L'ONU insta els Estats Units a tancar Guantánamo i a crear un registre de presos per evitar la tortura al món
La Casa Blanca hauria de tancar les presons secretes que té a l'estranger i també el centre de Guantánamo, a Cuba, ja que violen la legislació internacional. També ha de prendre mesures fermes perquè el seu personal militar desplegat a l'Afganistan i a l'Iraq registri tots els detinguts i no els torturi. Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe del comitè de l'ONU contra la tortura que ha fet públic i que recomana als EUA prendre mesures enèrgiques per eradicar qualsevol tipus de tortura.
El comitè, que no té poders per aplicar les seves recomanacions, demana també que els EUA portin davant de la justícia els culpables de les tortures, els castiguin amb penes adequades i avaluïn la responsabilitat dels seus superiors.
La delegació nord-americana a la comissió va assegurar a Ginebra a principis de mes, en la seva primera compareixença després dels atemptats de l'11-S, que el seu país no havia comès actes de tortura en la seva creuada contra el terrorisme. "La tortura està clarament i categòricament prohibida pels tractes de drets humans i els que regulen els conflictes armats", van assegurar des de la Casa Blanca.
De moment, els Estats Units ha informat la comissió que 120 presoners han mort en presons que estan sota el seu domini a l'Afganistan i a l'Iraq, i cap d'ells a Guantánamo. Segons asseguren, totes les víctimes han mort per raons naturals, ferides al camp de batalla i per violència entre presoners. Només en 29 casos se sospita que hi podria haver violacions de la llei o dels reglaments.
Precisament, poques hores abans de l'informe de l'ONU, el secretari de defensa dels EUA, Donald Rumsfeld, ha reconegut la intenció de refer el manual de l'exèrcit perquè distingeixi entre la figura de presoners de guerra i la de combatents enemics. L'administració Bush s'atribueix el dret a tractar-los d'una manera diferent i permet que en el segon cas no estiguin protegits pels drets que preveu la convenció de Ginebra. Diversos grups de drets humans argumenten que la legislació internacional no fa aquesta distinció en cap cas.
