Montclús, un poble de llegenda engolit per la muntanya al Montsec

El poble de Montclús va desaparèixer engolit per la muntanya el 3 de març del 1373. Les rondalles afirmen que aquest era un poble molt pecador i que per això Déu el va castigar.

"La llegenda deia que la terra engoliria el poble, perquè era molt pecador", diu Josep Maria Mata, doctor en Geologia, natural de Lleida, i catedràtic emèrit de Cristal·lografia i Mineralogia a la Universitat Politècnica de Catalunya.

La realitat, però, és que aquesta vila situada al Montsec jeia sobre una mola de roques calcàries i argiles i un terratrèmol se la va empassar.

Només en va quedar intacta l'ermita de Sant Urbà.

Un poble fronterer

Montclús era un poble que formava part de la Baronia de Sant Oïsme, aixecat en una zona abrupta, amb penya-segats i zones de difícil accés.

Aquesta era una petita vila que al segle XIV estava en el que avui és el terme municipal de les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de la Noguera.

Aquesta zona dominava la vall del Noguera Pallaresa, que en aquella època feia de frontera entre el món cristià i l'islàmic, i per això s'hi va aixecar un castell per vigilar la zona.

La geologia era, sense cap dubte, un aliat per defensar el lloc.

Un fort sisme

Mata detalla les condicions sobre les quals s'aixecava la petita localitat:

"El poble estava situat entre dues falles i sobre unes roques calcàries molt fracturades. A més, a sota hi havia argiles. Una barreja inestable, tot i que no de risc imminent".

És sabut que la península Ibèrica es troba enmig de dues grans plaques, l'africana i l'eurasiàtica i que, per exemple, els Apenins, els Alps o el Caucas són producte de les friccions d'aquestes plaques. Al llarg de mil·lennis, els terratrèmols han dibuixat el paisatge. Com el que va passar aquell dia a la zona del Pirineu.

"Hi va haver un terratrèmol, un de molts que hi ha hagut a Catalunya. Un moviment sísmic que va sacsejar tota la zona, va moure les plaques a diferent velocitat amunt i avall"

Aquell moviment va tenir prou força per moure les roques, perquè l'indret ja estava esquerdat, i va obrir un espai per on es va enfonsar la major part del poble.

"Van anar caient les cases una darrere de l'altra."

Ara bé, no tot el poble va caure. "Va quedar una paret del castell i l'església", afegeix Mata. 

La llegenda relata que es va salvar una dona que era dins l'ermita resant. Precisament aquesta ermita es trobava entre dues d'aquestes fractures i no va ser afectada pel moviment sísmic.

La singular estructura de l'edifici, amb l'angle sud-oest aixamfranat, es deu al seu emplaçament, damunt d'unes agulles rocalloses que dominen el barranc de Sant Urbà i es troba documentada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'ermita va ser restaurada l'any 2010 i les tasques van permetre documentar el sistema constructiu de la teulada i dos altars antics on es van trobar un ossari i un reliquiari, tots dos dipositats al Museu Comarcal de la Noguera.

Terratrèmols a Catalunya

A casa nostra hi ha terratrèmols constantment, tot i que no els notem. Ara bé, entre el 1300 i el 1400 hi va haver una tongada forta de terratrèmols i una altra cap al 1800, segons afirma l'expert.

Mata diu, per exemple, que hi va haver un terratrèmol molt fort cap al 1400 a Olot i Puigcerdà, amb bastants víctimes.

La història de Montclús i Sant Urbà és un dels punts d'interès del Geolodia 2025, que se celebra els dies 14 i 15 de juny a la zona de la localitat engolida i en altres com la Cova Gran de Santa Linya o Salines de Vilanova de la Sal i les Avellanes.