Quins canvis pot provocar la crisi del coronavirus en la comunicació humana?
Quatre especialistes en comunicació preveuen que les mesures de confinament portaran a una nova gestualitat propugnada pels joves
La crisi del coronavirus ens canviarà la manera de relacionar-nos? Hi haurà noves normes i nous costums socials? Són preguntes que hem fet a dos antropòlegs, un filòsof i un especialista en comunicació.
Coincideixen a dir que apareixeran noves gestualitats, però que serà un procés lent i difícil, i que exigirà un esforç per poder generar una comunicació plena.
"Som una cultura molt tàctil"
El filòsof de la Universitat Ramon Llull Francesc Torralba considera que a Catalunya els hàbits de comunicació són molt gestuals, i que ens costarà adaptar-nos a una comunicació no presencial:
"Nosaltres som una cultura molt tàctil, una cultura mediterrània on el llenguatge no verbal, és a dir, el llenguatge gestual juga un paper preponderant. I haver-lo de limitar, haver-lo de censurar ens costarà. Però no ens tocarà altre remei. Però per a d'altres cultures més acostumades al llenguatge verbal i a la distància interpersonal, això no els serà tan violent com a nosaltres."
Torralba està convençut, però, que els canvis no s'aconseguiran sense un cert grau d'imposició:
"No serà com abans, serà diferent, però ens hi podem adaptar. Però això demana molta pedagogia, però a la vegada haurà de funcionar també la restricció, i haurà de funcionar també la penalització."
"Ens inventarem gestos"
Per la seva banda, Ferran Ramon-Cortés, autor d'uns quants llibres sobre comunicació humana, creu que les situacions creades pel coronavirus faran aparèixer noves gestualitats:
"Jo crec que ens inventarem gestos, igual que els joves i els nanos han sabut inventar un pilot d'emoticones que els funcionen per comunicar-se entre ells, nosaltres ens inventarem gestos: la salutació serà diferent, i no estic segur si importarem gestos d'altres cultures sinó que ens els haurem d'inventar."
Segons Ramon-Cortés, però, tot això implicarà un temps d'aprenentatge:
"Això ha vingut per quedar-se. El tema està en què en la videoconferència, malgrat ens permet veure'ns, el cervell no està captant ni la meitat de la informació que permet el tu a tu. Per tant, ens haurem d'adaptar, haurem d'evolucionar, i això sí que portarà una feina intensa i un temps d'adaptació perquè la comunicació torni a tenir l'autenticitat que té en el tu a tu."
"Una nova normalitat"
El professor d'Antropologia Social de la UAB Dan Rodríguez, opina que la crisi que vivim ja ha començat a canviar la manera que ens podrem manifestar, per exemple:
"Canviarà la forma de viatjar, de relacionar-nos, d'anar a comprar, d'anar als oratoris públics, d'anar al gimnàs, d'anar als mercats, als bars, a manifestar-se al carrer. Per exemple, una manifestació contra Netanyahu a Tel-Aviv on la gent guardava una distància de seguretat, això potser es torna una nova normalitat."
"Els joves poden ser pioners"
I el catedràtic d'Atropologia Social de la UPF Carles Feixa està convençut que la joventut afavoreix la capacitat d'adaptació i la creativitat per als canvis que es produiran:
"Els adolescents i els joves poden ser pioners en aquest procés, ja ho eren perquè tenien dues mascaretes protectores que els adults no tenim, o tenim menys, que són la cultura de l'habitació, el refugi en el seu espai íntim, i la cibercultura, l'habilitat, la facilitat per navegar, per comunicar-se sense adonar-se si ho estan fent presencialment o a distància."
Tot plegat, canvis que ja estem vivint, i que seran més profunds com més durin les mesures de confinament, que són necessàries per mitigar l'abast del coronavirus SARS-CoV-2, però que estan trasbalsant la vida social.
- ARXIVAT A:
- Coronavirus