Reconstrucció de mandíbula: la complexa operació que ha tornat el somriure a la Lucía

Es mira al mirall i encara no s'ho acaba de creure. Fa set mesos que la Lucía, de només 22 anys, es va sotmetre a una operació reconstructiva de la mandíbula que li ha canviat la vida.

Des de ben petita tenia una afectació greu al maxil·lar. L'os del crani i el de la mandíbula estaven fusionats, cosa que es coneix mèdicament com a anquilosi.

"Gairebé no podia obrir la boca i tot ho havia de menjar triturat." 

No se sap exactament per què li va passar. En pediatria, el motiu més freqüent és una otitis que es complica i la infecció de l'orella passa al maxil·lar; però també pot ser congènit, des del naixement. En adults, un traumatisme mal curat sol ser el motiu majoritari.

El cas és que "es fa os allà on hi ha d'haver moviment i el moviment es fa impossible", explica el cirurgià maxil·lofacial de l'Hospital de Bellvitge Marc Espino Segura-Illa.

Tres operacions prèvies

La Lucía va aconseguir cert moviment gràcies a tres operacions a l'Hospital Sant Joan de Déu quan era nena. D'aquesta manera, podia menjar, dormir i respirar millor. Però mentre hi ha creixement, la solució només pot ser provisional. 

"No era una articulació que a la llarga ens hagués funcionat", aclareix Marc Espino.

A més, la mandíbula no podia créixer bé, li va quedar petita, enrere i cap a un costat. Amb un fort impacte estètic que, a la Lucía, la feia viure amb molta inseguretat:

"Quan hi va haver la pandèmia, que havíem d'anar amb mascareta, per mi va ser el millor que em podia passar."

Per tot plegat, no veia el moment de poder-se fer la reconstrucció definitiva, ja d'adulta. Els hospitals Sant Joan de Déu i Bellvitge tenen un programa per fer el traspàs en aquestes situacions de la manera més tranquil·la possible.

És especialment interessant en aquests casos complicats, com el de la Lucía. "Calen abordatges que tenen un risc d'afectar estructures nervioses o vasculars importants per al pacient", reconeix el cirurgià Marc Espino.

Com es va fer la intervenció, extremament complexa

La tecnologia permet ara preparar al mil·límetre operacions com aquesta en què "d'alguna manera desmuntes la cara de la pacient, movent els ossos per buscar la simetria estètica".

Van fer servir una reproducció digital tridimensional de l'esquelet cranial de la Lucía. D'aquesta manera es pot assajar la intervenció al mil·límetre, abans d'entrar a quiròfan i preveure qualsevol possible complicació.

També permet dissenyar, juntament amb els enginyers, una pròtesi especialment per a ella. N'hi han implantat una de nova generació, totalment de titani. És la medicina de precisió i personalitzada aplicada a la cirurgia.

El propòsit no només és la reconstrucció estètica --que també, pel gran impacte emocional que comporta en les persones--, sinó que va més enllà, assegura Marc Espino:

"Un objectiu funcional de l'oclusió de les dents, de com mastega i de com respira."

I els resultats, segons aquest cirurgià, ara són excel·lents i amb recuperacions més ràpides i senzilles que fa un temps.

La Lucía es declara "molt feliç" i explica que ara grava tiktoks perquè "encara que pugui semblar una ximpleria, em fa il·lusió que la gent també em vegi bé".