La previsió per als al·lèrgics: s'espera una primavera carregada de pol·len i espores

Es preveu una primavera de pol·linització intensa i dura per a les persones que tenen al·lèrgies respiratòries.

Les pluges recents i la suavitat en les temperatures afavoreix aquest any que les espècies al·lergògenes alliberin més pòl·lens i espores, segons la previsió que fa la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l'ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB (BABVE). Aquest organisme de la UAB posa en avís les persones que pateixen aquestes al·lèrgies. 

"Cal que les persones al·lèrgiques prenguin totes les precaucions oportunes per minimitzar els símptomes."

La primavera, esperada per molts, és temuda per cada cop més persones: les que pateixen al·lèrgies respiratòries com la rinitis i l'asma. A Catalunya, afecten uns dos milions de persones, i la seva prevalença va en augment, segons adverteix la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC). I indiquen que factors com el canvi climàtic i la contaminació estan agreujant el problema, que qualifiquen "d'epidèmia silenciosa".

El pronòstic

S'espera que març, abril i maig siguin lleugerament més càlids de l'habitual i, amb precipitacions normals al març i al maig, però que l'abril sigui més plujós del normal.

A partir d'aquests models meteorològics, cada any la XAC i la UAB ofereixen el pronòstic dels nivells de pol·len i espores a l'atmosfera a Catalunya per als pròxims mesos.

Segons la investigadora Jordina Belmonte, les pol·linitzacions hivernals, a principis d'any, de xiprer, avellaner, freixe i parietària han sigut importants, han superat les mitjanes que es registren des del 1994, però sense arribar al màxim històric.

• El període de risc d'al·lèrgia ha començat durant gener i es pot estendre fins ben entrat l'abril per al xiprer i fins entrat l'estiu per a la parietària. 

• Les pol·linitzacions primaverals d'espècies arbòries --plàtan com a molt al·lergògena, però també salze, pollancre, om, auró, pi, morera, roure-alzina i, més endavant, bedoll, i olivera-- començaran amb normalitat i amb força, i tindran la durada habitual. 

• Les pol·linitzacions de primavera-estiu d'espècies herbàcies --parietària i gramínies com a molt al·lergògenes i primerenques, i més endavant també blets, plantatge i artemísia-- començaran amb normalitat i amb força, i presentaran una durada superior a l'habitual.

Les pluges primaverals netegen puntualment l'atmosfera de pòl·lens i espores, però propicien que els pòl·lens d'herbes i les espores de fongs augmentin a continuació i se n'allargui la presència. 

Hi ha situacions meteorològiques que poden millorar o agreujar aquestes previsions: 

- Episodis de pluja forts i durant les hores de llum: arrossegaran el pol·len, sobretot dels arbres. En el cas de les herbes al·lergògenes, també, però per un temps breu, perquè tornaran a florir i s'allargarà el període de pol·linització. 

- Temperatures altes: redueix i escurça la pol·linització, sobretot de les herbes. 

- Episodis de vent molt fort: si el vent prové de zones sense o amb poc pol·len o espores -- de mar, per exemple-- reduirà les concentracions o farà canviar el tipus de pol·len i d'espores. Si ve de zones amb pol·len i espores, augmentarà el risc d'al·lèrgia.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), mesura els pòl·lens i espores de fongs atmosfèrics a temps real i compta amb una app que informa de la presència de plantes al·lergògenes a l'entorn i el nivell de risc d'al·lèrgia i en què els usuaris poden ajudar a formar un mapa en aquestes zones.

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants a Catalunya són les cupressàcies --coníferes de la família dels pins-- (22,1 %), el plàtan d'ombra (10,6%), l'olivera (4,8%), la parietària (4,5%), l'avellaner (4,4%), les gramínies (4,2%), el freixe (2,8%), els blets (1,8%) i l'artemísia (1%). Hi ha importants variacions segons les zones geogràfiques i el clima. 

Les espores del fong alternària, malgrat la seva significació en al·lèrgia, no són de les més abundants a Catalunya, un 1,9% del total d'espores.

La XAC remarca que també cal parar atenció a altres espècies que sovint no s'inclouen, com ara bedolls, melcoratges, pins, plantatges, pollancres, roures-alzines, verns, i altres que poden incidir localment. 

Tenim cada cop més al·lèrgies? 

L'al·lèrgia respiratòria és la més freqüent. A Catalunya, prop de dos milions de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i es preveu que la xifra es dupliqui l'any 2050. 

Segons estimacions de la SCAIC, el 25% de la població presenta rinitis, amb conjuntivitis al·lèrgica o sense, i fins a un 12% pateix asma al·lèrgica.

L'edat mitjana dels pacients amb rinoconjuntivitis i asma és de 30 i 29 anys, respectivament, sobretot dones, que representen un 55% dels casos. 

Les dades mostren dos pics d'incidència de l'asma: un en infants de 5 a 15 anys, i un altre, en adults de 35 a 40 anys.

A més, en 4 de cada 10 casos, l'asma i la rinoconjuntivitis són provocades pel pol·len, que representa la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona d'asma. 

La detecció precoç és fonamental per evitar la progressió de la rinitis a l'asma i a altres malalties al·lèrgiques associades, com la dermatitis atòpica o l'al·lèrgia alimentària, destaca Gaspar Dalmau, especialista en al·lergologia de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i president de la SCAIC. Sobretot en la població pediàtrica, un tractament adequat pot frenar l'anomenada "marxa atòpica", el desencadenament d'altres al·lèrgies.

La contaminació agreuja les al·lèrgies respiratòries

El desenvolupament i l'agreujament de les malalties al·lèrgiques depenen de factors genètics i ambientals. El canvi climàtic modifica els patrons de pol·linització de moltes plantes, els allarga la durada d'emissió i n'augmenta la concentració a l'aire. 

A Catalunya, les condicions climàtiques actuals, amb hiverns suaus i estius cada cop més càlids, afavoreixen la proliferació d'espècies productores de pol·len.

L'increment de la temperatura i l'augment dels nivells de diòxid de carboni (CO₂) potencien la producció de pol·len, prolongant la temporada d'exposició i incrementant la presència d'al·lèrgens en l'aire. 

A més, la contaminació atmosfèrica no només danya les vies respiratòries, sinó que també altera la composició del pol·len, fent-lo més al·lergènic. 

Tot plegat explica el creixement continu de les malalties al·lèrgiques, convertint-les no només en un repte de salut pública, sinó també econòmic i social, i que requereix estratègies preventives i terapèutiques adaptades a l'entorn actual. 

Així doncs, la quantificació del pol·len a l'atmosfera és clau per dissenyar estratègies terapèutiques i preventives adaptades a cada pacient.