Mor als 80 anys el pintor Josep Guinovart
El pintor i gravador Josep Guinovart ha mort a l'edat de 80 anys. Guinovart va ser un dels membres del moviment artístic de la postguerra conegut com Dau al Set, fundat, entre d'altres, per Joan Brossa, Modest Cuixart i Antoni Tàpias. De seguida, però, va seguir un camí personal lligat a l'art abstracte. La seva obra, poc convencional i molt sovint de gran format, es caracteritza per la freqüent utilització d'elements tridimensionals. Guinovart va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura el 1982 i amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Departament de Cultura el 1990. El 2003 va ser declarat fill adoptiu d'Agramunt, el poble de la seva mare i on el 1994 va inaugurar un museu dedicat a la seva obra. El municipi de l'Urgell ha declarat dos dies de dol per la mort del pintor i la celebració d'un ple per recordar-lo.
2 min
El que és considerat com un dels més destacats pintors de la postguerra ha mort a l'Hospital de Barcelona, on portava una setmana ingressat després de patir un infart del qual no s'ha recuperat. Escassos dies abans havia fet la que ja és la seva última aparició pública. El 3 de desembre va inaugurar una exposició dels seus cartells de compromís social i polític al Museu d'Història de Catalunya.
Nascut a Barcelona el 20 de març de 1927, Guinovart ingressa a l'Escola de Mestres Pintors el 1941 i s'inicia en la feina com a pintor de parets. Els seus estudis els cursa a la Llotja i al Foment d'Arts Decoratives de Barcelona. El seu pas per París, encara fòrum d'atracció d'artistes espanyols de la postguerra com Tàpies, Chillida o Palazuelo, marca definitivament Guinovart, que des d'aleshores es dedica completament a la pintura i esdevé un dels grans noms d'aquesta matèria a Catalunya.
La seva obra, però, és molt variada i abraça diverses disciplines artístiques, com pintures murals, decorats i escenografies teatrals, com la que va fer per a "Bodas de sangre", de Federico García Lorca, o "Fuenteovejuna", de Lope de Vega. També té il·lustracions de llibres, disseny de cartells, tapissos, gravats i escultures.
Amb els anys vuitanta arriben els reconeixements tant de casa -el 1981 se li concedeix el Premi Ciutat de Barcelona-, com a l'estranger -el 1982 presenta a Nova York un mural de 36 metres-. Un any després rep el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Posteriorment, el 1987, la seva obra es torna a veure recompensada en ser guardonat per la Fundació de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials amb el Premi de les Arts.
L'octubre de 1994, funda a la localitat d'Agramunt, el poble natal de la seva mare i on ell havia passat la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra, un museu que porta el seu nom, Espai Guinovart, que exhibeix de forma permanent la seva obra. L'ajuntament del municipi de l'Urgell ha declarat dos dies de dol per la desaparició del seu fill il·lustre, i celebrarà un ple extraordinari per homenatjar l'artista.
Nascut a Barcelona el 20 de març de 1927, Guinovart ingressa a l'Escola de Mestres Pintors el 1941 i s'inicia en la feina com a pintor de parets. Els seus estudis els cursa a la Llotja i al Foment d'Arts Decoratives de Barcelona. El seu pas per París, encara fòrum d'atracció d'artistes espanyols de la postguerra com Tàpies, Chillida o Palazuelo, marca definitivament Guinovart, que des d'aleshores es dedica completament a la pintura i esdevé un dels grans noms d'aquesta matèria a Catalunya.
La seva obra, però, és molt variada i abraça diverses disciplines artístiques, com pintures murals, decorats i escenografies teatrals, com la que va fer per a "Bodas de sangre", de Federico García Lorca, o "Fuenteovejuna", de Lope de Vega. També té il·lustracions de llibres, disseny de cartells, tapissos, gravats i escultures.
Amb els anys vuitanta arriben els reconeixements tant de casa -el 1981 se li concedeix el Premi Ciutat de Barcelona-, com a l'estranger -el 1982 presenta a Nova York un mural de 36 metres-. Un any després rep el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Posteriorment, el 1987, la seva obra es torna a veure recompensada en ser guardonat per la Fundació de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials amb el Premi de les Arts.
L'octubre de 1994, funda a la localitat d'Agramunt, el poble natal de la seva mare i on ell havia passat la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra, un museu que porta el seu nom, Espai Guinovart, que exhibeix de forma permanent la seva obra. L'ajuntament del municipi de l'Urgell ha declarat dos dies de dol per la desaparició del seu fill il·lustre, i celebrarà un ple extraordinari per homenatjar l'artista.
