Puig rivalitza amb Comín: qui és qui en les eleccions del Consell de la República
Sis candidats aspiren a liderar l'entitat independentista, en uns comicis en els quals irromp l'exconseller de Cultura, que dona suport a Jordi Domingo
El Consell de la República encara unes eleccions per triar el seu nou equip de govern amb una forta competència interna. Hi ha sis candidatures, i ara l'exconseller de Cultura a l'exili Lluís Puig, s'afegeix a una de les opcions. Segons ha pogut saber TV3, dona suport a l'advocat Jordi Domingo i, per tant, rivalitza amb Toni Comín en els comicis.
Qui era responsable d'acció cultural de l'entitat independentista en l'anterior etapa, amb Carles Puigdemont al capdavant, consolida així el seu distanciament amb l'eurodiputat electe de Junts, immers les últimes setmanes en diverses polèmiques, per les acusacions d'administrar fons de l'entitat en benefici propi i d'assetjar un excol·laborador. Les eleccions se celebraran del 8 al 12 de febrer.
Qui són els candidats
A banda de Toni Comín i del tàndem entre l'advocat Jordi Domingo i Lluís Puig, també aspiren a presidir l'entitat Jordi Castellà, Montserrat Duran, Antoni Walker Castelló i Lluís Felipe Lorenzo García.
L'objectiu de rellançar-se
L'entitat encara un procés electoral intens, amb l'objectiu de rellançar-se, després de no haver assolit bona part dels objectius fundacionals. Aquest organisme va néixer el 2018, mentre part del govern de l'1 d'octubre era a la presó i l'altra a l'exili. Volia ser un element transversal i central en l'independentisme, per liderar l'estratègia de la internacionalització del procés.
I van ser justament membres del govern a l'exili els que el van liderar: sobretot Puigdemont i Comín, fet que generava recels a Esquerra perquè es veia com un contrapoder a la presidència de la Generalitat de Pere Aragonès.
Traves per a Comín
Toni Comín es presenta com el relleu natural de Puigdemont. Vicepresident de l'organisme en l'anterior etapa, ha estat al costat de l'expresident des que ara fa 7 anys van marxar a Bèlgica per evitar ser jutjats i empresonats per l'1 d'Octubre. Plegats han viscut els intents d'extradir-los de la justícia espanyola i més d'una batalla legal per ocupar escó al Parlament Europeu.
Però Comín ha quedat esquitxat per una possible mala gestió dels recursos del Consell de la República mentre n'era vicepresident. Ell nega irregularitats i destaca els seus mèrits per presidir la institució: "Puc aportar l'experiència i aquest element de legitimació que suposa l'exili"
Domingo aspira al consens
L'advocat Jordi Domingo és considerat un candidat de consens i té el suport de Lluís Puig. Alguns, fins i tot, el consideren el preferit de Carles Puigdemont. Defensa "foc nou" a dins del Consell, i assegura que l'independentisme ha de venir des de les associacions i no tant des dels partits: "Volem recuperar la unió de l'independentisme, que no dels partits independentistes. Ells ja s'ho faran com considerin oportú".
Confrontació o via diplomàtica
Els diferents candidats també aposten per receptes diferents per rellançar el Consell. Per a Jordi Castellà, un altre dels aspirants a president, enfrontar-se amb Espanya i obtenir el suport de la Unió Europea no han funcionat. Ell vol un Consell que traslladi la seu a Suïssa. Defensa la via diplomàtica i que el reconeixement de Catalunya l'han de fer les Nacions Unides, tal com va passar els anys 60 amb Guinea o el Sàhara.
En canvi, Revolucionem-NOS una candidatura coral de membres del Consell, liderada per Montserrat Duran, aposta per guanyar als carrers allò que no s'ha fet a la política, amb la via unilateral i enfrontant-se amb l'Estat. Aquesta candidatura afirma representar "bona part de les bases del Consell de la República".
Completen la nòmina de candidats dos mallorquins, Antoni Walker Castelló i Lluís Felipe Lorenzo García. El primer assegura que es presenta sol per "esvalotar l'independentisme. El segon, es defineix com a especialista universitari en Informació Internacional i Països del Sud per la universitat Universidad Complutense i llicenciat en periodisme.
La direcció que sorgeixi de les eleccions d'aquest febrer té feina per fer, haurà de redefinir el paper del Consell de la República en un moment difícil per a l'independentisme, en minoria al Parlament i amb un electorat desmobilitzat i desencantat.