L'escriptora Margarida Aritzeta demana l'indult total per a Laura Borràs

L'escriptora Margarida Aritzeta ha presentat una petició d'indult total per a Laura Borràs davant del Tribunal superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, que n'havia demanat l'indult parcial.

Aritzeta, que entre el 2019 i el 2022 va ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes, la ILC, ho ha fet públic aquest divendres, i ha dit que ho ha fet perquè sap "que Borràs no ha comès cap delicte".

Afirma que ho ha fet en memòria de la també escriptora Isabel-Clara Simó, que va ser degana de la mateixa institució entre el 2016 i el 2019, i hi va coincidir amb Borràs quan aquesta n'era la directora:

La sentència del TSJC ja la volia indultar

La notícia l'ha avançada Catalunya Ràdio, que ha explicat que ara el TSJC haurà d'enviar la petició d'Aritzeta al govern espanyol, que haurà de resoldre les dues peticions d'indult total i d'indult parcial.

Aquesta segona la va formular el mateix TSJC en la sentència amb la qual va condemnar Borràs a quatre anys i mig de presó, dient que demanaria reducció a 2 anys perquè no arribés a ser empresonada.

És una mesura prevista al Codi Penal, però que és molt poc habitual que s'invoqui, i llavors Borràs va reaccionar afirmant que era una condemna "previsible" i "execrable".

L'indult total demanat per Aritzeta suposaria l'eliminació de tota la condemna a presó, i també la de 13 anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics, cosa que li possibilitaria tornar a la política activa.

Qualsevol ciutadà o ciutadana pot demanar un indult per a qualsevol persona condemnada, però sempre són peticions d'indult total, mai poden demanar-ne de parcials, cosa que ja ha fet el TSJC.

18 contractes fraccionats a un col·laborador amic

El judici i la sentència del TSJC van ser fa més de 2 anys, i al febrer el Tribunal Suprem va convertir la condemna en ferma. Li va negar la possibilitat d'aplicar-li la llei d'amnistia, perquè era per "corrupció".

Borràs va demanar al TSJC que suspengués l'ingrés a la presó, i dues setmanes després aquest tribunal ho va fer i, com havia dit, va demanar al govern espanyol l'indult parcial ja contemplat a la sentència.

La condemna de Borràs va ser pels delictes de prevaricació i de falsedat documental per haver fraccionat el pagament de 300.000 euros en 18 contractes a un col·laborador amic, Isaías Herrero, quan era directora de la ILC.

En el judici, Borràs va reclamar que se suspengués afirmant que la Fiscalia havia pactat amb els altres dos acusats, un dels quals era Herrero, una rebaixa de peticions penals a canvi que la incriminessin a ella.

Carrera política fulgurant frenada per aquest cas

La investigació i la condemna per aquest cas va posar fi a la carrera política de Borràs, iniciada el 2017 i el 2018 després del referèndum de l'1-O com a diputada de Junts al Parlament i com a consellera de Cultura del govern de Quim Torra.

El 2019 va deixar aquest càrrec per encapçalar la llista de Junts al Congrés, on va ser diputada i portaveu del partit fins al 2021, i llavors va plegar per aspirar a la presidència de la Generalitat el 14F.

Va convertir-se en presidenta del Parlament, però va haver d'abandonar el càrrec el juliol del 2022, quan la cambra catalana va decidir retirar-li l'escó per la investigació judicial per la qual va acabar condemnada.

Aquesta investigació es va iniciar fortuïtament quan els Mossos d'Esquadra van interceptar un sobre amb diners falsificats que anava destinat a Isaías Herrero, i tot investigant-lo van arribar a Borràs.

Borràs sempre ha defensat que en aquest procés ha estat víctima d'un cas de guerra politicojurídica, o lawfare, i que l'únic objectiu de tot plegat era destruir-la políticament.