Reunió clau a l'Aràbia: última oportunitat per a una Ucraïna debilitada de salvar l'aliança amb els EUA

La trobada a la ciutat saudita de Jeddah se celebra deu dies després de la històrica esbroncada de Trump a Zelenski al Despatx Oval, però aquest cop Ucraïna encara hi arriba més debilitada. Washington ha exercit una pressió sense precedents sobre el seu teòric aliat retirant-li l'ajuda militar i d'intel·ligència, claus per fer front a Rússia al camp de batalla. 

Sentint-se coaccionada, però sense tenir força per imposar mínimament la seva voluntat, Kíiv s'ha vist obligat a abaixar el cap i acceptar una nova ronda de negociacions tant per acordar el repartiment de recursos naturals ucraïnesos com per traçar les línies d'un hipotètic alto el foc amb Rússia.

Els ucraïnesos, amb l'orgull ferit, intentaran salvar la cara, conscients que l'acord que en sortirà probablement els serà desfavorable. Per ells, es tracta de sortir havent perdut una mica però no derrotats ni humiliats, ni amb les mans pràcticament buides.  

La trobada compta amb la presència de pesos pesants dels dos governs. Pel bàndol nord-americà hi participen el secretari d'Estat Marco Rubio, l'assessor de seguretat nacional Mike Waltz i l'empresari i home de confiança de Trump, Steve Witkoff, que recentment s'ha vist amb Vladímir Putin a Moscou. Per part ucraïnesa hi assisteixen Andrí Iermak, mà dreta de Zelenski, el ministre d'Afers Estrangers, Andrí Sibiha, i el ministre de Defensa, Rustem Umerov.

Hores abans de la reunió, Ucraïna ha llançat un atac amb drons sobre Moscou i altres parts de Rússia, el més gran des de l'inici del conflicte sobre la capital, qualificat de "massiu" per l'exèrcit rus.

Els nord-americans, optimistes amb l'acord pels minerals

Abans de la reunió, els nord-americans s'han mostrat optimistes amb Witkoff assegurant que "aconseguirem fer progressos substancials. I respecte a l'acord pels recursos minerals, estic molt esperançat, els senyals són molt molt positius". 

Teòricament, els dos equips han estat llimant diferències per signar un acord que, de facto, cedeix als EUA els beneficis de la meitat de l'extracció de recursos naturals d'Ucraïna a Washington. Trump creu que Kíiv li ha de pagar els tres anys d'assistència que els EUA han donat a Ucraïna, i els seus assessors argumenten que, sí Kíiv l'accepta, Washington es veurà més obligat a donar-li algun tipus de garantia de seguretat perquè no voldrà perdre els recursos naturals que, teòricament, li tocaran quan arribi la pau. Fins ara, però, Trump s'ha negat a concretar cap garantia de seguretat. 

Tot i això, fonts de l'administració nord-americana han declarat a Reuters que, al marge d'aconseguir un pacte pels recursos naturals, també volen utilitzar la trobada per "determinar si Kíiv té voluntat de fer concessions materials a Rússia per acabar la guerra". 

Aquesta última declaració genera inquietud tant a Ucraïna com a Europa, ja que reforça la percepció que Washington només exigeix concessions a Kíiv, mentre que encara és hora que expliqui què li exigeix a Moscou, l'agressor. 

Inquietud a Kíiv per les exigències creixents dels EUA

Els ucraïnesos temen que les "concessions materials" incloguin limitacions a la seva capacitat de rearmar-se, el reconeixement legal de l'ocupació russa de part del seu territori, la renúncia explícita a ser membre de l'OTAN, o ingerències en la seva política interna, com ara la petició d'eleccions per apartar Zelenski.

Per a l'equip d'enviats del president ucraïnès, aquestes són línies vermelles que no estan disposats a traspassar en una negociació amb Rubio. Són conscients, a més, que la veritable negociació amb Putin encara està per venir i que llavors, probablement, s'hauran d'empassar més línies vermelles. Si d'entrada amb els nord-americans ja cedeixen molt, quin marge de maniobra els quedarà amb el Kremlin?

Al mateix temps, la reunió de Jeddah planteja un doble escenari. Què passa si acaba sense acord? Si Washington exigeix massa a Kíiv i aquest no pot o no vol cedir tant? Llavors estaríem davant el divorci gairebé definitiu entre els dos aliats i els ucraïnesos quedarien molt debilitats políticament i militarment.

L'ajuda nord-americana és fonamental per la seva resistència, i sense ella, els pròxims mesos al front i a les ciutats ucraïneses poden ser molt complicats. El país encara té capacitat per plantar cara a Rússia, però Kíiv no està amb una posició de força per poder doblegar gaire la voluntat de Trump, però tampoc pot firmar una capitulació davant els Estats Units quan encara no ha perdut la guerra i ni tan sols ha començat a negociar un alto el foc amb Rússia. 

D'altra banda, si Ucraïna i els EUA surten de Jeddah amb un acord, la pilota estarà en terreny de la Casa Blanca. Se suposa que llavors reprendrà l'ajuda militar i d'intel·ligència al seu aliat i arribarà el moment tan esperat per Kíiv: l'inici de les negociacions de Washington amb Moscou per, suposadament, exigir-li que renunciï a alguns prerequisits per aconseguir un alto el foc. I arribats a aquest punt, què farà Trump si Putin l'ignora o el menysté? Armar Ucraïna fins a les dents? Convidar-lo a entrar a l'OTAN? Comprometre tropes nord-americanes sobre el terreny per donar les anhelades garanties de seguretat a Kíiv?

 Aquí, però, molts experts alerten que Putin és gat vell i expert a dilatar i enganyar els seus interlocutors, que no té pressa per arribar a un acord i que, de fet, al camp de batalla, els vents li són favorables. Aquests dies, Rússia no s'ha cansat de repetir que cap de les propostes d'alto el foc la satisfan (tampoc l'última ucraïnesa d'una treva marítima i aèria com a gest de bona voluntat) i que no renuncia als objectius inicials de la guerra.  

El Kremlin no té gaires incentius per firmar un alto el foc ni cedir gaire a la pressió de Trump. De fet, l'escenari actual és de somni pel Kremlin: en lloc d'estar ell havent de negociar i eventualment cedir davant els EUA, veu com la negociació és entre els seus teòrics enemics, Ucraïna i Estats Units; com aquest últim posa molta pressió al país que està patint la seva agressió, com el seu exèrcit reconquesta territori ocupat per Ucraïna a la província de Kursk i com l'inquilí de la Casa Blanca no pot dissimular l'admiració per l'home fort del Kremlin. 

I per si hi havia dubtes que Putin no se sent al·ludit, només cal fixar-se en tot el que ha llançat sobre Ucraïna la setmana passada: 1.200 bombes guiades, 870 drons de llarga distància i més de 80 míssils balístics o de creuer.