Ricard Torquemada analitza la Lliga: "L'encant contra l'exuberància"
A la vida no es pot tenir tot. És la teoria de la manta, que si et tapa el cap, no et cobreix els peus i al revés. El Barça i el Madrid viuran un altre cara a cara a la Lliga, que comença avui, cadascú amb la seva identitat. Els blaugranes, presumint de pla futbolístic i capacitat per ser atractius. Els madridistes, exhibint amb orgull quantitat i qualitat. És molt complicat que València, Sevilla i Atlètic de Madrid puguin discutir amb els grans el destí del títol.
2 min
Guardiola ha de dosificar el esforços d'una plantilla perillosament curta, mentre incorpora al grup versions en miniatura procedents del planter sense ànim de perdre capacitat competitiva. A més, Ibrahimovic i Txigrinski han d'adaptar els seus valors a l'univers Barça ràpidament. El suec, l'habilitat per associar-se i la rematada. L'ucraïnès, la seva sortida de pilota neta.
Mentre el Barça es preocupa de continuar el pla marcat amb les limitacions de la dimensió de la plantilla, el Madrid s'ha de preocupar de trobar un estil futbolístic a una plantilla àmplia i de molt talent. Pellegrini té totes les posicions duplicades, però ha de trobar un rumb i que hi hagi química entre el joc de Benzema, Kaká, Cristiano Ronaldo i Xabi Alonso. El que sembla fàcil no ho és gens. Qui resolgui les seves necessitats abans o qui no perdi de vista els seus objectius serà el campió.
Mentrestant, l'Espanyol i el Saragossa presenten la seva candidatura a equip revelació. Getafe i Osasuna han fet més bona pretemporada, però tenen menys arguments. Pochettino, superades les urgències de la temporada passada, ha donat una personalitat atrevida a un Espanyol que Nakamura i Joan Verdú han alimentat de creativitat per acompanyar a De la Peña en l'estrena de l'estadi de Cornellà-el Prat. Només la ferida oberta de la tràgica mort de Dani Jarque pot impedir el creixement d'un equip destinat a fer-ho.
Per la seva banda, Marcelino aspira a fer una altra gran obra amb una plantilla molt reforçada en el retorn aragonès a Primera. Ell no falla mai. Va pujar al Recre i el va fer fregar Europa, va anar a Santander i va classificar al Racing per la UEFA, va aparèixer a Saragossa i va aconseguir l'ascens. Què farà ara? Preparin el pitet per gaudir, avui comença l'espectacle.
Mentre el Barça es preocupa de continuar el pla marcat amb les limitacions de la dimensió de la plantilla, el Madrid s'ha de preocupar de trobar un estil futbolístic a una plantilla àmplia i de molt talent. Pellegrini té totes les posicions duplicades, però ha de trobar un rumb i que hi hagi química entre el joc de Benzema, Kaká, Cristiano Ronaldo i Xabi Alonso. El que sembla fàcil no ho és gens. Qui resolgui les seves necessitats abans o qui no perdi de vista els seus objectius serà el campió.
Mentrestant, l'Espanyol i el Saragossa presenten la seva candidatura a equip revelació. Getafe i Osasuna han fet més bona pretemporada, però tenen menys arguments. Pochettino, superades les urgències de la temporada passada, ha donat una personalitat atrevida a un Espanyol que Nakamura i Joan Verdú han alimentat de creativitat per acompanyar a De la Peña en l'estrena de l'estadi de Cornellà-el Prat. Només la ferida oberta de la tràgica mort de Dani Jarque pot impedir el creixement d'un equip destinat a fer-ho.
Per la seva banda, Marcelino aspira a fer una altra gran obra amb una plantilla molt reforçada en el retorn aragonès a Primera. Ell no falla mai. Va pujar al Recre i el va fer fregar Europa, va anar a Santander i va classificar al Racing per la UEFA, va aparèixer a Saragossa i va aconseguir l'ascens. Què farà ara? Preparin el pitet per gaudir, avui comença l'espectacle.
