La síndica diu que la DGAIA ha quedat obsoleta i demana una reforma a fons que "no arriba mai"
Esther Giménez-Salinas demana millorar l'atenció a les famílies per evitar la separació dels menors i que l'ingrés en un centre sigui l'últim recurs
La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, denuncia que el sistema d'atenció a la infància i l'adolescència "ha quedat obsolet" i reclama un canvi profund en la DGAIA que fa anys que s'anuncia, però no arriba mai.
Giménez-Salinas ho ha dit en una entrevista al programa "El suplement", de Catalunya Ràdio, arran del cas de la nena de 12 anys sota tutela de la DGAIA que va patir abusos i va ser víctima d'explotació sexual durant dos anys per una suposada xarxa de pederàstia.
La síndica, que ha obert una investigació sobre el cas, creu que no es fa prou esforç per no separar els infants de les seves famílies:
"Són infants que han patit molt i tot el sistema ha quedat obsolet. Fa anys que es diu que s'ha de renovar, que s'han de fer les coses diferents. S'ha de parlar primer molt amb les famílies i que la separació i l'ingrés en centres sigui l'últim recurs. I no és l'últim recurs. Créixer en un centre no és el millor per a un nen."
La sindicatura de greuges ja va presentar fa dos anys un informe en què denunciava els problemes estructurals de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, i reclamava una transformació profunda de la institució.
"L'ingrés de nadons en centres hauria d'estar prohibit"
La síndica distingeix "els casos molt clars" en els quals s'ha de separar l'infant de la família, com en els maltractaments, de les "situacions límit o negligències dels pares" en les quals, diu, "es podria treballar molt més amb les famílies per evitar l'ingrés de l'infant en un centre".
Esther Giménez-Salinas creu que hauria d'estar prohibit l'ingrés de nadons en centres d'acollida:
"Es pot imaginar nadons de sis o vuit mesos en un centre? Això no hauria d'existir, hauria d'estar prohibit. Com a mínim els menors de tres anys haurien de créixer, si no pot ser amb la seva família, amb una família acollidora. Però fa aproximadament deu anys que tenim les mateixes famílies acollidores. No creixen."
També denuncia que el sistema sigui "tan lent" i reclama més recursos i esforç perquè els infants que viuen en un centre puguin mantenir la relació amb les seves famílies:
"Estan separats però s'ha de fomentar la relació perquè potser algun dia podrien tornar. Si aquesta relació es pot enfortir, pot ser una mesura de prevenció, perquè potser els pares s'adonen de quina és la situació dels nens. Però això s'allarga en el temps. Per a nens que tenen 3 o 4 anys, si s'allarga tres o quatre anys més, és el doble de la seva vida."
Centres més petits i personalitzats
La síndica reconeix que "hi ha el convenciment que aquest no és un cas aïllat" i diu que no pot entendre que una nena que viu en un centre de menors pugui ser víctima d'explotació sexual continuada durant dos anys sense que ningú se n'adoni. I apunta a "múltiples raons" per les quals els infants tutelats no poden establir vincles de confiança amb els adults que els haurien de protegir.
Per això demana centres més petits i sense tanta rotació d'educadors:
"D'entrada, els centres han de ser més petits, més personalitzats. L'ideal seria que els educadors hi poguessin estar molt de temps, que coneguessin més els infants. Hi ha un problema important de rotació. Les persones que hi treballen acostumen a ser relativament joves, no s'hi estan un temps llarg. A vegades, si el centre és molt gran, hi ha torns de matí, tarda i nit i no acabes de saber què està passant."
Esther Giménez-Salinas, que és doctora en Dret i diplomada en Psicologia Aplicada per la Universitat de Barcelona, demana "una profunda reflexió" sobre com es tracten tots els temes entorn de la protecció dels menors --i no només en els casos d'abusos--.
És síndica de greuges de Catalunya des del 14 de juliol del 2022, però porta "tota la vida dedicada a aquests temes", diu, esperant canvis que no arriben. I és que creu que cal un canvi d'arrel del sistema, per "treballar des del principi" --i no "fent petites coses però al final", diu--, i més polítiques de prevenció:
"Fa massa anys que sento que el sistema canviarà i no canvia. No es treballa des del principi. No es treballa en com funciona el desemparament, en l'ajuda a les famílies, en la prevenció. Sovint ho comparo amb la salut: què faríem si no treballéssim la prevenció? No serveix de res tractar la malaltia si no treballes la prevenció. Aquí és el mateix."
Demanen 107 anys de presó per al principal acusat
La sindicatura de greuges demanarà informació al Departament de Drets Socials i Inclusió, al d'Educació i al de Salut, sobre les circumstàncies al voltant d'aquests fets, les mesures preses un cop es va saber la situació de la menor, i quina atenció rep la noia ara que tot s'ha fet públic.
Els detalls del cas han sortit a la llum arran de la petició de 107 anys de presó del principal acusat en la causa, un home que hauria violat la nena repetidament i l'hauria ofert a altres homes durant dos anys, del 2020 al 2022.
La investigació policia ha destapat tota una suposada xarxa de pederàstia en la qual hi hauria almenys 30 homes implicats i 11 menors com a víctimes. Només dos dels suposats agressors estan en presó preventiva.
El principal encausat, un electricista de 45 anys, tenia més de 1.300 imatges amb agressions sexuals a infants i adolescents i missatges dels seus clients on queda clar que els agressors sabien que les víctimes eren menors d'edat.
Els comptes de la DGAIA, també sota sospita
La sindicatura de greuges no és l'única que investiga la gestió de la DGAIA dels últims anys. La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència també és investigada pel Departament de Serveis Socials de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau.
La Sindicatura de Comptes investiga suposades irregularitats en les prestacions que atorga la DGAIA i en adjudicacions a centres de menors "sense cobertura legal" i amb "mancances greus" detectades l'any passat.
L'Oficina Antifrau investiga si es va pagar a entitats privades "places fantasma" d'acollida de joves que en realitat no eren en aquests centres, arran de la denúncia d'un treballador.
Per la seva banda, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha demanat comparèixer al Parlament, al juny, per explicar els mecanismes de prevenció, protecció i atenció a la infància de la DGAIA.
També informarà sobre les actuacions que ha dut a terme el departament arran del cas d'aquesta menor de 12 anys que va ser víctima d'una suposada xarxa de pederàstia i prostitució quan estava sota la guarda de l'administració. I per què es va permetre que, amb 15 anys, i un cop denunciat el cas, marxés del centre per viure amb un home de 25 anys amb qui mantenia una relació afectiva.
Què és la DGAIA
La DGAIA és l'organisme que s'encarrega del benestar de la infància i l'adolescència en alt risc de marginació social i exerceix la protecció i tutela dels infants i adolescents desemparats.
Entre altres objectius, ha de promoure els drets dels menors, elaborar i garantir protocols per a la detecció i atenció d'infants i adolescents víctimes de maltractaments, que estiguin en risc social o assumir la guarda del que estiguin desemparats, així com la integració social i laboral dels tutelats i extutelats.
