Prop de 3.000 aus moren cada any electrocutades en línies de tensió de Catalunya
L'electrificació de les zones rurals de Catalunya s'ha convertit en una trampa letal per als ocells. Tot i les mesures correctores que apliquen les companyies elèctriques, entre 2.500 i 3.000 aus moren cada any a Catalunya electrocutades amb cables d'alta, mitjana i baixa tensió. I les que no moren per l'electricitat, ho fan com a conseqüència de les col·lisions inesperades. Segons les dades recollides per les associacions ecologistes del país, la majoria són aus rapinyaires que pertanyen a espècies protegides.
2 min
Antoni Beneyto, de l'Institut Català per la Conservació de les Rapinyaires (ICRA), calcula que prop de 3.000 aus moren anualment víctimes dels cables elèctrics. Aquest problema afecta especialment les rapinyaires, que són atretes per les línies elèctriques perquè estan en llocs elevats on es poden recolzar, reposar i mirar per caçar. D'entre les espècies més amenaçades per l'impacte del cablejat i les torres elèctriques, destaquen la cigonya, el mussol o l'àguila daurada, així com altres espècies en perill d'extinció, com l'àguila cuabarrada o el trencalòs. De fet, es calcula que aproximadament la meitat de les morts de les àguiles cuabarrades, una de les espècies més emblemàtiques de la regió mediterrània, es deuen a l'electrocució. Aquest fet és especialment preocupant, ja que a Catalunya hi ha només unes 60 parelles d'aquesta espècie. Segons el cap del Servei de Protecció de la Fauna del Departament de Medi Ambient, Jordi Ruiz, en algunes ocasions s'han arribat a localitzar fins a 80 cigonyes mortes en un sol dia. La mort per electrocució d'aquestes aus es produeix quan es posen sobre les plataformes de les torres elèctriques i toquen amb les ales les dues polaritats, cosa que provoca una descàrrega elèctrica que acaba amb la seva vida o les deixa malferides. Ja fa anys que els biòlegs i les associacions ecologistes reclamen a l'administració catalana que aprovi una normativa que reguli la instal·lació de pals més segurs per a les aus i que obligui a adequar els que en l'actualitat són causa de mortaldat. Segons Ruiz, les àrees més conflictives es concentren a les comarques de Tarragona i del centre i el sud de Barcelona, mentre que la problemàtica és pràcticament inexistent a les zones de reserva natural, com el delta de l'Ebre o el cap de Creus. El cap del Servei de Protecció de la Fauna ha assenyalat que el Departament de Medi Ambient ja té elaborat un esborrany de decret i que "hi ha disposició per aprovar-lo", encara que encara no s'ha fet perquè "s'està adequant a la realitat".
