Què fan els hotels, supermercats i empreses per lluitar contra el malbaratament alimentari

La nova llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que va entrar en vigor el març del 2025, implica obligacions als actors que intervenen al llarg de tota la cadena alimentària. Exigeix a supermercats, restaurants i empreses que deixin de llençar producte i, per tant, que disposin de plans de prevenció per evitar el malbaratament.

Hem analitzat què fan algunes cadenes de supermercats, hotels i empreses amb menjadors per als treballadors per evitar generar excedents de menjar.

Hotels: reduir el malbaratament alimentari amb IA

Cada matí, un cop acaba el torn de l'esmorzar, a l'Hotel Barcelona Princess es retiren les safates amb el menjar sobrant. Una part del que ha sobrat es destina als àpats dels treballadors i la brioixeria la donen a una entitat social.

En total, l'establiment ha calculat que diàriament llença a les escombraries uns 10 quilos d'excedent de menjar. Han aconseguit reduir en un 25% el malbaratament alimentari, gràcies a l'ús d'una balança que funciona amb intel·ligència artificial que pesa i identifica els aliments.

Judith Sala, subdirectora de l'Hotel Barcelona Princess, apunta que a través de la balança i IA poden saber quins aliments agraden més o menys als clients, per reforçar-los o eliminar-los de l'inventari, saber què mengen més unes nacionalitats o altres, i detectar millor les caducitats dels aliments.

A l'hotel també utilitzen plats petits de postres, i a les taules, a través de rètols informatius, informen els clients de la necessitat de ser coherents al bufet, ja que una part del malbaratament és del menjar que deixen als plats.

Els supermercats malbaraten un 0,6% dels aliments

Juntament amb l'hostaleria, els supermercats també lluiten contra el malbaratament alimentari.

Al Grup Bon Preu, analitzen diàriament els comportaments dels consumidors per ajustar estocs: saber, per exemple, quins dies i hores hi ha més vendes i de quins articles. També fan ofertes amb productes d'oportunitat quan s'acosta la data de caducitat i venen packs antimalbaratament amb producte de forn, tal com explica Àngela Folguerola, responsable de comunicació del Grup Bon Preu:

"Des de l'octubre, oferim packs antimalbaratament a 154 establiments que disposen de fleca. Els beneficis nets que s'aconsegueixin de les vendes d'aquests packs, mitjançant Too Good To Go, es destinen íntegrament a finançar beques menjador. Hem aconseguit proporcionar més de 36.000 àpats als escolars catalans."

Folguerola també assenyala que faciliten als clients que es puguin emportar un producte de qualitat que reuneix les màximes garanties alimentàries i que es pot consumir aquell mateix dia, a un preu més econòmic, i així també es contribueix a reduir el malbaratament alimentari.

Amb el programa ResQFood, Grifols ha reduït l'excedent alimentari pràcticament a zero

A l'empresa farmacèutica catalana Grifols cuinen diàriament per a 1.500 treballadors. Han posat en marxa una aplicació a través de la qual els empleats poden veure els plats disponibles que han sobrat del dinar, i els poden adquirir a preu de cost.

En tres mesos, ha evitat que es llencin més de 1.200 menús. Neus Piñol, responsable de serveis generals de Grifols, destaca: "El projecte ha tingut molt èxit entre els treballadors perquè té un doble vessant. D'una banda, és una mesura sostenible, i, de l'altra, facilitem als treballadors que es puguin emportar un menú a casa, i estalvien temps, diners i cuiden la seva alimentació."

Catalunya malbarata 63 quilos de menjar per persona a l'any

Segons un estudi europeu sobre hàbits alimentaris, i amb dades de l'Eurostat, els catalans malbaraten uns 63 quilos de menjar cada any. Al conjunt d'Espanya són 90 quilos.

L'estat espanyol és, de fet, el país del sud d'Europa que menys malbarata, molt per sota la mitjana europea (132 quilos). Per sobre, hi ha països com Itàlia (140 quilos) i Portugal (170 quilos). I Xipre (273 quilos), que genera quatre vegades més excedent de menjar que Espanya.

Bona part del malbaratament es produeix a les llars, un 60%. Però també durant tota la cadena alimentària, en el sector primari, en el processament dels aliments, en el transport i en la distribució. I una petita part, un 4%, també en els punts de venda i l'hostaleria, que continua fent un esforç per evitar excedents.

Begoña Pérez Villarreal, directora d'EIT Food del sud d'Europa, puntualitza: "Necessitem mesurar millor els excedents en tota la cadena alimentària per poder gestionar millor, ja que, quan parlem de pèrdua d'aliments, hi ha pèrdua econòmica i ètica."