Trobades al golf de Biscaia les eines més antigues fetes amb ossos de balena, fa 20.000 anys
Fa 20.000 anys els habitants que vivien a l'actual costa de Biscaia ja feien servir ossos de balena per fabricar-se eines per caçar. Eren grups humans del paleolític superior que van tenir més importància del que es creia.
Ho evidencia la recerca que durant més de quatre anys han portat a terme investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS) i la Universitat de la Colúmbia Britànica, que aquest dimarts publiquen un article a la revista científica Nature Communications.
Els investigadors han analitzat 83 eines òssies excavades en jaciments del voltant del golf de Biscaia i 90 ossos més, procedents de la cova de Santa Caterina, també situada a la província de Biscaia.
"El nostre estudi revela que els ossos pertanyien almenys a cinc espècies de balenes grosses, i els més antics daten de fa aproximadament entre 19.000 i 20.000 anys", afirma Jean-Marc Pétillon, un dels autors principals de l'estudi.
"Aquests ossos són algunes de les evidències més antigues conegudes de l'ús humà de restes de balena com a eines", afegeix.
Les restes trobades són de diferents mides, d'entre 20 i 30 cm aproximadament, i es creu que es podrien haver fet amb ossos procedents de diverses parts de les balenes, com ara les costelles o la mandíbula.
La influència de les poblacions costaneres
A part d'aprofitar-ne els ossos, les balenes eren una font important d'aliment i recursos com ara oli. Per això es creu que els animals més grossos del planeta van exercir un paper clau en la supervivència de moltes poblacions costaneres.
També s'ha vist que els "Homo sapiens" que habitaven a prop del mar van tenir molta rellevància, segons l'estudi.
"Moltes de les eines van ser transportades cap a l'interior i això evidencia una xarxa d'intercanvi de productes entre els habitants de la costa i els que vivien més a l'interior", explica la investigadora de l'ICTA-UAB i codirectora de l'estudi, Krista McGrath.
A més, apunta la possibilitat que aquest tipus d'instruments fossin valuosos per a la caça, però també per a determinades cerimònies.
Ara bé, rastrejar els orígens de la interacció entre humans i balenes és complicat, ja que els jaciments arqueològics costaners són especialment fràgils i vulnerables a l'augment del nivell del mar, cosa que dificulta la preservació d'evidències sobre aquestes relacions primerenques entre humans i mamífers marins.
Col·lagen per identificar les balenes
Per identificar les espècies i l'antiguitat de les mostres, els investigadors han utilitzat un tipus d'espectrometria de masses anomenada ZooMS.
Aquesta tècnica se centra en el col·lagen, la proteïna més abundant de l'os, que està compost per una seqüència d'aminoàcids que varia entre diferents espècies, per la qual cosa es pot utilitzar per distingir-los.
McGrath explica el procés: "Extraiem una petita quantitat de col·lagen de l'os, la tallem en petits fragments i l'analitzem per generar una mena d'empremta que comparem en una base de dades per identificar l'animal."
Així s'han pogut identificar espècies com el catxalot, la balena blava i fins i tot s'ha vist que en el golf de Biscaia també hi havia balenes grises, una espècie ara majoritàriament restringida al Pacífic nord i als oceans àrtics.
"Els instruments de balena grisa que hem trobat demostren que l'espècie va ser a la regió fa uns 20.000 anys", afirma McGrath.
Ara, algunes d'aquestes eines es poden veure exposades en museus d'Espanya i França, com el Museu i Centre d'Investigació d'Altamira, a Santillana de Mar; el Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria, a Santander; l'Arqueològic d'Astúries, a Oviedo, o el de Bilbao.
