Pink, el fòssil trobat a Atapuerca, és de l'homínid més antic de l'Europa occidental

És un fragment de rostre d'un homínid que va viure fa entre un milió cent mil anys i un milió quatre-cents mil. Es diu Pink: així han batejat els investigadors aquest fòssil excepcional, trobat l'any 2022 al jaciment de l'avenc de l'Elefant, a la serra d'Atapuerca, a Burgos, i que han estudiat fins al mínim detall des d'aleshores.

"És un 'homo' afí a l''erectus', és a dir, un homínid que s'assembla a l''erectus', però que no és exactament igual que els 'Homo erectus' asiàtics i africans", explica Xosé Pedro Rodríguez-Álvarez, investigador de la Universitat Rovira i Virgili i de l'IPHES-CERCA.

"És una espècie nova al continent europeu, no identificada fins ara, i, a més a més, una altra dada important és que és diferent de l''Homo antecessor'." 

Pink reescriu la història del primer poblament europeu

Les restes d'"Homo antecessor" trobades al jaciment de la Gran Dolina, també a Atapuerca, l'any 1997, daten de fa uns 860.000 anys. El fòssil Pink, doncs, és més antic, i això suggereix als investigadors que pertany a una població que va arribar a Europa en una onada migratòria anterior a la de l'"Homo antecessor".

Una vegada més, la cronologia d'aquestes primeres ocupacions s'ha endarrerit fins a pràcticament 1.300.000 anys, diu Rosa Huguet Pàmies, investigadora de l'IPHES-CERCA:

"Amb aquest descobriment, Atapuerca ha tornat a trencar el paradigma sobre la primera ocupació humana a Europa i sobre l'estudi de l'evolució humana." 

"Hem identificat una nova espècie, una espècie diferent que fins ara no existia a Europa", conclou la investigadora.

Pink va conviure amb l'"Homo antecessor"?

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb seu a Tarragona, ha liderat l'article publicat a la revista Nature sobre l'estudi del fòssil. Un treball fet en col·laboració amb altres institucions nacionals i internacionals, entre les quals destaca el Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), amb seu a Burgos.

L'estudi conclou que l'Europa occidental va estar poblada almenys per dues espècies diferents d'homínids durant el plistocè inferior. El descobriment genera moltes preguntes noves sobre l'evolució humana al continent, explica Rodríguez-Álvarez:

 "La primera, per exemple, és plantejar si aquestes dues espècies diferents corresponen a dues onades de poblament diferents d'Europa."

Serien una onada més antiga, representada per aquest fòssil de l'avenc de l'Elefant, i una altra de més recent, representada per l'"Homo antecessor"; tot i que l'investigador també es planteja si hi va haver una certa continuïtat entre aquestes dues poblacions. 

En quin món va viure Pink? 

El treball d'investigació analitza no només el fragment de cara sinó també eines de pedra i restes de fauna amb marques de tall recuperades al mateix jaciment.

Són troballes que "demostren la capacitat d'aquests homínids per explotar els recursos de l'entorn", diu Rodríguez-Álvarez, que afegeix que indiquen que feien algun tipus d'activitats en aquest lloc. 

Amb les dades paleoecològiques obtingudes, els investigadors dibuixen el paisatge d'Atapuerca al plistocè inferior com una combinació de boscos, prats humits i fonts d'aigua estacionals. 

Han aportat dades a partir de múltiples elements, com pol·len, carbons o restes de micromamífers per definir com seria aquest entorn.

 "Això és important perquè una de les discussions que hi ha ara mateix en aquestes investigacions de les primeres poblacions és si el clima era propici perquè aquests homínids haguessin ocupat Europa", puntualitza Huguet.

Una fita clau per Atapuerca

Eudald Carbonell, codirector del projecte Atapuerca, explica que les evidències de diferents poblacions d'homínids a l'Europa occidental durant el plistocè inferior "suggereixen que aquest territori va ser un punt clau en la història evolutiva del gènere 'Homo'".

"És un jaciment clau per entendre els nostres orígens", corrobora Marina Mosquera, directora de l'IPHES-CERCA. 

José María Bermúdez de Castro, també codirector del projecte Atapuerca, creu que aquest descobriment "augura una altra època prodigiosa per a Atapuerca". 

Confien en futurs grans descobriments i anàlisis que ajudaran a precisar millor com van ser els primers poblaments a Europa.