Trump colla Zelenski: l'acusa de dificultar una pau que passaria per cedir territoris ocupats

Només han fet falta un gest i unes dues declaracions dels Estats Units per ratificar el que fa temps que Kíiv i moltes capitals europees temen: que s'estaria a la fase final de la implicació nord-americana en la solució del conflicte i que, si no hi ha un canvi de guió inesperat, és qüestió de dies o setmanes que Washington renunciï a seguir mediant i culpi a les parts, i especialment a Ucraïna, d'haver fet fracassar la pau.  

Des de l'Índia on és de visita oficial, el vicepresident nord-americà, JD Vance ha assegurat:

"Hem fet una proposta molt explícita tant als russos com als ucraïnesos, i és hora que diguin que sí i, sinó, els Estats Units s'hauran d'apartar d'aquest procés. Hem intentat entendre les coses tant des de la perspectiva dels ucraïnesos com dels russos.  (...) Em sento força optimista. Crec que tothom ha estat negociant de bona fe, però ara és el moment, si no de fer el pas final, de fer un dels últims passos cap a un acord diplomàtic que condueixi a la pau a llarg termini".

L'optimisme que diu tenir Vance contrasta amb el gest del cap de la diplomàcia del seu govern, Marco Rubio, i de l'enviat especial a Rússia, Steve Witkoff. Tots dos han decidit no viatjar fins a Londres per assistir a una trobada amb alguns dels seus homòlegs europeus i ucraïnesos per tractar, precisament, del desenllaç de la guerra. 

Oficialment, el departament d'Estat ha al·legat "motius logístics" per no poder-hi anar, però com a conseqüència tampoc hi han anat la resta de ministres i la reunió s'ha celebrat només en l'àmbit dels tècnics. Quan els ministres no van a una reunió anunciada és senyal que les posicions estan tan lluny que no val la pena ni intentar-ho i que l'altra part (en aquest cas Ucraïna i Europa) no sembla disposada a acceptar els plantejaments dels EUA.  

El pla de pau de Trump que indigna Ucraïna i Europa

A la vigília de la trobada, diversos mitjans anglosaxons han filtrat la proposta de pau que els EUA han plantejat a Rússia i Ucraïna i que presenten com l'última oportunitat per aconseguir-la. I insten els dos bàndols a acceptar-la o oblidar-se que la primera potència s'impliqui en la resolució del conflicte. El problema, per Kíiv i Brussel·les, és que la proposta s'acosta molt a les posicions russes i molt poc a les ucraïneses. 

El primer punt seria que els Estats Units reconeixerien formalment la península de Crimea com a part integral de la Federació Russa. És a dir, estarien acceptant la invasió il·legal que una potència va fer d'un país veí i una annexió que clarament és contrària al dret internacional. 

Quan s'ha filtrat aquesta proposta, Volodímir Zelenski ja ha dit que "Ucraïna no reconeix legalment l'ocupació de Crimea. No hi ha res a parlar. Està fora de la nostra Constitució. Aquest és el nostre territori, el territori del poble d'Ucraïna. Això no passarà".

I quan ha llegit les seves declaracions, Trump, que ja va humiliar Zelenski en la famosa trobada al Despatx Oval del febrer, ha reaccionat indignat amb una llarga piulada.

"Aquesta afirmació és molt perjudicial per a les negociacions de pau amb Rússia. Crimea es va perdre fa anys sota els auspicis del president Barack Hussein Obama (...) Ningú li demana a Zelenski que reconegui Crimea com a territori rus, però, si vol Crimea, per què no van lluitar per ella fa onze anys quan va ser lliurada a Rússia sense disparar un tret? Són declaracions inflamatòries com les de Zelenski les que fan que sigui tan difícil resoldre aquesta guerra. Les declaracions fetes avui per Zelenski no faran més que allargar els camps de la mort, i això no ho vol ningú! Estem molt a prop d'un acord, però l'home que "no tenia cartes per jugar" ara, finalment, ho hauria de fer. Espero poder ajudar Ucraïna i Rússia a sortir d'aquest merder complet i total, que no hauria començat mai si jo hagués estat president!"

Adeu al 20% del país i a l'ingrés a l'OTAN

El segon punt de la proposta de pau nord-americana és que de facto es reconegui l'ocupació russa de totes les zones ucraïneses que ara controla Moscou. I en aquest punt, Putin va afegir aquest dimarts que estaria disposat a "renunciar a seguir avançant" per completar el seu control; és a dir, accepta preventivament una cosa que, si aconseguís, li costaria molt, ja que el seu avanç al front és lentíssim i si volgués completar l'ocupació de les províncies de Donetsk, Kherson i Zaporíjia, al ritme actual, podria tardar anys. 

El tercer punt de la proposta és la promesa dels EUA que Ucraïna no serà mai un membre de l'OTAN i que "podria" (en condicional) ser part de la Unió Europa.

I els quarts i cinquens punts seria l'aixecament de sancions que s'han imposat a Rússia des del 2014 i reforçar la cooperació econòmica entre Washington i Moscou, especialment en els sectors industrial i energètic. 

A canvi, Ucraïna només obtindria una "garantia de seguretat robusta" per part de països europeus i no europeus. Però la proposta no detalla com seria aquesta garantia de seguretat i no fa cap menció a la participació dels EUA. 

També se li retornaria a Ucraïna una petita porció de la província de Khàrkiv que ara ocupa Rússia i rebria una compensació i assistència per la reconstrucció sense que el document, de nou, expliqui qui pagarà què. Finalment, la proposta dels EUA també diu que la central nuclear de Zaporíjia, la més gran del món i ara mateix ocupada per Rússia, seria considerada com a territori ucraïnès, seria operada pels EUA i donaria electricitat tant a Rússia com Ucraïna. 

La resposta (i la por) ucraïnesa

Davant aquesta proposta, la viceprimera ministra ucraïnesa, Iúlia Sviridenko, ha piulat que "Ucraïna està preparada per negociar, però no per rendir-se. No hi haurà cap acord que doni a Rússia les bases més sòlides que necessita per reagrupar-se i tornar amb més violència. Un alto el foc total, a terra, a l'aire i al mar, és el primer pas necessari (...). El nostre poble no acceptarà un conflicte congelat disfressat de pau. No reconeixerem mai l'ocupació de Crimea. I si no es concedeix l'adhesió a l'OTAN, Ucraïna requerirà garanties de seguretat vinculants, prou fortes per dissuadir futures agressions i prou clares per garantir una pau duradora".

Ucraïna també ha denunciat els últims moviments de Putin (una treva pasqual de 30 hores o la disposició a negociar directament amb Kíiv) com a maniobres dilatòries o de distracció. Per Kíiv, el Kremlin no té interès real en un acord de pau o en una treva, li segueix el joc a Trump i simplement està esperant que se li acabi la paciència, les negociacions no donin resultats, tingui una excusa per abandonar Ucraïna i llavors Rússia ho tingui molt més fàcil per doblegar-la. 

Com a mostra de la suposada falta de voluntat de Putin, recorden que aquest mateix dimecres el seu exèrcit ha atacat un autobús civil a la cèntrica regió de Dnipropetrovsk i ha matat nou persones.  

Com alguns observadors ja havien pronosticat, les propostes de pau de Washington no tenen gaire recorregut des del moment que estan decantades a favor de Rússia. Des que Trump va arribar a la Casa Blanca, les relacions entre Washington i Kíiv no han fet res més que empitjorar i el divorci per etapes que han protagonitzat sembla que arribaria al trencament definitiu. 

L'última oportunitat per salvar la relació (i el suport logístic i militar clau dels EUA) la pot tenir Zelenski dissabte a Roma. Allà espera reunir-se amb Trump, ja que tots dos assistiran al funeral del papa Francesc. Però, a hores d'ara, la Casa Blanca no ha confirmat que estigui prevista una trobada entre els dos mandataris.