Radiografia del xarampió a Catalunya: lleuger augment dels casos però que "cal controlar"
Els brots en països propers i els discursos antivacunes posen en alerta les autoritats sanitàries davant aquesta malaltia altament contagiosa
Catalunya és un territori amb pocs casos de xarampió, però el nombre de persones contagiades va creixent de mica en mica: en poc menys de tres mesos, se n'han detectat 20.
Fins no fa gaire, els brots anuals es comptaven amb els dits d'una mà. Però l'auge de la mobilitat global i la desinformació propagada pels moviments antivacunes podrien estar al darrere d'aquest lleuger increment, segons dos experts consultats per TV3.
A Espanya, el primer mes i mig del 2025 s'han confirmat 94 contagis, gairebé la meitat de tots els de l'any passat, quan n'hi va haver 217. Més de 40 dels casos estan vinculats a un gran brot al País Basc.
Tot i que no són dades alarmants ni hi ha una gran preocupació en el sector sanitari, els experts adverteixen que cal estar vigilants, sobretot tenint en compte el context mundial.
La qüestió és que la malaltia --una de les més contagioses que es coneixen-- ha tornat amb força a diversos països occidentals, patrocinada per la desinformació i el "cansament vacunal" després de la pandèmia de coronavirus.
El perfil dels últims contagis
Fins al 27 de febrer d'enguany, s'han registrat 17 casos de xarampió a Catalunya. Deu d'ells tenien un origen desconegut, mentre que set són importats d'altres països, segons dades de l'Agència de Salut Pública.
L'edat dels contagiats anava dels 10 mesos als 53 anys, i es van agrupar sobretot en tres brots: dos al Barcelonès Nord-Maresme i un a Tarragona.
De la majoria se'n desconeixia l'estat vacunal, sis no havien rebut cap dosi i dos estaven vacunats amb la primera dosi i, per tant, els faltava la segona per estar protegits del tot.
En línies generals, són persones que viatgen i que, en tornar, contagien persones del seu voltant, sobretot les criatures o adults no vacunats, i el brot s'estén ràpidament.
Un virus més contagiós que la covid
A Catalunya, la vacuna contra el xarampió està inclosa en el calendari de vacunacions en els infants des del 1980 mitjançant la vacuna triple vírica --xarampió, rubèola i parotiditis-- administrada en dues dosis.
La xifra de vacunats, per tant, és molt alta: el 95,7% de població du una dosi i el 93,2% porta la segona. L'OMS recomana que les cobertures en infants siguin superiors al 95% per tenir la malaltia controlada.
Però la dificultat per erradicar el xarampió es deu a la seva enorme taxa de contagiositat, superior al 90%. És més contagiós que la diftèria, la verola o la covid, per exemple.
"És una de les malalties víriques més contagioses que es coneixen i pot fer brots grans de manera molt ràpida", confirma Pau Bosch Nicolau, metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses a la Vall d'Hebron.
Tant és així que "pràcticament tothom" que entra en contacte amb el virus el pot agafar si no està vacunat.
I en persones amb el sistema immunitari dèbil --com els menors de cinc anys, la gent gran o immunodeprimida--, pot causar "complicacions molt severes", apunta Bosch. En adults, el més característic és la pneumònia.
Amb un ull posat a l'exterior
La situació està sota control a Catalunya, però el panorama mundial ha canviat força durant l'última dècada.
"Estem veient un augment de casos a tot Europa... primer a països de l'est, però ara també a Suècia, Finlàndia, França... Alguns països propers ja porten més de 10.000 casos", assenyala Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.
"Hem de pensar que cada vegada podran venir més casos procedents de l'exterior... L'augment de casos és molt petit, però ho hem de monitorar i controlar en tot moment."
En alguns d'aquests estats, la taxa de cobertura és inferior i, per tant, són susceptibles d'un creixement pronunciat dels contagis.
"El problema és que cada vegada hi ha més moviments antivacunes i reticències a la vacunació", afegeix Pau Bosch.
Segons el metge de la Vall d'Hebron, hi ha un altre problema: feia tants anys que la malaltia estava pràcticament extingida que els professionals sanitaris "han perdut l'hàbit de diagnosticar-la" i ara hauran d'estar encara més alerta.
Què s'ha de fer a Catalunya?
Davant aquest repunt mundial, les comunitats autònomes estan reforçant les seves campanyes de vacunació, especialment en adults no vacunats --els nascuts abans del 1971-- o que no hagin passat la malaltia.
El govern assegura que treballa contínuament en la captació activa d'aquells infants i persones adultes no vacunades mitjançant diverses estratègies, com les trucades o els missatges de text.
El 2024, es van administrar més de 188.000 dosis de vacuna contra el xarampió, gairebé un 7% més que l'any 2023.
"L'any passat vam reforçar tot el circuit de reconeixement clínic, de notificació, de diagnòstic ràpid i a l'hora d'administrar la profilaxi postexposició", detalla Jacobo Mendioroz.
De totes maneres, veient com evoluciona la situació de països de l'entorn, admet que "s'haurà de replantejar el pla d'erradicació per valorar si és viable o no".
La vacuna del xarampió està disponible a tots els centres d'atenció primària de Catalunya i també es distribueix als centres privats per fer vacunació infantil i garantir la màxima accessibilitat.
Com saber si tens xarampió?
Els primers símptomes són els ulls vermellosos, la secreció nasal i la febre, sovint per sobre dels 38 graus.
Uns tres dies després, apareixen els signes més característics: les erupcions vermelloses que comencen al cap i es van estenent pel cos.
Tot i que el període d'incubació va dels 7 als 21 dies, normalment dura entre 10 i 14 dies.
