Mor la cantant i actriu francesa Marie Laforêt, "la noia dels ulls daurats"
La cantant i actriu Marie Laforêt, "la noia dels ulls daurats", va morir aquest dissabte a Genolier, Suïssa, als 80 anys, segons declaracions de la seva família.
Laforêt esnob, jovial i dotada d'un humor corrosiu es va casar cinc vegades i va tenir tres fills, i, a més de cantant i actriu de cinema, va ser actriu de teatre, escriptora i antiquària.
35 milions d'àlbums
No s'han especificat les causes de la mort de la intèrpret de cançons com "Vendanges de l'amour", el seu primer senzill de l'any 63, escrit per Danyel Gerard, o "Viens, viens, viens".
També va ser coneguda per altres temes com "Il a neigé sur Yesterday" (cançó homenatge als Beatles), "Viens sur la montagne", "Marie douceur, Marie colère", "Que calor la vida"... Va vendre més de 35 milions d'àlbums.
El 1994 va publicar una recopilació de les seves cançons en quatre volums, que cobrien els seus 30 anys de carrera.
Laurent Ruquier, que va produir l'últim recital de l'artista el 2006 a Bouffes-Parisiens, ha publicat al seu compte de Twitter: "Què us puc dic? L'he estimat, l'estimo i l'estimaré....:
Més de 35 pel·lícules
Marie Laforêt havia rodat més de 35 pel·lícules. El 1960 va aparèixer al cinema al costat d'Alain Delon a "Plein soleil", de René Clément i, el 1961, a "La fille aux yeux d'or", d'una novel·la de Balzac, dirigida per Jean-Gabriel Albicocco, amb qui es va casar.
Després va actuar a "Happy Easter" i "Cop or thug", de Georges Lautner, amb Jean-Paul Belmondo, "The morfalous", de Henri Verneuil, "The hunt for man", Edouard Molinaro, "Fucking Fernand ", Gérard Mordillat (nominat al Cèsar a la millor actriu secundària)," Tangos, exili de Gardel ", Fernando Solanas (Premi del Jurat de 1985 a Venècia), etc. També va ser dirigida per Chabrol, Granier-Deferre, Deville, Mocky i d'altres.
Nascuda a Solac de Mar
Maïténa Doumenach era el seu nom real. Va néixer el 5 d'octubre de 1939 a Solac de Mar, a la Gironda, França, i era filla d'un industrial. Als 3 anys va ser violada per un veí i ho va fer públic 35 anys més tard: "impossible de parlar-ne durant dècades".
Sense aquesta violació no hauria fet una feina pública que anés en contra de la meva timidesa natural, vaig triar una feina adequada
De jove, va estar a punt d'entrar a un convent, però el teatre la va començar a atraure mentre feia secundària a París. Va ser aleshores quan va guanyar un concurs d'actrius. Era el 1959 i aquesta va ser la llavor de la seva carrera.
Amb el temps es va instal·lar a Ginebra i va aconseguir la doble nacionalitat, francesa i suïssa.
