La nova ERC de Junqueras decideix l'estratègia política per als pròxims quatre anys

Esquerra Republicana de Catalunya celebra aquest cap de setmana a Martorell la segona part del congrés, tres mesos després de la reelecció de Junqueras com a president.

La direcció ha desactivat les esmenes més polèmiques que limitaven el mandat del líder dels republicans. Però entre les esmenes vives, en queda una sobre el model de partit: si, a més dels independentistes, la formació s'ha d'obrir també als sobiranistes d'esquerres.

Es van presentar prop de 2.000 esmenes a les ponències de la direcció: la ponència política, l'estratègica i l'estatutària. Però abans de l'inici del congrés només en quedaven onze de vives. Són les que haurà de votar el plenari.

I n'hi ha dues que destaquen especialment. En part, perquè provenen del sector intern anomenat Àgora Republicana, de recent creació, i que impulsa un dels històrics del partit, Joan Tardà. Però també perquè interpel·la els republicans sobre els objectius i el model del partit.

El model de partit

A la ponència estratègica, Esquerra proposa treballar per ampliar les majories per assolir la independència. I els d'Àgora consideren que per fer-ho cal abraçar no només els independentistes, sinó també els sobiranistes d'esquerres, partidaris del dret a decidir.

Es tracta de "reconèixer el que ja som avui dia", diu Tardà, que és qui defensarà l'esmena durant el congrés. Argumenten que si es tracta de ser més, s'han d'acabar les "exclusivitats" que resten, diuen, i no sumen. No s'espera que la direcció es pronunciï a favor ni en contra. Serà el plenari qui decidirà si s'accepta l'esmena o no.

Tardà encara defensarà una altra de les esmenes vives. La que proposa construir sinergies amb altres formacions d'esquerres i sobiranistes de Catalunya, però també amb les de la resta de l'Estat. I és aquesta cua la que ha impedit l'acord. Els d'Àgora entenen que estar més coordinats amb les esquerres espanyoles facilitaria, en un futur, la negociació d'un referèndum.

I què ha passat amb la resta d'esmenes presentades? La majoria s'han acceptat. N'hi ha moltes que són puntualitzacions conceptuals i de pura gramàtica, explica el partit. D'altres s'han incorporat a les ponències, sigui transaccionades o literalment. Però també n'hi ha de retirades. Algunes per sorpresa, com les de Nova Esquerra Nacional, la candidatura que es va enfrontar a Junqueras a les eleccions a la direcció.

Límits a la presidència

Els de Xavier Godàs volien posar límits al mandat del president i de la secretària general. Un màxim de dotze anys al càrrec, diuen, tant si són seguits com si no. I aquest és el quid de la qüestió, perquè els estatuts parlen d'un màxim de dotze anys al càrrec ininterrompudament.

L'altra esmena de Nova Esquerra que s'ha retirat és la que hauria impedit que Junqueras fos candidat a la presidència de la Generalitat. Això, més enllà de l'aplicació de l'amnistia, perquè de moment el líder republicà continua inhabilitat. Els de Xavier Godàs proposaven la incompatibilitat de càrrecs. És a dir, que ni el president ni el secretari general poguessin presentar-se a les eleccions, tant al Parlament com a les municipals.

Al final, Nova Esquerra deixa el debat per a més endavant. Els de Junqueras van proposar en campanya fer un debat organitzatiu d'aquí a dos anys, abans de les eleccions municipals. I és en aquest marc on es podrà parlar d'aquest i altres temes.

Els més crítics

Totes les esmenes presentades van haver de passar un primer filtre a les federacions territorials i sectorials. Les esmenes que no superen el debat cauen. Això és el que va passar amb les esmenes a la totalitat que van presentar els grups més crítics, dues el Col·lectiu Primer d'Octubre i una els membres de Foc Nou.

Aquests van defensar la proposta per a la independència en cinc anys que havien presentat a la primera fase del congrés, la de les eleccions internes. Era la seva esmena a la totalitat a la ponència estratègica, la que marca el 2031 per aconseguir la força per negociar un referèndum. L'esmena de Foc Nou va caure per la mínima, comenten ells mateixos. Com les del Col·lectiu Primer d'Octubre.

El sector crític vigent més antic dels republicans també va presentar esmena a la totalitat a la ponència estratègica i una altra a la ponència política. Però "van passar el corró", expliquen alguns dels seus membres. Les dues esmenes es van quedar a la línia de sortida.

L'estructura B i els cartells

Desactivades les esmenes més polèmiques i amb l'aval garantit a les ponències, el focus del congrés estarà en l'informe que ha de presentar la comissió de la veritat.

Es tracta d'un òrgan que va crear expressament la nova direcció per aclarir l'afer dels cartells i l'estructura B del partit. No hi haurà cap debat ni votació. Es tracta només de retre comptes. Després del congrés, la comissió es dissoldrà.

El lideratge de Junqueras

Si el congrés ha de servir de termòmetre per mesurar el suport a la nova direcció, el nivell pot ser més alt del que podia semblar inicialment. Junqueras va necessitar una segona volta per ser elegit president, i ho va ser amb el 52% dels vots.

Tot plegat després d'una etapa convulsa, de molta tensió i de durs retrets. Hi havia quatre candidatures, una de les quals no va aconseguir els avals necessaris per presentar-se a les eleccions internes. I no és casualitat que el verb "recosir" fos el mot que més fortuna va fer durant la campanya d'un partit que havia quedat clarament dividit.

Junqueras va dir la nit de la reelecció: "Només hi ha un partit, que és Esquerra Republicana". La voluntat de la direcció és mostrar imatge d'unitat. Ho han fet amb la negociació de les esmenes. Però també s'han mostrat implacables a l'hora de plantar-se. Hi haurà corrents crítics regulats als estatuts, però "el temps de les candidatures -diu Junqueras- s'ha acabat".