Proposen recuperar 17.000 hectàrees de conreu a l'àrea metropolitana per frenar els incendis
Un estudi del Creaf proposa recuperar conreus que ja existien als anys cinquanta per trencar la continuïtat dels boscos i frenar l'avanç d'un gran incendi
Coincidint amb les imatges de barris sencers arrasats per les flames a Los Angeles, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha presentat aquest dijous una proposta per protegir l'Àrea Metropolitana de Barcelona davant el risc de grans incendis, una amenaça cada cop més evident en l'escenari de canvi climàtic, amb sequeres més freqüents.
Segons l'estudi, que s'ha fet en el marc del projecte Horizon Europe WildE, la regió metropolitana hauria de recuperar 17.000 hectàrees de conreus que actuïn com a espais oberts, cinturons de protecció per evitar que el foc arribi a les zones urbanes.
"Els conreus i pastures són zones de baixa combustió i, per tant, reintroduir-los entre les masses forestals a les zones periurbanes és clau tant per allunyar el foc de les persones com per ajudar en les tasques d'extinció si arriba un incendi. A més, també poden millorar l'economia local i la biodiversitat associada als espais oberts mediterranis", explica Rodrigo Balaguer Romano, investigador del CREAF i principal autor de l'estudi.

Pel que fa a la ubicació, l'ecòleg apunta que la millor opció seria recuperar els conreus que ja existien als anys cinquanta i es van abandonar, i "aprofitar els espais oberts que els efectes de les sequeres ja generen en els boscos".
"Així ja ens avancem a les previsions dels escenaris de canvi climàtic i reduïm el risc en zones que tindran molt de combustible acumulat per als incendis, en què la vegetació seca crema més", explica Balaguer Romano.
Evitar la continuïtat del bosc
El factor clau que analitza aquest estudi és l'anomenada "connectivitat" del foc, que es refereix al fet que molts boscos estan connectats entre ells. Això facilita que les flames saltin i puguin arrasar més hectàrees, i per això els experts apunten que, entremig, cal afegir-hi espais oberts.
En aquest sentit, des del Creaf han estudiat els usos que es dona als sòls del territori (si és un sòl urbà, bosc o conreus) i la connectivitat del foc en cas d'incendi ara i fins a l'any 2050, tenint en compte l'augment previst d'episodis de sequera.
"Les zones de cultiu a prop dels nuclis són les que trenquen més bé la connectivitat del foc i actuen com un cinturó que protegeix millor la zona urbana. Així, si arriba un incendi, cremarà més a poc a poc", indica Balaguer Romano.
En el cas de la regió metropolitana de Barcelona, les dades apunten que la recuperació de 17.000 ha de conreus i pastures abandonats en els darrers anys, juntament amb la transformació de les zones forestals propenses als grans episodis de sequera, permetria disminuir un 30% de mitjana la connectivitat del foc en cas d'incendis.

Biodiversitat mediterrània
D'altra banda, els autors de l'estudi apunten que l'estratègia de recuperar conreus i aprofitar els efectes de les sequeres no tan sols és beneficiós per a la prevenció d'incendis, sinó que també contribueix a mantenir la rica biodiversitat associada als espais oberts en les zones mediterrànies.
"Sovint pensem que renaturalitzar un ecosistema vol dir reintroduir grans herbívors del passat, però recuperar el mosaic agroforestal en què els incendis tinguin una dimensió menys catastròfica pot ser essencial per mantenir la integritat ecològica del paisatge i la seva biodiversitat", explica Josep Maria Espelta, també investigador del Creaf i coordinador amb Lluís Brotons del projecte wildE.
Per exemple, una gran varietat de mamífers com el toixó, ocells d'ambients agrícoles com la tórtora euroasiàtica i pol·linitzadors com les papallones i les abelles són animals afavorits per la presència de conreus i altres espais oberts.
L'estudi compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, que ha fet un estudi exhaustiu sobre quines zones agrícoles es podrien recuperar, i presentarà les seves conclusions pròximament en el congrés EGU 2025 a Viena.
De Collserola al plat
A la serra de Collserola ja hi ha algunes iniciatives que treballen per mantenir o recuperar els cultius. És el cas de Can Carlets, una petita finca on l'any 2000 van decidir que aprofitarien les tasques per desbrossar i substituirien els esbarzers i la malesa per 2.200 cítrics. Els anys bons han arribat a produir 10.000 quilos de mandarines.
Els fruiters ocupen la meitat de tres hectàrees, i l'altra meitat és bosc. La producció la venen a un supermercat de productes ecològics, i ara també a un comerç del barri.
No és un cultiu rendible, però sí que faria una funció fonamental per ajudar l'actuació dels bombers en cas d'incendi al Parc Natural de Collserola, una serralada de 8.000 hectàrees repartides entre Barcelona i vuit municipis més.
A la mateixa serra hi ha una altra iniciativa que produeix oli d'oliveres recuperades i ha permès tornar al paisatge agrícola, almenys en unes hectàrees: