Mor als 87 anys Leopoldo Pomés, innovador en la fotografia publicitària
Mor el fotògraf i publicista Leopoldo Pomés als 87 anys. Nascut a la ciutat de Barcelona el 1931, Pomés va ser un dels noms propis de la fotografia contemporània catalana.
Innovador en el camp de la publicitat, la seva ha estat una passió constant per la imatge i la creació, que ha conreat en diversos àmbits com l'art i la gastronomia.
El juny passat, en la presentació del seu llibre de memòries "No era pecat: vivències d'una mirada", d'Edicions 62, l'artista resumia així la seva gran afició:
M'agrada tant mirar! És que estic sempre mirant, sempre.
Segons la seva amiga i experta en fotografia, Laura Terré, era, precisament, la mirada subtil de Pomés el que caracteritza la seva obra fotogràfica:
No són fotografies cridaneres. Ens mostren detalls molt subtils de la realitat que només un bon observador és capaç de captar. Petits detalls que ens passarien totalment desapercebuts.
Les editorials que van publicar l'obra de Leopoldo Pomés, Tusquets i Edicions62, han fet tuits de condol en saber-se la notícia.
Conegut per la creació de les bombolles Freixenet i de la icònica imatge d'una model a cavall en l'anunci del conyac Terry, era un artista polifacètic. A més de ser fotògraf i publicista, va fer també de director de cinema i restaurador.
Format de manera autodidacta, va prendre contacte amb la fotografia quan treballava a la llibreria Vergara i el propietari li va ensenyar a revelar.
De ben jove va connectar amb artistes del grup de Dau al set: Cuixart,Tàpies, Brossa, Ponç..., que el van animar a fer una primera exposició fotogràfica.
Després dels seus inicis com a fotògraf d'estil molt personal, va anar decantant-se cap a la producció audiovisual en publicitat. Va entrar a l'agència Pentágono, que aleshores era una de les que més treballava en cinema i publicitat.
Fotògraf de la coneguda "gauche divine", Pomés va codirigir l'espectacle d'obertura de la Copa del Món de Futbol 1982 a Barcelona i va ser triat per crear la campanya d'imatge de la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona.
La model Teresa Gimpera, fotografiada més de cent vegades per Pomés, ha parlat al canal 3/24 sobre com era treballar amb ell:
Treballar amb ell era una mica difícil perquè no sabies mai què volia... Perquè el seu gran mèrit era que feia coses diferents. S'ho preparava molt, però no tenia el guió fet. Però valia la pena perquè el resultat sempre era bo.
Amiga personal del fotògraf, Gimpera recorda com es van conèixer:
Es pensen que ell em va descobrir i vaig ser jo que vaig anar a veure'l per oferir-me, per veure si li podria anar bé. I va ser molt divertit. No li agradaven els meus cabells, ni el meu vestit... No li agradava res. Però, al cap d'un temps, em va trucar i vaig començar a treballar amb ell.
Em va ensenyar a sofisticar-me perquè no en sabia, a treure la meva part més sexi.
Era una persona amb una mirada incisiva, una personalitat desbordant, una extraordinària capacitat de seducció i un gran sentit de l'humor.
El desembre del 2016 va ser entrevistat per Josep Puigbó al programa "(S)avis", del 33.
Pomés va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia 2018 que concedeix el Ministeri de Cultura.
Abans havia estat condecorat amb la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona; la Generalitat li va atorgar el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi el 1999; era membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català.
