L'oceà ara és més fosc que fa 20 anys: què ho provoca i quines conseqüències pot tenir

Una cinquena part de l'oceà s'està enfosquint. Dit d'una altra manera, més de 75 milions de quilòmetres quadrats de les capes superiors perden transparència. I això fa que no arribi prou llum solar per als organismes marins.

Si penetra menys llum en les aigües profundes, hi ha menys fotosíntesi, i per tant, menys vida. Les causes són variades, però moltes d'aquestes són impulsores de la crisi climàtica.

Entre altres, els canvis en la circulació oceànica, l'escalfament de la temperatura de l'aigua i la proliferació de plàncton.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per Thomas Davies, professor associat de Conservació Marina de la Universitat de Plymouth, al Regne Unit.

Davies, com a autor principal de l'estudi, explica que "els canvis en l'ús del sòl, l'agricultura intensiva i la urbanització de retruc comporten un augment de les temperatures globals, fet que també accelera el desglaç i la fusió de les glaceres".

Tot plegat, provoca que hi hagi més materials provinents de la terra que acabin al mar: més fang i més nutrients que es descarreguen al sistema marí". 

Els nutrients, com ara els fertilitzants químics dels conreus, presents en les aigües residuals, arriben al mar i fan créixer el fitoplàncton.

Aquestes plantes microscòpiques impedeixen que la llum penetri bé al fons de l'oceà i provoquen una pèrdua d'hàbitat il·luminat per a molts animals marins invertebrats.

Una capa bàsica per a la vida marina

L'estudi ha trobat que més del 9% de l'oceà (una àrea de mida similar a la d'Àfrica) ha experimentat una reducció de la llum de més de 50 metres. 

De fet, el 99% de les espècies marines viuen en la zona fòtica, és a dir, en aquesta capa superior de l'oceà en què entra prou llum solar per permetre la fotosíntesi.

Té una profunditat mitjana d'uns 200 metres i és una àrea crítica tant pels nutrients com per l'absorció de carboni.

Davies destaca la importància d'aquesta zona on les espècies desenvolupen una sèrie de processos biològics, com ara caçar, navegar, emparellar-se o amagar-se de depredadors.

"Si fem més estreta la zona fòtica, estem obligant aquestes espècies a competir per l'aliment, a migrar cap a d'altres regions on la llum solar penetri a més profunditat o a morir, en el pitjor dels casos."

Els autors defineixen aquesta pèrdua d'habitat com una desforestació submarina.  

Fins ara, s'havien publicat altres estudis sobre l'enfosquiment de les regions costaneres, però aquest és el primer que observa aquest fenomen a escala global, i a alta mar.

Manuel Arias, científic de l'observació de la terra de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, valora la novetat d'aquest estudi científic per haver fet un mapa global, a partir de les dades de satèl·lit, durant els darrers vint anys, de la pèrdua de transparència general de l'oceà.

També ho destaca Davies, que subratlla que els resultats del seu equip "proporcionen proves que aquests canvis provoquen un enfosquiment generalitzat que redueix la quantitat d'oceà disponible per als animals que depenen del sol i la lluna per a la seva supervivència i reproducció".

Impacte en l'absorció de CO₂

La pèrdua de transparència de les capes superiors del mar també pot acabar influint en la capacitat de l'oceà d'absorbir CO2 de l'atmosfera.

Arias reflexiona sobre el fet que això tindrà un impacte directe en les emissions de diòxid de carboni que es deriven de les activitats humanes, en el futur, perquè "l'oceà en captarà menys". 

L'investigador de l'ICM-CSIC destaca el rol crucial dels copèpedes, uns crustacis microscòpics que formen part del zooplàncton, com a emmagatzemadors de CO2.

Aquests animals fan una migració vertical diària, submergint-se a més profunditat per evitar els depredadors, durant les hores diürnes, i a la nit, pugen a la superfície per alimentar-se.

"Aquesta migració ajuda moltíssim al que s'anomena la bomba de carboni de l'oceà, perquè els copèpedes s'alimenten del CO2 a la superfície i després baixen cap a zones profundes. Allà excreten tot l'aliment, de manera que acaben depositant-lo al fons del mar.
 

On s'està enfosquint l'oceà?  

Les regions on més fosc s'està fent el color de l'aigua marina són les zones polars, el nord-est de l'Atlàntic i del Pacífic.

Pel que fa al voltant de la península Ibèrica, els investigadors britànics han vist que s'estan enfosquint algunes àrees a prop de l'estret de Gibraltar, les costes de Portugal i el nord d'Espanya, mentre que la Mediterrània Occidental s'està fent més transparent.

Això és el que passa també a Catalunya, que les aigües s'estan aclarint. Segons Arias, científic de l'observació de la Terra de l'ICM-CSIC, això passa pels períodes de sequera de les darreres dues dècades, que porten menys sediments al mar. 

Les solucions

Tot i que encara es desconeixen les conseqüències de la pèrdua de llum a mars i oceans, els investigadors demanen que s'apliqui el principi de precaució i que s'actuï com si els efectes fossin greus i accelerats.

L'estudi proposa línies de treball per reduir l'expansió d'aquest enfosquiment, sobretot a les franges costaneres.

Thomas Davies n'enumera algunes, com ara reduir l'ús de fertilitzants químics en l'agricultura, adoptar una gestió més natural del sòl, plantar més boscos per reduir l'arribada sobtada de l'aigua continental al mar i evitar així l'erosió del sòl".

També explica que seria important fer més verdes les ciutats, plantant-hi més vegetació perquè faci de barrera i eviti que l'aigua arrossegui tants materials cap a la costa.

I també posa èmfasi en accions que podem fer els ciutadans, com ara fer servir detergents naturals per rentar la roba, perquè la majoria contenen molts fosfats i això afavoreix la proliferació del plàncton, un cop al mar.

Així mateix, subratlla la necessitat de sofisticar el sistema de depuració de les aigües residuals per eliminar l'excés de nutrients i bacteris a alta mar, per ajudar a reduir el problema de l'enfosquiment de la costa.