Menys classes magistrals i aules més flexibles: el repte que es planteja la UPF
Reduir les classes magistrals al mínim estrictament necessari i fer-les, en bona part, virtuals. És un dels canvis que preveu el nou model educatiu de la Universitat Pompeu Fabra, presentat aquest divendres al Campus de la Ciutadella.
Un model en què els alumnes tenen un paper molt més actiu, amb aules flexibles i mobiliari mòbil. El vicerector de Projectes d'Innovació de la UPF, Josep Lluís Martí, explica que volen ser "coherents" amb els canvis educatius que ja s'estan donant a la societat:
Ens vam adonar que arribaven els primers estudiants que s'havien format amb aquest nou model, arribaven aquí i el primer que es trobaven eren seients collats a terra, classes fixes, molta magistralitat. No era un model coherent. Les universitats hem de fer el nostre pas per transformar-nos, ser coherents amb la transformació educativa que ens cal com a societat.
La previsió és que aquesta transformació -que fa anys que va arrencar a les escoles- es comenci a implementar a la UPF d'aquí dos cursos.
També proposen que l'expedient inclogui aquells aprenentatges fets al campus però que no formen part dels estudis reglats i explorar noves formes d'avaluació, perquè la nota no depengui tant d'un examen final:
Allò que facis dins de l'aula presencial ha de tenir un valor afegit més gran que seure i escoltar el que diu el professor.
Visió global
El centre universitari va iniciar una revisió del seu marc educatiu fa tres anys per poder-lo "adaptar als reptes que planteja el futur i les necessitats emergents dels nous estudiants", plasmat al projecte EDvolució.
Amb aquest programa, la UPF vol aprofundir en nous mètodes d'aprenentatge, amb un paper protagonista per a la tecnologia i en contacte permanent amb la societat.
Es tracta d'un model que ofereix a l'estudiant una visió global i versàtil per afrontar les professions del futur de manera autònoma i proactiva, i que ofereix a la societat professionals altament qualificats, tant en l'àmbit teòric com en el pràctic, amb una alta competència tecnològica i una excel·lent capacitat comunicativa.
La UPF ja ha posat en marxa programes acadèmics "transversals" que recullen l'esperit d'EDvolució. Entre d'altres, el Grau Obert, que permet cursar assignatures de diferents graus el primer any o els plans de formació complementària mínors.
La transformació de la universitat també passa pels seus espais arquitectònics. Com l'Àrea Tallers del campus del Poblenou, que es troba a la darrera fase de les obres per obrir espais de cotreball i aules col·laboratives, i millorar les instal·lacions de producció audiovisual.
Més recursos docents
El puntal d'aquest nou model és la reducció de les hores de classe magistral i incentivar les classes pràctiques i el treball autònom. El resum executiu que ha presentat la UPF recorda que la implementació d'aquest ambiciós model "requereix de més recursos docents i de plantilles més estables".
La Pompeu Fabra, que enguany compleix trenta-un anys, és la segona universitat pública de Catalunya amb més temporalitat en la plantilla.
Un 63% del seu personal docent i investigador té contractes temporals o d'associat. Tampoc compleix les ràtios mínimes exigides de professorat per cada 25 alumnes: es troba per sota de l'1 (0'96), segons l'Observatori del Sistema Universitari.
Al seu torn, les universitats públiques catalanes fa anys que denuncien l'infrafinançament de la Generalitat i l'Estat: del 2009 al 2017, els seus pressupostos s'han reduït un 16%.
