Les desigualtats, també en la crisi climàtica: els països més afectats vs. les seves emissions

"El canvi climàtic ha deixat de ser una amenaça llunyana per convertir-se en una realitat urgent". Amb aquestes paraules comença el darrer informe de la Unesco i la Fundació La Caixa que amb el títol "Qui assumeix el cost? Com abordar les desigualtats derivades del canvi climàtic i l'acció climàtica" alerta sobre la factura econòmica i social que inevitablement hauran d'afrontar els països per adaptar-se a l'emergència climàtica. 

Segons la Unesco, 2.500 milions de persones podrien estar exposades a condicions climàtiques extremes l'any 2050. I, d'aquestes, gairebé 240 milions ja es troben en situacions d'extrema pobresa amb escasses possibilitats de superar-les. Amb aquest punt de partida, l'estudi, presentat al Palau Macaya de Barcelona, fa una crida a la necessitat de dissenyar polítiques socials en la lluita contra la crisi climàtica.
 

La paradoxa dels països més exposats

I com a exemple, l'informe cita les fortes pluges i inundacions que van tenir lloc ja fa gairebé tres anys al Pakistan. 1.200 persones van perdre la vida i 8 milions van quedar-se sense casa. Es van perdre milers de terres de cultiu que van quedar negades i moltes infraestructures --ponts, vies de tren, carreteres...-- van acabar completament destrossades.

Es dona la paradoxa, però, que el Pakistan és responsable de menys de l'1% de les emissions mundials de CO₂. En canvi, és un dels cinc països més vulnerables a aquest tipus de fenòmens extrems de la crisi climàtica. 

Un altre cas paradigmàtic que també recull l'informe és el de les Illes Fiji, on es va donar un fenomen d'elevació del mar i la població va perdre les seves cases, la seva forma de vida i va ser traslladada de la costa a la muntanya.

"Els habitants d'aquesta comunitat deien, escolta, si la nostra contribució és mínima, és una gota a l'oceà del canvi climàtic i, en canvi, estem perdent les cases, la nostra forma de vida", explica Rodrigo Lacy, principal autor de l'estudi, investigador associat a diverses universitats i col·laborador també del Clean Air Institute:

"Van deixar de ser una comunitat de pescadors, van ser traslladats a les zones muntanyoses de les illes, un ecosistema que no coneixien, i no podien obtenir menjar sense estar a prop del mar."

El 10% dels països més rics són responsables de gairebé el 50% de les emissions globals, mentre que els països més vulnerables, s'enfronten a complexes crisis de pobresa, manca d'infraestructures i estrès climàtic.

Davant aquesta realitat, Lacy és taxatiu: "El primer és posar els diners on hi ha les prioritats humanes. Gairebé el 70%-80% de tots els pressupostos climàtics es destinen a reduir els gasos d'efecte hivernacle, o sigui a pagar els cotxes elèctrics, els generadors eòlics, les plantes solars...".

Cal més inversió i, segons explica Lacy, s'ha d'augmentar el pressupost i dirigir-lo als més vulnerables:

"Es posa molt l'èmfasi en la transició energètica i molt poc en matèria d'adaptació i aquestes comunitats no tenen accés a aquestes tecnologies i en tindran".

Fenòmens extrems segons el país

L'estudi analitza l'evolució de cinc fenòmens extrems: huracans, fortes pluges, inundacions, temperatures extremes i augment del nivell del mar. I com aquests fenòmens afectaran els diferents països. Austràlia, Colòmbia i Madagascar són els únics tres països que hauran d'enfrontar-se a tots cinc fenòmens, mentre que hi ha quatre països --Anguilla, Bahrain, Japó i Somàlia-- que s'enfronten almenys a tres d'aquestes amenaces.

En l'àmbit regional, però, l'Àsia és el continent més afectat per aquests efectes del canvi climàtic, especialment per les fortes pluges i l'increment del nivell del mar. A continuació hi ha el continent americà, especialment amenaçat per les inundacions; l'Àfrica, amenaçada per les fortes onades de calor, i Oceania pels huracans.

Però més enllà de l'impacte per regions, l'estudi analitza també l'afectació en les poblacions: com es dispararan els problemes de salut o s'accentuaran les diferències econòmiques per fer-hi front, posant de manifest com afecten el gènere, la vida rural o l'edat. I, en aquest sentit, regions de l'Àfrica com el Txad, el Sudan, el Níger o Somàlia encapçalen la llista dels països més vulnerables.

"Les comunitats més vulnerables es troben a l'Àsia, l'Àfrica, a alguns països de l'Amèrica Llatina, perquè socioeconòmicament estan pitjor i no tenen recursos per tirar endavant. No són propietaris de les noves patents amigables amb el medi ambient, han de comprar-les i això augmenta el seu deute públic", assenyala Rodolfo Lacy, que avisa que estan en una situació de gran vulnerabilitat:

"Els països més vulnerables no tenen cobertura social: si hi ha un fenomen meteorològic extrem que els fa perdre els seus béns, no estan coberts per cap assegurança... i ni ells mateixos si es posen malalts."

Els refugiats climàtics

I aquestes poblacions, que viuen sota l'amenaça de fortes pluges o grans sequeres i no tenen recursos per adaptar-s'hi, podrien veure's abocades a abandonar les terres i convertir-se en refugiats climàtics. "Com ho fem per auxiliar aquestes comunitats i que no hagin de marxar de casa seva i provocar problemes a altres regions i que siguin resilients davant dels nous fenòmens?", es pregunta Lacy.

El terme de "refugiat climàtic" va ser introduït per primera vegada l'any 1985 en un programa de medi ambient de les Nacions Unides. Se'ls definia com "aquelles persones que s'han vist obligades a abandonar el seu hàbitat tradicional, de manera temporal o definitiva, a causa d'una marcada alteració ambiental".

Aquesta definició és, segons l'estudi, massa ambigua i no distingeix entre els obligats a migrar pel canvi climàtic i els que ho fan per altres raons. I, pel director de l'estudi, això té conseqüències:

"Com que no hi ha una definició clara, tots els instruments financers, tots els suports tecnològics i d'atenció de les Nacions Unides no es poden aplicar."

Segons l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per Refugiats (Acnur), el nombre de refugiats pel clima va arribar als 80 milions el 2024 i aproximadament el 65% de les poblacions desplaçades també s'enfronten a riscos relacionats amb els conflictes, un fet que augmenta encara més la seva vulnerabilitat.