Troben les petjades més antigues d'un animal de quatre potes i això obliga a reescriure'n la història

El descobriment d'un parell de caçadors de fòssils amateurs, John Eason i Craig Eury, podria obligar a reescriure una de les pàgines més interessants de l'evolució de la vida a la Terra: el pas dels éssers vius aquàtics a una vida terrestre. 

Fins ara es pensava que els animals amb quatre potes (els tetràpodes), evolucionats a partir d'éssers marins, havien aparegut a la Terra fa uns 320 milions d'anys, però el descobriment d'aquests dos paleontòlegs aficionats provoca que això s'hagi de revisar.

La troballa que ho fa repensar tot és una llosa amb petjades que s'ha trobat a l'estat de Victòria, al sud-est d'Austràlia. John Eason en va enviar una fotografia a un paleontòleg de la Universitat de Flinders, el professor John Long, que ha acabat sent l'autor principal de l'article publicat dimarts a Nature amb el títol "Les primeres traces d'amniotes recalibren la línia de temps de l'evolució dels tetràpodes".

"Estic atordit", deia en un comunicat Per Ahlberg, coordinador de l'estudi de la Universitat d'Uppsala:

"Una única llosa, que pot aixecar una sola persona, amb un rastre posa en dubte tot el que pensàvem saber sobre quan van evolucionar els tetràpodes."

L'investigador principal, John Long, ha admès en diferents mitjans que va quedar "bocabadat" amb la fotografia, i en l'article a Nature ha volgut fer referència a com el descobriment de dues persones no professionals "demostra el valor de la ciència ciutadana".

"Les implicacions són profundes", explicava el paleontòleg, que continuava assegurant que aquelles petjades, "un conjunt preciós" d'empremtes, "reescriu la història" dels primers animals terrestres i demostra que "van evolucionar molt abans del que la gent pensava".

Un avantpassat comú d'humans i dinosaures

Les petjades corresponen a un amniota, l'avantpassat comú d'humans, dinosaures, rèptils i aus, i el primer animal vertebrat que va poder fer vida terrestre completa, reproduint-se eficaçment en un ambient terrestre i sec.

El seu nom deriva de la membrana amniòtica que permetia que els seus ous conservessin humitat i poguessin transpirar encara que els ponguessin fora de l'aigua.

El que es veu a la llosa són potes amb urpes, molt probablement d'un sauròpsid primitiu, una de les famílies que va originar-se a partir dels amniotes. Es conserven a la "superfície d'un bloc de gres llimós de gra fi", de la riba del riu Broken, al comtat de Taungurung de l'estat australià de Victòria, en la formació Snowy Plains.

"La cronologia dels esdeveniments [evolutius] sempre ha semblat clara", expliquen des de la Universitat d'Uppsala, a Suècia, coautors de l'estudi: "Els primers tetràpodes van evolucionar durant el període Devonià i els primers membres dels grups moderns van aparèixer durant el següent període Carbonífer", fa 320 milions d'anys. Però les empremtes de la llosa de gres descoberta tenen 355 milions d'anys d'antiguitat i "ho canvien tot". 

Aquesta "recalibració de l'origen dels rèptils", segueix el comunicat, té un efecte dominó en "tota la línia temporal de l'evolució dels tetràpodes". 

Les empremtes fan que hàgim de situar l'origen probable dels rèptils, i per tant dels amniotes en conjunt, en almenys 35-40 milions d'anys més enrere del que es creia, fins al Carbonífer més antic. El darrer icnofòssil (fòssil d'empremtes i altres traces) d'un amniota s'havia datat en 318 milions d'anys enrere i la nova troballa té l'origen 355 milions d'anys enrere.

"Sembla que l'evolució dels tetràpodes va tenir lloc de forma més ràpida, i el registre de tetràpodes devonians és molt menys complet del que s'ha pensat", apunta la publicació a Nature.

Tot el que sabem d'unes empremtes de fa 355 milions d'anys

Més enllà de l'observació d'experts, que de seguida van saber identificar la importància del descobriment, la llosa amb les empremtes va ser analitzada per especialistes amb tècniques de tomografia computacional i experts en rastres de petjades de la Universitat de Flinders, i també per experts mundials en petjades dels primers tetràpodes a la Universitat d'Uppsala, a Suècia. Tots ells van verificar la magnitud de la troballa. 

Pel que descriu l'article de Nature, la petjada més antiga és una que està aïllada, sense una continuació de recorregut. Amb l'anàlisi, han pogut veure que després de formar-se aquesta primera petjada va caure un breu xàfec que va deixar tota la superfície plena de marques de gotes de pluja. Poc després de la pluja, mentre el terra encara era humit, "un animal va tornar a fer una petjada que va deixar impressions de peus ben definides".

Més tard, "quan el terra havia començat a assecar-se i endurir-se", es va fer una altra petjada, sobretot "esgarrapades d'urpes ben conservades amb petjades tènues" al seu voltant.

Per l'espaiat de les petjades i la longitud habitual d'animals amb una morfologia de peu similar, calculen que l'animal devia tenir una longitud d'uns 80 cm.

La mateixa Universitat de Flinders de John Long ha volgut recrear digitalment en vídeo la seqüència que hauria originat aquestes petjades. S'hi inclouen les implicacions que té en l'arbre evolutiu dels primers animals terrestres de quatre extremitats i un mapa amb l'origen de la troballa.