Mites i veritats sobre les infeccions d'orina i com prevenir-les

Has notat alguna vegada dolor o coïssor a l'hora d'orinar? Al costat de les ganes contínues d'anar al lavabo, aquests símptomes tan molestos acostumen a ser indicadors que es té una cistitis o una infecció d'orina. Una situació molt molesta que, desgraciadament, és vella coneguda per a molts, especialment entre les dones.

"És un veritable problema de salut pública. El 2019 es van registrar 400 milions d'infeccions d'orina en dones a tot el món. I aquests només són els casos dels quals en tenim dades", afirma el doctor Jaume Borràs, cap d'urgències de la clínica Puigvert, especialitzada en urologia.

De fet, les infeccions d'orina, i en especial les cistitis bacterianes, són el segon tipus d'infecció més tractada als centres d'atenció primària, només darrere de les infeccions de les vies respiratòries. Una gran prevalença que no evita que al seu voltant hi hagi mites, dubtes i creences que convé esclarir.

Una cistitis no és (exactament) una infecció d'orina

El primer que hem de tenir clar és que, per bé que encara tendim a assimilar els termes cistitis i infecció d'orina, una cosa i l'altra no són ben bé el mateix.

"'Cistitis' és el terme que defineix específicament la inflamació de la bufeta", explica el doctor Borràs. Una inflamació que no sempre és causada per una infecció (cistitis bacteriana), sinó que pot ser provocada per causes diverses, com l'administració de certs fàrmacs o la introducció d'aparells de diagnòstic, entre d'altres.  

Per la seva banda, "infecció d'orina" és un terme paraigua, que fa referència a qualsevol infecció que es produeixi en el sistema renal, dins o fora la bufeta. Per exemple, si la infecció es produeix al ronyó parlem d'una pielonefritis, mentre que les epididimitis es donen als testicles. Entre els homes, però, les infeccions més habituals són les prostatitis.

Què hem de fer quan notem els primers símptomes?

Aquí no hi ha lloc a dubtes: s'ha d'anar al metge. "És una infecció, així que l'hem de tractar amb antibiòtics, que necessiten recepta mèdica. Hi ha hagut intents de tractar les infeccions d'orina simples, en dones, sense antibiòtics, pels efectes secundaris que té aquest tipus de medicació, però no han reeixit", explica Borràs.

En aquest sentit, assenyala que és important buscar atenció des d'un primer moment per evitar que la infecció evolucioni i empitjori. Un consell que la majoria d'afectats apliquen, diu Borràs: "En tractar-se d'un quadre tan molest, no s'acostuma a demorar la visita al metge, la majoria hi va durant les primeres 24-48 hores".

A banda de la coïssor i el dolor, és normal tenir la sensació d'haver d'anar constantment al lavabo, o fins i tot d'expulsar una mica de sang barrejada amb l'orina. Però, en canvi, ens hem d'alarmar més si es presenta un quadre de febre, mal d'esquena o nàusees i vòmits.

Generalment, el metge pot diagnosticar la infecció d'orina a partir dels símptomes. Tot i això, en alguns casos pot ser necessària una anàlisi d'orina, que es pot fer a la mateixa consulta amb una tira reactiva que canvia de color en contacte amb l'orina, o enviant una mostra d'orina al laboratori. En casos d'infeccions d'orina de repetició pot ser recomanable fer un urocultiu per identificar els microorganismes responsables de la infecció.

Per què les dones tenen més infeccions d'orina?

"El pacient tipus amb una infecció d'orina són dones joves, premenopàusiques i amb una vida sexual activa, que presenten molèsties a l'hora d'anar al lavabo. La majoria dels casos que ens arriben a consulta són cistitis agudes no complicades, on no hi ha febre i l'afectada no té patologies prèvies", explica la doctora Sonia Rivas, del CAP Larrard de Barcelona.

Segons les dades, el 50% de les dones tindran un episodi de cistitis aguda no complicada a la seva vida. D'aquest 50%, 1 de cada 5 patiran cistitis de repetició. I per què es produeix, això? Rivas ho resumeix en una qüestió "estructural".

La majoria de les cistitis en dones es produeixen per la introducció de bacteris a la bufeta a través de la uretra. Aquesta contaminació es veu propiciada pel fet que la uretra de les dones és més curta que la dels homes i per la seva proximitat amb el recte i la vagina. L'activitat sexual o el simple fet d'anar de ventre faciliten la introducció d'aquests microorganismes al canal urinari.

Tot i que habitualment és possible excretar els bacteris a través de l'orina, hi ha factors que poden afavorir-ne la colonització i el creixement. És aleshores quan es produeixen les infeccions.

Les dels homes, menys freqüents, però més greus

Entre els homes, en canvi, les infeccions d'orina més habituals són les prostatitis, que acostumen a tenir els homes de més de 60 anys. Així ens ho explica el doctor Borràs:

"La majoria d'homes, quan envelleixen tenen problemes de creixement de la pròstata. Quan això passa, aquest òrgan esdevé un obstacle pel pas de l'orina i és més fàcil que hi puguin quedar residus dins i que s'infectin."

Per les característiques de la pròstata, tot i que les infeccions són menys freqüents, també acostumen a ser més greus i necessiten un tractament antibiòtic més "consistent", diu Borràs.

Aigua i higiene: les claus per prevenir-les

Hi ha dos tipus de prevenció: l'antibiòtica, que ha de prescriure un metge i va destinada a les persones que tenen infeccions d'orina de repetició -- és a dir, més de tres episodis l'any o més de dos en 6 mesos– i la no antibiòtica.

Pel que fa a la prevenció no antibiòtica, la doctora Rivas destaca que una cosa tan simple com beure aigua és un factor cabdal: "Tots els estudis mostren que prendre un litre i mig d'aigua al dia és la mesura més efectiva contra les infeccions d'orina. Molt més que el suc de nabius, del qual tant se'n parla, tot i que no hi ha evidència científica que realment funcioni".

El principal consell de Borràs també és simple i per als dos sexes: anar al lavabo sovint. "Si tens ganes d'orinar, ves al lavabo; com més t'aguantis, pitjor estaràs i més problemes tindràs", subratlla l'especialista. Un consell que subscriu Rivas: "Quan la bufeta és plena, és un caldo de cultiu perquè els bacteris campin a plaer".

En el cas concret de les dones, a causa de la proximitat entre la uretra i el recte, netejar-se de manera adequada després de defecar pot marcar una diferència important: s'ha de fer sempre d'endavant cap enrere, per evitar arrossegar restes de femta cap a la uretra. En el mateix sentit, Rivas recomana orinar abans i després de mantenir relacions sexuals, per eliminar els bacteris que es puguin inserir a la uretra des de la vagina.

Borràs, a més, aconsella evitar els sabons d'higiene íntima. "Eliminen la barrera protectora que hi ha a la vagina, cosa que permet que hi accedeixin bacteris que no ens interessen", assenyala. Rivas també alerta que l'ús d'espermicides també està contraindicat, ja que augmenten el pH de la vagina i faciliten la proliferació de bacteris.

En el cas de les dones menopàusiques, en les quals es produeix un desequilibri de la flora vaginal pel canvi dels nivells hormonals, el seu metge pot valorar l'ús de diferents tractaments per restablir-la, com l'ús d'estrògens vaginals i probiòtics, entre d'altres.