Les neurones emmagatzemen els records de manera diferent del que es creia: el context no importa
És possible que la trama plantejada a "El planeta dels simis" esdevingui realitat? Podria ser una màquina conscient com a "2001: una odissea de l'espai"? Trobar respostes a les preguntes plantejades per la ciència-ficció ha estat un dels principals al·licients que ha motivat algunes de les recerques engegades pel doctor Rodrigo Quian Quiroga, coordinador del Grup de Recerca en Mecanismes Neuronals de Percepció i Memòria de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar.
En la seva travessa científica per descobrir el que ens fa humans i ens diferencia d'altres espècies animals, el doctor i el seu equip han assolit una fita important: observar per primera vegada com les neurones que conformen el nostre cervell emmagatzemen els records.
En una recerca publicada a la revista científica Cell Reports han certificat que les neurones són capaces de distingir persones o objectes independentment del seu context, cosa que permet establir relacions superiors i abstractes, i constitueix, afirma Quian, "una de les bases de la intel·ligència humana".
"Anatòmicament, el cervell d'un ximpanzé, per exemple, no és gaire diferent del d'un humà. La diferència està en el funcionament. I en aquest sentit, l'article que acabem de publicar dona la clau de quin és un dels principis en l'àmbit neuronal que ens separa radicalment d'altres espècies", explica al 324.cat el neurocientífic argentí radicat a Barcelona.
La troballa: la capacitat d'abstracció de les neurones humanes
A les recerques fetes fins ara s'havien emprat animals i els resultats mostraven que les neurones responien de manera molt diferent davant un objecte trobat en situacions diferents. Quan canviava el context, els records s'emmagatzemaven en diferents grups de neurones.
La investigació liderada pel doctor Rodrigo Quian Quiroga ha permès obtenir respostes que contradiuen el que s'ha publicat fins ara, ja que les respostes neuronals a un concepte determinat són les mateixes tot i que canviï el context.
"És el mateix grup de neurones les que s'activen si veus Penélope Cruz en una pel·lícula o te la trobes fent un Dry Martini en un pub de la cantonada", assenyala l'investigador de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar.
"Durant els últims cinquanta anys, per les descobertes fetes en animals, s'ha cregut que en els humans els grups de neurones codificaven els records de manera separada. El que hem observat és que les neurones en humans representen persones, objectes, llocs, d'una manera molt més abstracta, perquè les neurones responen de la mateixa manera en contextos diferents".
Segons el neurocientífic, aquesta elevada capacitat d'abstracció que s'observa en com les neurones emmagatzemen els records suposa un gran canvi de paradigma:
Aquest fet ens permet fer associacions i inferències molt més abstractes i complexes que si fóssim forçats a pensar en cada concepte en un context concret determinat.
Monitorar el funcionament de neurones individuals
Els estudis realitzats fins ara en humans estaven basats en imatges de ressonància magnètica, una metodologia sense capacitat per diferenciar neurones individuals.
"La clau dels meus experiments és entrar al cervell i observar l'activitat d'un grup de neurones una a una. L'única manera de poder fer això és implantant elèctrodes", explica el doctor Rodrigo Quian Quiroga.
Per poder dur a terme la recerca, l'equip investigador ha comptat amb dades de nou pacients de centres hospitalaris de l'Argentina i el Regne Unit amb epilèpsia refractària.
"Aprofitem que als pacients se'ls implanten elèctrodes per identificar quina és la zona d'origen de les crisis epilèptiques per veure com les neurones responen a diferents estímuls", comenta Quian.
Concretament, als pacients se'ls explicaven dues històries, protagonitzades per la mateixa persona, en diferents contextos amb suport d'imatges. Gràcies al monitoratge es va poder comprovar quins grups de neurones s'activaven.
D'aquesta manera, es va poder comprovar com la resposta davant la imatge de la persona era la mateixa, activant el mateix grup de neurones, a les dues històries.
A més a més, quan eren els mateixos pacients els que explicaven la història, es va observar com segons abans de referir-se al protagonista, aquestes neurones ja s'activaven i de la mateixa manera per a les dues històries.
"Quan la persona no pateix una crisi epilèptica, bona part del temps presenta una activitat cerebral normal. Per aquest motiu, els resultats de la recerca sobre l'activitat neuronal els podem extrapolar a les persones que no presenten cap patologia", detalla el neurocientífic.
