Montilla demana "compromís i realisme" per enfortir Catalunya
El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat el "compromís" de tots els catalans per tal de superar les dificultats en el camí per aconseguir "el progrés econòmic, social, cultural i nacional de Catalunya". Montilla ho ha dit en el missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional, en el qual també ha advertit que els reptes que té plantejats el país s'han d'abordar amb realisme. Amb tot, s'ha mostrat optimista en assolir-los a través d'eines com el nou Estatut.
3 min
Un dels reptes més destacats per José Montilla en el seu primer missatge institucional de l'11 de setembre des que és president de la Generalitat és el de les deficiències en infraestructures. Aquest és un problema que té Catalunya i que s'ha posat de manifest els darrers mesos en episodis com la gran apagada de Barcelona, el caos ferroviari i els col·lapses de trànsit. Alguns problemes els ha atribuït a la falta d'inversió dels últims anys i d'altres a danys col·laterals provocats per obres, però en qualsevol cas ha tornat a demanar confiança.
Confiança i disculpes per les molèsties, però sobretot confiança perquè "ara s'està invertint més que mai". El nou Estatut és l'eina que, per Montilla, assegurarà les millores en infraestructures i també en l'autogovern del país, per la qual cosa ha demanat als ciutadans que no caiguin en el pessimisme i el defalliment perquè "hi ha motius per a l'esperança en el nostre futur".
Ara bé, el president ha deixat clar que per reeixir en el repte de fer una Catalunya més forta cal el compromís de tothom. Ell ha garantit el seu i el de tot el govern, però també ha reclamat que la societat també tingui sentit de responsabilitat. Així, les claus de l'èxit passen, segons Montilla, pel compromís i també per un altre element que ha volgut destacar: el realisme. Diu que "si ho fem bé, és a dir, projectant el nostre horitzó polític des del realisme, per anar més lluny, la Catalunya de demà serà més forta".
El president Montilla també ha dedicat una part del seu discurs a analitzar altres àmbits on el país ha de parar atenció. El primer és el de la integració dels nouvinguts; un negociat per al qual ha demanat respecte dels seus drets i exigència dels seus deures. En el terreny econòmic, ha reconegut que la globalització ha provocat tancaments d'empreses, però ha subratllat que també se n'han creat moltes de noves, per la qual cosa ha trobat motius per veure el got mig ple.
En el capítol cultural també ha fet mà de la globalització per avisar que, malgrat els riscos que suposa per a la llengua catalana, aquesta té una fortalesa extraordinària. I en el terreny polític ha reclamat superar la intensitat dels últims mesos per centrar-se en el desplegament de l'Estatut.
Les adversitats no han atemorit el president de la Generalitat perquè, segons ha dit, la història de Catalunya és una història "d'èxit col·lectiu", de "superació, de tenacitat constructiva, de treball assenyat, de solidaritat i d'ambició compartida". Les adversitats han estat presents en anteriors períodes "però sempre ens n'hem sortit". Per això, Montilla s'ha mostrat confiat en el futur en un moment en què el llegat del president Jordi Pujol i del president Pasqual Maragall han proporcionat el període "més fecund de normalitat política i institucional". Aquest reconeixement als seus predecessors Montilla ha recordat que el govern l'ha formalitzat amb la concessió de la Medalla d'Or de la Generalitat.
Confiança i disculpes per les molèsties, però sobretot confiança perquè "ara s'està invertint més que mai". El nou Estatut és l'eina que, per Montilla, assegurarà les millores en infraestructures i també en l'autogovern del país, per la qual cosa ha demanat als ciutadans que no caiguin en el pessimisme i el defalliment perquè "hi ha motius per a l'esperança en el nostre futur".
Ara bé, el president ha deixat clar que per reeixir en el repte de fer una Catalunya més forta cal el compromís de tothom. Ell ha garantit el seu i el de tot el govern, però també ha reclamat que la societat també tingui sentit de responsabilitat. Així, les claus de l'èxit passen, segons Montilla, pel compromís i també per un altre element que ha volgut destacar: el realisme. Diu que "si ho fem bé, és a dir, projectant el nostre horitzó polític des del realisme, per anar més lluny, la Catalunya de demà serà més forta".
El president Montilla també ha dedicat una part del seu discurs a analitzar altres àmbits on el país ha de parar atenció. El primer és el de la integració dels nouvinguts; un negociat per al qual ha demanat respecte dels seus drets i exigència dels seus deures. En el terreny econòmic, ha reconegut que la globalització ha provocat tancaments d'empreses, però ha subratllat que també se n'han creat moltes de noves, per la qual cosa ha trobat motius per veure el got mig ple.
En el capítol cultural també ha fet mà de la globalització per avisar que, malgrat els riscos que suposa per a la llengua catalana, aquesta té una fortalesa extraordinària. I en el terreny polític ha reclamat superar la intensitat dels últims mesos per centrar-se en el desplegament de l'Estatut.
Les adversitats no han atemorit el president de la Generalitat perquè, segons ha dit, la història de Catalunya és una història "d'èxit col·lectiu", de "superació, de tenacitat constructiva, de treball assenyat, de solidaritat i d'ambició compartida". Les adversitats han estat presents en anteriors períodes "però sempre ens n'hem sortit". Per això, Montilla s'ha mostrat confiat en el futur en un moment en què el llegat del president Jordi Pujol i del president Pasqual Maragall han proporcionat el període "més fecund de normalitat política i institucional". Aquest reconeixement als seus predecessors Montilla ha recordat que el govern l'ha formalitzat amb la concessió de la Medalla d'Or de la Generalitat.
