Mor als 64 anys l'escriptor Miquel Bauçà

L'escriptor mallorquí Miquel Bauçà, un dels poetes més singulars de la literatura catalana, ha mort a Barcelona als 64 anys. Nascut a Felanitx el 1940, Bauçà va guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit el 1961 amb "Una bella història", el Vicent Andrés Estellés de poesia el 1974, el Ciutat de Barcelona el 1985, el Cavall Verd el 1985, el de Literatura Catalana de la Generalitat de creació literària el 1986, el Premi Sant Joan el 1989 i el Premi de la Crítica Narrativa catalana el 1998. Intimista i tens en alguns poemes, testimonial i directe en altres, el poeta va publicar, entre altres obres, "El noble joc" (1972), "Poemes" (1973), "Notes i comentaris" (1975), "Cants joiosos" (1980), "Les Mirsines" (1983), "Carrer Marsala" (1985), "El vellard. L'escarcellera" (1992), "El canvi: des de l'Eixample" (1998), "Els estats de connivència" (2001) i "Els somnis" (2003). La primera setmana d'abril sortirà a la venda "Rudiments de saviesa", que enllaça amb "Els somnis". Va recollir el Premi Serra d'Or sense ni obrir la boca. Ningú s'acabava de creure que Miquel Bauçà assistís al sopar literari, perquè les seves aparicions públiques eren gairebé nul·les. Etiquetat d'escriptor maleït en referència a la vida solitària que feia, Bauçà es va exiliar voluntàriament de Mallorca i va trencar les relacions familiars i socials.