Netanyahu ampliarà l'ofensiva a Gaza en plena campanya dels reservistes per un alto el foc

Amb nocturnitat i traïdoria. Literalment. De nit, aquesta passada, i sense córrer cap perill de sancions en prendre unes decisions que contravenen el dret internacional i el dret humanitari. A parer almenys de les agències de l'ONU, el Tribunal Penal Internacional (TPI) i les organitzacions prodrets humans locals i globals.

D'aquestes maneres, el govern israelià de Benjamin Netanyahu acaba d'aprovar la mobilització de desenes de milers de reservistes per expandir les operacions militars a Gaza, "conquerir" (sic) més territori de la Franja i "promoure l'emigració" de la seva població palestina. 

La conquesta podria incloure tot el territori, segons fonts del mateix govern israelià, en contravenció de les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU. La "promoció" de l'emigració s'interpreta entre els palestins, la mateixa ONU i les organitzacions humanitàries com un anunci de neteja ètnica.

Foc i fam

L'escalada militar israeliana amenaça encara més de dos milions llargs de palestins supervivents a 19 mesos de bombardejos constants. S'hi sumen els últims 64 dies de tancament total de la Franja per entrar-hi qualsevol ajuda humanitària.

Les bombes han matat un mínim de 52.000 persones. De manera directa. Els "morts per excés", gent que no hauria mort sense l'ofensiva militar, podrien arribar a uns 180.000, segons la revista medicocientífica The Lancet.

Ara comença a matar també la fam: almenys 54 morts per desnutrició, la immensa majoria infants, la població més vulnerable a la falta d'aliments, aigua potable i medicines.

De fet, com li va recordar el TPI a Netanyahu, l'ús de la fam com a arma de guerra és un crim de guerra, pel qual precisament ja està ell mateix en recerca i captura internacional des del novembre passat. Per crims de guerra i crims contra la humanitat.

Aliments militaritzats

Segons el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, Gaza es quedarà a zero en aliments en menys de dues setmanes. En paral·lel a la reconquesta de Gaza, el govern israelià també ha aprovat una peculiar introducció d'aliments a la Franja.

Els entrarien les organitzacions humanitàries sota control i restriccions israelians, per repartir en zones militaritzades, igualment regulades per l'exèrcit ocupant.

El pla ha estat rebutjat immediatament per l'ONU, ja que "sembla dissenyat per reforçar el control sobre els articles de primera necessitat com a tàctica de pressió i com a part d'una estratègia militar". Una manera d'al·ludir a l'objectiu últim i reconegut repetidament pel mateix executiu israelià: "promoure l'emigració", eufemisme de neteja ètnica.

Guerra a perpetuïtat

A l'empara dels plans publicitats per Trump d'expulsió dels palestins de Gaza i amb el silenci permanent de la Unió Europea -fins i tot quan es va bombardejar un vaixell humanitari a les portes marítimes del seu estat membre de Malta divendres passat-, Netanyahu es permet mantenir ad aeternum la seva guerra contra Gaza.

L'oposició israeliana, fins i tot membres del govern ja dimitits i de l'staff militar i de la intel·ligència, fa temps que adverteixen que Netanyahu vol allargar l'estat de guerra per evitar perdre el poder i fer front a una probable entrada a la presó per càrrecs diversos de corrupció que res hi tenen a veure.

L'excusa recurrent de mantenir la "pressió militar" per alliberar els 59 ostatges que encara reté Hamas cada vegada és menys utilitzada fins i tot per Netanyahu.

Potser perquè ell mateix va impedir l'últim intercanvi en trencar unilateralment el 18 de març un alto el foc de dos mesos durant el qual s'havia aconseguit retornar a casa 33 captius. Els últims quedaven pendents de l'entrada de l'alto el foc en la segona fase, durant la qual se n'havia d'alliberar la resta a canvi d'acabar amb l'ofensiva militar i procedir a la retirada.

Netanyahu contra Israel

Netanyahu pot continuar d'aquesta manera esquivant la justícia, allargant els processos que té oberts i mantenint-se fora de la presó.

El preu polític que ha de pagar, però, va pujant. El trencament de l'alto el foc, els més de 2.000 palestins que l'exèrcit ha matat a Gaza des d'aleshores, li ha tornat a donar una majoria parlamentària precaritzada per la fugida dels ministres de la dreta més extrema a causa de la treva.

Sumar ultres supremacistes en el parlament ha estat inversament proporcional al nivell minvant de suport popular. La captivitat de Netanyahu respecte als sectors més extremistes d'Israel té desgast.

I encara està per veure com l'afectarà la mobilització de més reservistes després que les últimes setmanes, precisament, hagin estat milers també els soldats amenaçats de tornar a Gaza que han firmat cartes i peticions en contra.

Estendre la guerra

Són precisament els uniformats, en armes o dins la intel·ligència militar, els que més han advertit contra una reocupació de Gaza pels costos humans i polítics per a Israel.

La qüestió dels ostatges ha passat a segon pla durant la represa dels bombardejos. Tothom sap al país que gairebé tots els dos centenars de captius que s'han aconseguit recuperar -vius o morts- han tornat a casa en virtut d'intercanvis amb Hamas i en períodes d'alto el foc.

És per això que els reservistes contraris a tornar a servir a Gaza exigeixen que es torni a la treva, perquè puguin sortir els últims captius. Potser també pel cansament de combat, en un conflicte que temen que si no acaba, s'estengui territorialment.

Netanyahu ja ha amagat amb aquesta possibilitat, aquest diumenge, com a resposta al primer míssil dels houthis iemenites que impacta de ple en territori israelià i al costat de l'aeroport de Tel-Aviv. 

La resposta al Iemen sembla garantida, però al primer ministre encara li queda un últim objectiu gens secret: l'Iran. Malgrat que pogués portar a una guerra regional... o precisament per això mateix; per arrossegar-hi alhora els Estats Units, com, de fet, ja està passant al Iemen.