Per què es corren 42,2 quilòmetres a la Marató: de Filípides a un caprici monàrquic
Des del cap de setmana passat, una línia blava de 42.195 metres recorre els carrers de Barcelona per marcar el recorregut de la Marató d'aquest any. Però, per què exactament aquesta distància?
Diu la llegenda que un guerrer grec, Filípides, va córrer des de la població de Marató fins a Atenes per donar la notícia de la victòria grega sobre l'exèrcit persa, recorrent una distància d'uns 40 quilòmetres. En arribar, només va poder pronunciar la frase "hem vençut" i va morir a causa de l'esforç.
Segles després, el 1896, es van celebrar els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, on els organitzadors van voler incorporar una prova atlètica que rendís honor a l'antiga Grècia, i inspirats per la llegenda de Filípides van celebrar la primera marató. Des d'aquell moment, la prova es va anar celebrant amb distàncies properes als 40 quilòmetres.
No va ser fins als Jocs Olímpics de Londres del 1908 que es va córrer per primer cop una marató de 42 quilòmetres i 195 metres, una distància que s'atribueix a la reina d'Anglaterra d'aquell moment, Alexandra de Dinamarca.
Diuen que la monarca va demanar explícitament que el tret de sortida de la cursa es donés davant el castell de Windsor, perquè els petits de la família reial poguessin veure els atletes des de la finestra, i acabés davant la tribuna d'honor de l'estadi olímpic. La distància entre els dos punts era, efectivament, de 42,195 quilòmetres.
A partir d'aquell moment es va començar a fer servir aquesta mesura, fins que el 1921 es va estandarditzar la distància de 42,195 quilòmetres per a la prova de marató.
Potser sense la intervenció de la reialesa britànica les maratons d'avui dia serien de 40 quilòmetres, i molts corredors agrairien no haver de fer aquests 2.195 metres extres.
