Mor Eddie Palmieri, llegenda de la música llatina i un dels grans arquitectes de la salsa
Per explicar la seva identitat, el pianista i compositor Eddie Palmieri va dir una vegada que era un porto-riqueny descendent d'italians, nascut en un hospital jueu de Nova York que feia música afrocaribenya. Aquesta barreja explicava, també, la seva música: Palmieri, mort dimecres als 88 anys a Nova Jersey, era un dels grans arquitectes de la salsa, la música nascuda als anys seixanta a Nova York i que es va escampar per tot el món.
Palmieri va ser un pioner, però també un dels músics que van portar la salsa més enllà, afegint-hi ingredients del jazz, el rock i la música clàssica europea. Va ser, també, una de les veus que més van fer pel reconeixement de la música llatina als Estats Units. Va ser el primer artista d'origen llatí a guanyar un premi Grammy.
Quan tenia vuit anys, seguint els passos del seu germà gran, va voler estudiar piano. I després de tocar amb l'orquestra de Tito Rodríguez, una de les formacions més populars de la música llatina a Nova York, l'any 1961 va fundar la seva primera banda estable, La Perfecta, que portaria el mambo un pas més enllà.
Peces tan contagioses com "El molestoso" i "Azúcar" el van fer molt popular, i a finals de la dècada Palmieri es va associar per primera vegada amb músics de jazz.
Durant anys va formar part del segell Tico Records, que publicava la música d'altres figures de la música llatina com Ray Barretto, Tito Puente i La Lupe, però que funcionava de manera molt tèrbola.
Als anys 70, Palmieri va aconseguir desvincular-se'n i gravar un àlbum, "The sun of latin music", guardonat l'any 1975 amb un premi Grammy. Era la primera vegada que es premiava un artista d'origen llatí. Al llarg de la seva carrera, Palmieri encara en guanyaria set més i faria servir la seva influència perquè els Grammy donessin més reconeixement a les músiques llatines.
La seva música era festiva però també política. En l'àlbum "Justicia" i peces com "Revolt / La libertad lógico", tractava conflictes socials que afectaven les comunitats més pobres dels Estats Units, i va col·laborar amb un grup d'activistes porto-riquenys organitzant una sèrie de concerts en presons.
Va tenir els seus propis problemes amb la justícia. Durant anys, es va negar a pagar impostos, mentre batallava per aconseguir recuperar els royalties que li havien estafat les discogràfiques amb qui va gravar durant dècades.
Desencantat amb el món de la salsa, l'any 1994 va gravar el seu primer disc amb músics de jazz, en un gir que va rellançar la seva carrera. "Jo ara em trobo al món del latin jazz. Si em canvies l'estructura i em treus el tambor, jo no tinc res a fer. De fet, la meva essència és ser director d'orquestra ballable." Ho deia el 1995 a TV3, després d'una actuació al Festival de Jazz d'Escaldes-Engordany, a Andorra.
Palmieri va treballar fins al final. L'any 2017 publicava "Sabiduría" al capdavant de La Perfecta II, una banda batejada en memòria del grup amb què cinquanta anys abans havia revolucionat la música llatina.
