Per què Netanyahu ha rebentat l'alto el foc a Gaza que ell mateix havia acceptat

Oficialment, el govern d'Israel ha justificat la nova ofensiva contra Gaza amb l'argument que Hamas es nega a acceptar les propostes del mediador nord-americà sobre l'extensió de la primera fase de l'alto el foc que va començar el 19 de gener. En el seu comunicat (on destaquem en negreta les claus que analitzarem al llarg de l'article) diu literalment que els bombardejos són conseqüència de:

"la reiterada negativa de Hamas a alliberar els nostres ostatges, així com el rebuig de totes les propostes que ha rebut de l'enviat presidencial dels Estats Units Steve Witkoff i dels mediadors. En aquest moment, les forces de Defensa d'Israel (IDF) estan atacant objectius de l'organització terrorista Hamas a tota la Franja de Gaza per tal d'aconseguir els objectius de la guerra tal com han estat determinats per l'escalafó polític, inclòs l'alliberament de tots els nostres ostatges, els vius i els morts. A partir d'ara, Israel actuarà contra Hamas amb una força militar creixent. El pla operatiu va ser presentat per les IDF durant el cap de setmana i aprovat per la direcció política." 

El 18 de gener, Israel i Hamas, amb la mediació dels EUA, Egipte i Qatar, van firmar finalment un acord d'alto el foc en tres etapes que havia de posar fi a la guerra de Gaza. La primera va començar l'endemà i va durar 42 dies, fins a principis de març. 

Hamas va alliberar 33 ostatges vius i 8 de morts i Israel es va retirar de bona part de la Franja, va permetre el retorn de desplaçats i l'entrada fluida d'ajuda humanitària. Malgrat alguns alts i baixos, la primera etapa es va considerar un èxit, que era necessari perquè les parts comencessin a pactar els detalls de la segona etapa. 

Aquesta consistia en la retirada total de l'exèrcit israelià de Gaza, un alto el foc permanent, la reobertura limitada de fronteres i, per part de Hamas, l'entrega de la resta de 59 ostatges, ja estiguin vius o morts. 

Desdir-se del que s'ha pactat prèviament 

Però quan Hamas i Israel van començar a negociar aquesta segona etapa, l'equip negociador israelià va plantejar als seus interlocutors palestins noves condicions que no constaven en l'acord pactat al gener, com ara el retorn previ de la resta d'ostatges, la desmilitarització de la Franja o la retirada total de Hamas. I volia aconseguir tot això abans d'encetar la segona etapa de la treva i retirar del tot l'exèrcit. 

Netanyahu va tenir, a més, l'ajuda dels Estats Units, que es van prestar a esmenar el que s'havia pactat prèviament i van fer seus els nous requisits per a Hamas. 

Els altres mediadors, Egipte i Qatar, han rebatut l'argumentació d'Israel quan assegura que Hamas "ha rebutjat totes els propostes", i expliquen que no és que Hamas s'hagi negat a alliberar ostatges o hagi trencat el compromís del gener, sinó que són Israel i els EUA qui han exigit noves condicions i, per tant, són ells qui trenquen l'entesa. 

Recorden, també, que els pactes s'han de complir, que no es pot esmenar el que s'ha firmat prèviament, i que Israel ha anat dilatant els temps perquè, sospiten, no té cap intenció d'acabar la guerra.

Per tal de pressionar la resistència palestina, ja fa deu dies que l'estat jueu va decidir tallar l'aigua, l'electricitat i l'accés d'ajuda humanitària a Gaza. Confiava que amb aquest xantatge Hamas cediria o es prestaria a renegociar el text acordat, però l'organització palestina no va voler cedir i aquest dimarts Netanyanhu ha reobert la guerra, confiant que així podrà "aconseguir els objectius". 

"Aconseguir els objectius de la guerra"

Des de l'endemà dels sagnants atacs del 7 d'octubre del 2023, Netanyahu ha repetit que pretenia eliminar les capacitats militars i de govern de Hamas, desmilitaritzar Gaza i retornar tots els ostatges a Israel. Al marge d'aquests dos mesos de treva, durant gairebé 500 dies de lluita brutal no va aconseguir cap d'aquests objectius. 

La gran majoria d'ostatges els va alliberar amb negociacions amb Hamas, no pas per la força, i tampoc ha aconseguit eliminar l'organització de la Franja. Malgrat les enormes pèrdues que ha patit (i l'altíssim preu que ha pagat la població civil), Hamas ha reomplert de militants les seves files i continua exercint de govern de facto a Gaza.

Per tant, no està gaire clar que, atesa l'experiència prèvia, aquest cop Israel pugui aconseguir els seus objectius. Tampoc se sap si estem davant una operació massiva en forma de càstig puntual o si això és l'inici d'una nova invasió terrestre de Gaza de l'exèrcit israelià. Hi ha indicis que fan pensar més en la segona opció, ja que ha emès noves ordres d'evacuació (o de desplaçament forçós) dels palestins que viuen més a prop de les fronteres amb Israel.
 

La supervivència de Netanyahu

L'oposició, els familiars dels ostatges i part de la premsa israeliana vinculen els esdeveniments de les últimes hores no pas amb Hamas o el curs del conflicte, sinó amb la mateixa supervivència política de Netanyahu.

Des de l'inici de la guerra, el primer ministre ha rebut acusacions, fins i tot del mateix exèrcit, d'allargar innecessàriament la guerra perquè sap que quan s'acabi del tot la seva coalició amb l'extrema dreta probablement es trencarà, haurà de convocar eleccions i té molts punts de perdre la immunitat que li dona el càrrec i que li ha estalviat, fins ara, completar uns processos judicials dels quals podria sortir condemnat. 

Un fet que avalaria aquesta tesi és el retorn a la coalició, hores després de l'ofensiva a Gaza, del partit del polèmic supremacista Itamar Ben-Gvir, l'exministre de l'Interior que va abandonar el gabinet precisament quan va començar la treva. 

Sense ell, la majoria de Netanyahu al Parlament era molt justa, i amb el seu oportú retorn s'assegura que podrà aprovar els pressupostos la setmana que ve i allargar la vida del seu govern. Un altre indici, doncs, que l'operació militar que ha començat aquest dimarts es podria allargar força en el temps.

I reactivant la guerra, què més ha aconseguit Netanyahu? Doncs, desviar l'atenció, primer de la sonada destitució aquest dilluns de Ronen Bar, el cap dels serveis secrets, "per continuada desconfiança" amb ell. Era el primer cop en la història de l'estat jueu que un primer ministre cessava el responsable del Shin Bet i, casualment, passa quan estava investigant si assessors de Netanyahu van cobrar per afavorir interessos de Qatar, un teòric aliat de Hamas.  

També aconsegueix ajornar la continuació del judici per corrupció que estava en marxa i al qual el primer ministre havia d'assistir presencialment. Avui, ja ha excusat la seva assistència per la situació de guerra.

Per tant, pels interessos polítics i personals, a Netanyahu li convindria molt la represa de la guerra. I sap que des de l'exterior, el principal aliat, els EUA, no s'immutaran i el deixaran fer.
 

Trump, Netanyahu i el Iemen 

En una breu declaració als mitjans, aquest dimarts la Casa Blanca ha dit que "Hamas podria haver alliberat ostatges per estendre l'alto el foc, però en canvi ha optat per la guerra". També ha admès que funcionaris israelians van notificar l'operació a Gaza als seus homòlegs nord-americans abans que es produís. És a dir, que va tenir el vistiplau de Washington per fer-la. 

La represa de la guerra es pot interpretar com un fracàs de Trump, que va arribar al poder assegurant que acabaria amb el conflicte de Gaza, amb ell tornarien tots els ostatges i va afavorir la treva que ara ha trencat el seu aliat. Però, de nou, Israel actua unilateralment i Washington el valida, encara que, per molts observadors, vagi contra els seus propis interessos.

La portaveu de la Casa Blanca, després de l'atac a Gaza, també ha afirmat que "tal com ha deixat clar el president Trump, Hamas, els houthis del Iemen, l'Iran i tots els que pretenen terroritzar no només Israel sinó també els Estats Units d'Amèrica, pagaran un preu i tot l'infern caurà sobre ells".

Casualitat o no, al cap de setmana els Estats Units van atacar amb molta contundència la milícia xiïta houthi del Iemen i van provocar la mort de 100 persones. La guerrilla aliada de l'Iran, arran de la treva de Gaza, havia aturat els atacs amb míssils contra Israel i contra els vaixells que circulen pel mar Roig, que ara ja pensa reactivar. 

Per tant, hi ha qui ja es fa la pregunta de si els atacs dels EUA de dissabte eren una maniobra preventiva perquè Washington ja sabia que Israel reprendria la guerra, i així neutralitzava els houthis abans que reprenguessin els atacs.