La pausa de Trump amb els aranzels aixeca sospites d'ús d'informació privilegiada a la borsa

De l'entrada en vigor dels aranzels de més magnitud que es recorden a una pausa de la gran majoria d'aquests aranzels en poc més de 12 hores. Què va passar que precipités un canvi tan brusc de la posició de Trump?

El president dels Estats Units va explicar que va prendre la decisió d'aturar els aranzels el mateix dimecres al matí, juntament amb el secretari del Comerç, Howard Lutnick, i el del Tresor, Scott Bessent.

Però no va ser només això. Segons The Wall Street Journal, Trump també hauria mirat una entrevista a la cadena FOX en què el conseller delegat de JPMorgan Chase, Jamie Dimon, alertava d'una recessió.

L'entrevista amb el banquer més poderós del país, juntament amb la intervenció del secretari del Tresor, li haurien fet veure que el deute dels Estats Units s'estava desplomant i posava en risc la solvència del país.

L'economista Josep Soler considera que "Trump es va veure obligat a canviar de política" davant d'un "malestar general de la societat americana". En una entrevista al canal 324, el conseller executiu de l'Associació Europea d'Assessors i Planificadors Financers (EFPA) ha apuntat que molts estalviadors nord-americans han perdut molts diners amb la patacada a les borses:

"Una gran part dels estalvis americans, contràriament al que passa a Europa i al nostre país, estan invertits directament en borsa. Per tant, haver perdut l'últim mes entre un 15% i un 20% dels estalvis acumulats per les caigudes borsàries era molt fort."

Dubtes sobre si algú tenia informació privilegiada

Més enllà de la pregunta sobre què va passar exactament aquest dimecres, encara n'hi ha una altra: algú es va beneficiar d'informació privilegiada?

El dimecres a primera, un missatge de Trump recomanava comprar accions en plena caiguda de les borses:

Quatre hores després, el mateix Trump donava la notícia que disparava els mercats. A Wall Street, el Dow Jones es va disparar un 7,87%, l'S&P es va enfilar un 9,52% i l'índex tecnològic Nasdaq va tancar amb una pujada del 12,16%.

Davant d'algunes operacions sospitoses, alguns congressistes demòcrates demanen una investigació de la Comissió de Borsa i Valors nord-americana (la SEC, segons les sigles en anglès).

El senador Adam Schiff ha alertat que les grans fluctuacions en el mercat amb els aranzels intermitents suposen "perilloses oportunitats per a l'ús d'informació privilegiada":

"Qui de l'administració sabia amb antelació l'últim canvi radical d'aranzels de Trump? Algú va comprar o vendre accions i se'n va beneficiar a costa del públic?"

Per la seva banda, la congressista Alexandria Ocasio-Cortez ha demanat que tots els congressistes que compressin accions les últimes 48 hores ho facin públic:

"Qualsevol membre del Congrés que hagi comprat accions en les últimes 48 hores probablement hauria de revelar-ho ara."

"Insider trading", l'equivalent en anglès d'"ús d'informació privilegiada", ha estat tendència a la xarxa social X aquest dijous.

El deute públic, un punt feble dels Estats Units

L'elevat deute públic dels Estats Units, que supera els 36 bilions de dòlars, i el fet que bona part es trobi en mans d'inversors estrangers -entre els quals, la Xina- suposa un taló d'Aquil·les per a la política aranzelària de Trump. És per això que diversos analistes han vinculat la marxa enrere de Trump amb els aranzels amb el repunt de l'interès del deute nord-americà que hi ha hagut els darrers dies.

En una entrevista al 324, el professor del màster en Finances i Banca de la UPF-BSM Xavier Puig ha apuntat cap al deute públic dels Estats Units com la causa del gir de Trump:

"El problema de fons que mou tot aquest daltabaix és el gran deute americà."

Just després de l'anunci de la nova tanda d'aranzels, el rendiment del bo a deu anys havia baixat del 4% en el mercat secundari. En les següents sessions, va enfilar un camí ascendent que el va acostar al 4,5% hores abans que Trump anunciés la pausa aranzelària. Aquest dijous rondava el 4,3%.

El director del Consell Econòmic Nacional, Kevin Hasset, ha admès que la pujada del rendiment del deute nord-americà va provocar que hi hagués "una mica més d'urgència" per posar els aranzels en pausa.  En qualsevol cas, Hasset ha dit en una entrevista amb la cadena CNBC que la decisió de congelar els aranzels forma part de l'estratègia de l'administració Trump:

"Tot estava avançant de manera ordenada, i no hi ha dubte que el mercat de deute va fer que probablement hi hagués una mica més d'urgència".

Actualment, el deute públic nord-americà és de 36,2 bilions de dòlars, dels quals 28,9 estan en poder d'inversors. La resta corresponen a compromisos i obligacions del govern dels Estats Units amb jubilats i altres beneficiaris de prestacions.

Entre els grans tenidors de bons dels Estats Units hi ha la Reserva Federal, el banc central del país, que en té al voltant de 9 bilions.

Pel que fa als inversors estrangers, controlen uns 8,5 bilions de dòlars, segons les dades de Bloomberg. Per països, qui en té més és el Japó (1,08 bilions), la Xina (761.000 milions) i el Regne Unit (740.000 milions).

Aquest any, l'administració Trump haurà de refinançar uns 9 bilions de bons dels Estats Units.

Les borses comencen el dia en verd, però l'acaben en vermell

Mentrestant, aquest dijous, els mercats han continuat alterats. A primera hora, els parquets asiàtics i europeus han viscut hores d'eufòria, impulsades per les grans pujades del dia anterior a Wall Street.

Hores més tard, quan la Casa Blanca ha confirmat que les importacions xineses tenien uns aranzels totals del 145%, l'optimisme s'ha esfumat i la borsa de Nova York s'ha tornat a tenyir de vermell.

En el tancament de sessió, el tecnològic Nasdaq ha caigut un 4,3%, l'S&P 500 ha cedit un 3,46% i el Dow Jones ha tingut un descens del 2,5%.