L'impacte Trump en l'economia es desfà, amb un efecte inesperat a Europa

Com si fos un bumerang. Així es pot descriure l'efecte Trump sobre els mercats financers nord-americans des que va guanyar les eleccions. 

S'ha passat --en pocs mesos-- de l'eufòria al desencant actual, amb unes borses a la baixa. Els inversors dubten sobretot de les polítiques ultraproteccionistes de Trump, que generen molta incertesa.  

Les borses havien estat les primeres a notar l'optimisme injectat per Trump a l'economia nacional a principis de novembre. La promesa d'abaixar els impostos, de fer caure el preu del petroli i de potenciar la indústria a base d'aranzels a les importacions van impulsar l'S&P 500, l'índex més representatiu, un 7% en un mes. 

En aquest curt període les accions de Tesla, propietat d'Elon Musk, la mà dreta de Trump, van gairebé doblar el seu preu. 

El bitcoin, després de l'aposta del president per les criptomonedes, va arribar a guanyar prop d'un 60%, també en un mes. 

La festa s'ha acabat

Ara, tres mesos després, tot allò, la macrofesta financera de Trump s'ha desinflat. Ja només en queda la ressaca. L'S&P 500 ha perdut tots els guanys acumulats des de la jornada electoral del 5 de novembre, quan va tancar en 5.786 punts, i ara fins i tot està per sota d'aquella cota (5.745 punts). 

Segons Xavier Brun, cap de renda variable de la gestora Trea AM, l'explicació és simple: "Trump posa aranzels a tothom. Però als Estats Units també n'hi posen. Això vol dir més costos per a les empreses. El consumidor nord-americà pot arribar a consumir menys o a no consumir, i, si això passa, es redueix el creixement. Això és el que descompten els mercats ara mateix."

"Trump genera incertesa i davant d'això els inversors recullen beneficis."

En aquest sentit, cal destacar que la Reserva Federal d'Atlanta ja pronostica una contracció de l'economia dels Estats Units del 2,8% en el primer trimestre i un repunt de la inflació fins al 3,7%.

Seguint amb altres damnificats de l'efecte Trump, l'índex tecnològic Nasdaq ha reculat fins i tot per sota del tancament del 5 de novembre, el que vol dir que s'ha devaluat un 8% des del seu màxim històric marcat a mitjans de desembre.

El bitcoin ha resistit una mica millor. Ha perdut pistonada, però encara està un 20% per sobre del dia de la victòria de Trump.

Tesla ja no és el que era

Tesla, per la seva banda, ha perdut gairebé tota la seva pujada estratosfèrica a la borsa viscuda entre novembre i desembre. Va pujar de 251 dòlars fins a 480 i ara cotitza en 262 dòlars.

En opinió de Brun, aquí hi ha una doble lectura: "Amb les retallades de llocs de treball al sector públic impulsades per Musk hi ha gent als Estats Units que diu que no vol tenir un Tesla. Fins i tot n'hi ha que demanen perdó per tenir-ne un. I amb els aranzels imposats a la Xina, perquè Tesla fabrica allà, els cotxes de la marca surten ara més cars als Estats Units." 

Europa es desperta amb la política de Trump

La Unió Europea, com el Canadà, Mèxic i la Xina, també patirà els aranzels de Trump, del 25% concretament. Però el que més ha molestat l'executiu comunitari ha estat el menyspreu de Trump a Europa en la resolució de la guerra d'Ucraïna i la seva gran sintonia amb Putin. Trump ja no és un soci fiable. 

Veient aquest inquietant distanciament, la Comissió Europea ha decidit presentar un pla molt ambiciós per rearmar-se: 800.000 milions d'inversió. Uns diners que s'uneixen als 500.000 milions que Alemanya destinarà a millorar les seves infraestructures.  

Els diners volen des d'Amèrica fins a Europa

Aquests factors, units a la sobrevaloració de les grans multinacionals tecnològiques nord-americanes, estan atraient inversors de tot arreu a les borses d'Europa. De fet, segons un informe del Bank of America, el Vell Continent està registrant l'increment d'entrada de capital més gran dels últims deu anys, uns cinc bilions d'euros. 

El resultat, el Dax alemany ha pujat un 15% i l'índex paneuropeu Eurostoxx, un 11% des de principis d'any. Res a veure amb l'S&P 500 dels Estats Units, que recula gairebé un 2%. 

Brun ho té clar: "Els inversors americans estan prement el botó de vendre als Estats Units i comprar a Europa. Hi veuen expectatives d'increments de beneficis sobretot en indústries d'armament i també en el sector financer perquè els tipus d'interès potser no baixaran tant com s'esperava." I potser no baixaran tant perquè, segons els analistes, la reactivació de la indústria europea reactivaria alhora el consum i en conseqüència, els preus. 

Armar-se endeutant-se, un bon negoci? 

Això sí, els analistes alerten sobre la multimilionària inversió en armament que pretén fer la Unió Europea. En teoria, es demanaran els diners als mercats de deute públic. I en teoria aquesta gran injecció de capital hauria de ser un esperó per a l'economia del continent, estancada en la majoria dels països. 

Ara bé, Brun alerta que "caldrà veure si al final serà tan positiu per a l'economia". I afegeix: "Hem de veure com afectarà les nostres butxaques. Al final pot suposar una pujada d'impostos i una baixada de despeses dels estats."