Llogar pisos per habitacions, tot i unes obres il·legals: polèmica en un edifici de Gràcia
Veïns d'un bloc de Gràcia denuncien que els volen fer fora per llogar, més cars i per habitacions, els pisos on viuen, una altra manera de saltar-se la regulació de preus
Txema Escorsa continua pagant el lloguer de 800 euros al pis on viu, malgrat que la propietat no ha renovat el contracte, i veu com només per una habitació del pis de sobre ja en demanen més de 800.
Es tracta d'un edifici al carrer de Sant Agustí del barri de Gràcia que ha estat adquirit per la societat dels Països Baixos New Amsterdam Developers, i on han reformat quatre pisos per fer lloguer d'habitacions.
En Txema explica que la nova propietat va començar a fer obres als pisos que van quedar buits. Van denunciar-ho a l'Ajuntament per la sospita que les obres eren il·legals.
"Veiem que no és una obra menor com a tal i els veïns vam interposar dues denúncies a l'Ajuntament que no van ser ateses. Vam anar al Síndic de Greuges i no va ser fins que el Síndic actua que l'Ajuntament inspecciona les obres i, efectivament, es troben amb unes obres il·legals."
Un cas de negligència municipal
Segons ell, hi ha dues resolucions de l'Ajuntament on diuen que aquests pisos no poden estar en ús i que les obres s'haurien de legalitzar o enderrocar. Però les habitacions es poden trobar a la pàgina d'Enter Coliving o a portals immobiliaris a partir dels 800 euros.
David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona, assenyala que es tracta d'un cas de negligència, perquè la persona afectada va interposar la queixa al gener i la inspecció no va arribar fins al juliol.
"Passen set mesos, durant els quals l'Ajuntament hi hauria pogut intervenir i hauria pogut aturar les obres si el permís no era l'adient."
Per això, Bondia demana a l'Ajuntament que "restableixi la legalitat urbanística".
Els Comuns acusen el PSC d'abandonar els veïns
Des del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès assegura que el lloguer d'habitacions és una altra manera de saltar-se la regulació de preus.
"Però, a més a més, les obres es fan sense el permís de gran rehabilitació per saltar-se també l'obligació de reservar-ne el 30% a habitatge protegit."
El cas ha arribat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona i ha provocat un enfrontament entre els Comuns i el govern del PSC.
La regidora de Barcelona en Comú, Lucía Martín, assegura que el cas del carrer de Sant Agustí "és la punta de l'iceberg" d'una situació que es repeteix.
"La sensació d'abandonament de les veïnes és absoluta i, en canvi, la impunitat que aquests grans inversors senten és precisament perquè qui governa la ciutat és el PSC."
La primera tinenta d'alcaldia i regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet, ha sortit en defensa del govern municipal assegurant que s'havien interposat multes i que, un cop pagades, "el promotor continua sense legalitzar les obres, per la qual cosa hem posat dues multes més". I llança un advertiment: "Serem inflexibles i contundents davant la picaresca urbanística i l'activitat il·legal".
Als Països Baixos la llei ho prohibeix
En la resolució que s'ha fet arribar als veïns consten dues multes de 500 euros amb la possibilitat de sancionar amb fins a 3.000 euros si no es compleix l'ordre.
En Txema i la resta de veïns que encara hi ha a l'edifici s'han organitzat i no volen marxar, però saben que van cap a un escenari judicial de desnonament.
"El negoci d'aquestes empreses, com New Amsterdam Developers, és sobretot de substituir el veïnat, un procés de gentrificació. Es canvia el veïnat que hi havia aquí per persones amb un poder adquisitiu molt més alt."
L'empresa dels Països Baixos que està fent això a Barcelona, New Amsterdam Developers, no podria fer-ho a la ciutat que figura en el seu nom, perquè a Amsterdam la llei dificulta molt compres especulatives com aquestes.
És una llei que va entrar en vigor el 2022 que obliga els compradors d'habitatges a viure-hi i que, en tot cas, prohibeix posar-los al mercat de lloguer durant almenys 4 anys després de la compra.
Creen una empresa per cada edifici
New Amsterdam Developers també va comprar la Casa de la Papallona, també a Barcelona, i on alguns veïns ja han rebut la demanda judicial de desnonament.
Anna Olesti és del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya i també veïna d'aquesta casa. Assegura que aquesta societat holandesa té més edificis a Barcelona.
"El modus operandi d'aquest tipus de societats jurídiques és que per cada bloc que compren constitueixen una nova societat i d'aquest manera una sola societat no acumula un gran capital."
Només en un portal immobiliari, ja hi ha prop de 6.000 anuncis de lloguer d'habitacions entre els 400 i més de 1.000 euros a Barcelona.
