Reivindiquen la figura de Lluís Piferrer, el fill dels mestres de Vilanant afusellat el 1939

En Lluís Piferrer Viñas era el fill dels mestres de l'escola de Vilanant, un petit poble de l'Alt Empordà. Estudiava Magisteri i ajudava els seus pares a l'escola. Li havia tocat una plaça a l'escola de Castelló d'Empúries, a pocs quilòmetres de casa seva. 

En Lluís va ser detingut mentre lluitava al front i empresonat al camp de concentració d'Orduño, a Biscaia. La primera documentació que consta sobre la seva detenció és del 13 de juny de 1938, quan la Guàrdia Civil el va interrogar després de ser denunciat per un veí del poble. 

De Biscaia el van traslladar al camp de concentració de San Juan de Mozarrifar, a Saragossa, i nou mesos més tard el van retornar a Catalunya, on va ingressar a la presó de Figueres. Li van assignar el número de presoner 383. Els últims mesos de la seva vida els va passar a la presó de Girona, a la cel·la 85. 
 

Notes amagades entre la roba bruta

Des de la cel·la, i amagades entre la roba bruta, en Lluís Piferrer va enviar desenes de notes a la seva tieta Paquita, la germana de la seva mare. Les hi enviava a ella perquè els seus pares, mestres de Vilanant, s'havien hagut d'exiliar en conèixer la situació d'en Lluís i saber que el bàndol nacional també els anava al darrere. 

En aquesta nota li demanava que, cada cop que li portés la bossa amb roba neta i menjar, també posés un paperet entre la roba i que emboliqués l'ampolla d'aigua i la carmanyola amb paper de diari de dies anteriors per assabentar-se del que passava a l'exterior i distreure's una mica. 

Aquestes notes permeten reconstruir els últims dies de la seva vida. La Carme Núñez Piferrer, neboda d'en Lluís, les guarda i conserva com un tresor. Les rellegeix dins l'aula de l'escola de Vilanant, que antigament era la casa dels mestres. Allà hi va viure en Lluís amb els seus pares i la seva germana. 

En aquestes notes, es percep la seva preocupació i obsessió per trobar testimonis que poguessin corroborar que ell no va tenir mai cap responsabilitat política.

"No me acusan de ninguna muerte ni robo, pero me dicen que había sido comisario político, cosa que es mentira, pues solo estuve un mes en el frente y puedo probar que era soldado con los compañeros que estaban como yo, pero no han querido escucharme." 

L'únic delicte van ser "els seus estudis"

El 17 d'abril de 1939 es va condemnar a mort en Lluís Piferrer Viñas per la seva "ideologia molt extremista", després de celebrar-se un consell de guerra. 

Segons la sentència, a la qual ha pogut accedir 3Cat, a Piferrer se l'acusa de tenir estudis, "una ideologia comunista" i de fer "una gran propaganda de la causa marxista", i se'l considera un dels líders del poble de Vilanant.

"Elemento de alguna cultura por sus estudios. De ideología muy extremista, antes ya del Movimiento Nacional estaba afiliado al partido comunista."

L'última nota d'en Lluís que la família conserva és de l'11 de maig de 1939, un dia abans de l'execució. Era un dijous i diu a la seva tieta que no li porti menjar ni roba neta fins dissabte. No sabrem mai si en Lluís sabia que li quedaven poques hores de vida. 

Aquell mateix dia, al costat d'en Lluís, es van afusellar 38 presoners més. 

"Querida tía: estad unos días sin traerme comida, el sábado traed la ropa y el lunes venid a buscar la sucia. Por ahora estad tranquila. Vuestro sobrino, Luis." 

Quan la família va anar a buscar la roba bruta aquell dilluns, tal com havien quedat, es van trobar una bossa amb les pertinences d'en Lluís intactes, i l'anunci que mai haurien volgut rebre: ja l'havien executat. 

La família tampoc ha sabut mai el lloc concret del cementiri on va ser afusellat, tot i que els testimonis parlen d'un dels laterals. Les autoritats no van comunicar mai la sentència de mort, ni la data prevista de l'execució, i encara menys van retornar el cos a la família. 

Demanda per exhumar la fossa del cementiri de Girona

Montserrat Vinyet, advocada de la família, defensa que a Piferrer "se'l va jutjar per tenir estudis i coneixements". Se'l va acusar "sense fets concrets situats en llocs i dates", per la qual cosa es tracta d'un judici "que vulnera les més elementals exigències del dret a un judici just". 

Ara la família reclama que la història d'en Lluís no quedi en l'oblit. "Encara fa molt mal, encara no està tancat. Tinc la sensació que si me'l donessin, hi hauria una pau", comenta la Carme. Ella s'ha afegit a la demanda col·lectiva presentada per Vinyet, en què una vintena de famílies demanen l'exhumació de la fossa comuna del cementiri de Girona. 

L'Arxiu Municipal de Girona l'inclou entre les 510 persones afusellades al mur sud del cementiri de Girona entre el 8 de març de 1939 i el 19 de gener de 1945.

L'obertura de la fossa no està inclosa dins les actuacions del Pla de Fosses "ni a curt, ni a mitjà ni a llarg termini', explica Vinyet.

La Generalitat, de qui depèn aquesta reobertura, assegura que la fossa ja es va dignificar l'any 2010, que s'hi van instal·lar 510 plaques d'homenatge a les persones afusellades.

El Pla de Fosses prioritza les que estan en risc de desaparèixer, fora de cementiris o sense dignificar. Tot i ser tan gran, si aquesta és dins del cementiri i senyalitzada, no serà prioritària. 

La fossa comuna es va haver d'ampliar

Les persones afusellades no es van retornar mai a les famílies. Totes es van enterrar a la fossa comuna del cementiri. Van ser tantes les execucions, que en l'Arxiu Municipal de Girona consta l'aprovació de l'ampliació de la fossa comuna l'any 1939.

Durant dècades, a la fossa no hi constava cap signe ni retolació que permetés identificar les persones sepultades. No va ser fins molts anys després que algunes famílies van començar a atrevir-se a posar-hi rètols minúsculs en memòria de la persona enterrada. 

Com en Lluís Piferrer, el 90% dels afusellats a Girona van ser assassinats durant els dos primers anys de la postguerra: 467 persones. De fet, el 1939 va ser l'any amb més execucions, 369: tres de cada quatre persones afusellades a Girona van morir l'any 1939.   

Les execucions sempre solien ser en grup, amb afusellaments massius en grups de 20, 30 i 40 persones, i amb dades tan colpidores com les del 28 de juliol de 1939: 69 persones afusellades en un sol dia.