperances als joves. Un dels principals motors d'això és la biblioteca Font de la Mina: 6.500 veïns en tenen el carnet de soci. En aquest espai, que dirigeix Montserrat Espuga Condal, no només s'hi deixen llibres, sinó que és un nucli irradiador d'activitats socials on, per exemple, els nouvinguts hi aprenen català i castellà.
Espuga posa en valor el paper de les primeres noies gitanes que s'han llicenciat a la universitat, que obren camí per a moltes altres nenes. Des de la biblioteca, no es cansen d'empènyer les noies que tenen ganes d'aprendre perquè segueixin estudiant, a no deixar-ho fins a obtenir, com a mínim, el grau mitjà.

La directora de l'Institut Escola La Mina, Marta del Campo, insisteix que "la majoria de persones del barri porten una vida molt digna, molt honesta" i que els incidents violents "perjudiquen la imatge" del conjunt.
"Tinc un sentiment de tristor fonamentalment pels joves que viuen en aquestes famílies [les poques que protagonitzen fets violents] que tenen una manera de comportar-se on ells van primer, i volen marcar autoritat sense respecte per als atres veïns"
Al barri esperen que el ressò mediàtic dels últims fets no es quedi només en la seva cara fosca i que els ajudi a visibilitzar tot allò que hi ha de positiu. Les celebracions de la setmana cultural, el dia dels drets dels infants, el dia de la cultura de la pau o el torneig de futbol a l'estiu --que mobilitza unes 4.000 persones, segons Toni Porto-- proven de decantar la balança cap a l'altre costat.
Un problema "cronificat": el narcotràfic
Aquesta setmana, s'ha reunit la Junta de Seguretat per analitzar la situació, dies després del tiroteig. L'objectiu, asseguren les autoritats, és posar setge al narcotràfic. L'alcaldessa, Filo Cañete, admet que aquest és el moll de l'os de la inseguretat.
"El barri de la Mina ens preocupa i ens ocupa. No podem obviar que tenim un problema de seguretat cronificat al voltant de tot el que té a veure amb el narcotràfic"
Arran dels fets del 7 de gener, s'han fet gairebé 600 identificacions, i la investigació mira de determinar qui hi va participar i si les armes que es van fer servir s'han utilitzat per cometre altres delictes. La policia assegura que hi haurà detencions.
Els veïns avisen els polítics, però, que no es limitin a "passejar pel barri per fer-se fotos" i els recorden que qualsevol mesura que es vulgui posar en marxa ha de comptar amb qui treballen a primera línia, si volen que tingui èxit.
Venus, el futur que no arriba
Entre les accions pendents per dignificar més la vida en aquest entorn, hi ha l'enderroc de l'edifici Venus, que porta dècades esperant. Segons Jacob Muñoz, aquest és "el gran error polític del pla de transformació" perquè "condemna" les famílies que hi viuen a residir en uns pisos on el manteniment que s'hi fa és mínim, per garantir que el bloc no caigui.
"Es vulneren tots els drets amb mirada d'infància i de drets humans. És un lloc on no es pot viure"
De fet, Muñoz es fa ressò de converses que ha sentit entre veïns, que es pregunten si aquest endarreriment només busca que els pisos perdin més valor i que els seus habitants, cansats i cada cop amb més ganes de marxar, acabin acceptant-ne preus irrisoris.

Són peces que conformen el trencaclosques d'un lloc que, com tots, té llums i ombres. D'un barri on la majoria dels qui hi viuen treballen per tirar endavant i deixar un demà millor per als seus fills, suportant el pes d'una etiqueta que es va fent més i més pesada.
En això, el paper dels mitjans de comunicació és essencial, com recorda Isma Monfort, dinamitzador digital de la Plataforma d'Educació Social de la Mina i redactor de desdelamina.net
"M'agradaria demanar que, quan es facin cobertures, es facin amb més cura, amb més context, i posant al seu lloc les coses"
La Mina ha alçat la veu: contra la inseguretat i contra els qui només posen el focus en els problemes i no pas en les solucions.
- ARXIVAT A:
- Seguretat