L'empremta del foc a la Segarra a vista d'ocell: camps de conreu plens de "combustible fi"

L'incendi que ha cremat més de 5.500 hectàrees a la Segarra aquesta setmana es considera el "més extrem" dels que s'han viscut a Catalunya. El foc va provocar dos morts i dos ferits lleus, i a vista d'ocell s'aprecia la gran empremta que ha deixat a la plana de Lleida en arrasar camps de conreu, finques, granges i pallers.

Per l'inspector en cap dels Bombers de Lleida, Juanjo Bellostas, aquest ha estat l'incendi "més explosiu" que ha viscut fins ara.

Amb una velocitat de propagació que va arribar als 28 km per hora, la més ràpida registrada a Europa. Es tracta, segons la consellera d'Interior, Núria Parlon, d'un incendi "inèdit".

Les causes d'aquesta altíssima velocitat de propagació van ser, en paraules de Jordi Vendrell, director de la Fundació Pau Costa i expert en focs extrems, el combustible que va trobar al seu pas i les condicions meteorològiques.

Per una banda, camps plens de "combustible fi" i sec, que crema amb facilitat, i, per l'altra, l'aparició d'una tempesta propera amb vents de fins a 120 km per hora que van atiar les flames.

Les altes temperatures provocades per l'incendi també van causar la generació d'un pirocúmul, un núvol de 14 km d'altura que va desencadenar una gran inestabilitat atmosfèrica. Unes condicions que van arribar a superar la capacitat dels bombers, com va reconèixer el cap de l'operatiu, David Borrell.

"Això ha generat una inestabilitat molt gran, amb vents erràtics molt forts, que ens ha superat la capacitat d'extinció."

El de la Segarra ha estat, doncs, un incendi excepcional, amb característiques que permeten qualificar-lo de "sisena generació".

Són un tipus d'incendis que alliberen tanta energia que poden alterar capes altes de l'atmosfera i poden generar nous focus. El de dimarts a Torrefeta i Florejacs va cremar, en qüestió d'hores, 15 vegades la superfície cremada a Catalunya tot l'any passat.