Trump, segona part: què farà a partir d'ara?

Donald Trump s'ha convertit, per segona vegada, en el president dels Estats Units. La cerimònia que s'ha fet fins del Capitoli, perquè a fora les temperatures són gèlides, un fet que només havia passat dues vegades en els últims 200 anys: el 1929, en la presa de possessió de William Taft; i l'any 1985, quan Reagan també jurava el seu segon mandat.

Però la història política de Donald Trump no és aliena ni als rècords ni als fets inèdits (o gairebé): només un altre president, Grover Cleveland, ho ha sigut amb dos mandats no consecutius, és el president més vell que arriba a la Casa Blanca i el primer que ho fa amb una condemna penal ferma i després d'haver superat dos impeachments al Congrés. És també el primer president que ha jurat el càrrec a la mateixa sala que fa quatre anys els seus partidaris van violentar assaltant el Capitoli.

Què depararà la seva segona presidència és la pregunta del milió i ens porta directament a un dels principals reptes a l'hora d'explicar periodísticament Donald Trump: ens hem de creure tot el que diu que farà?

La seva primera presidència dona arguments tant per respondre que sí com per respondre que no. Però aquest segon mandat és, d'entrada, diferent. Començant per la foto oficial que ha publicat aquests dies la Casa Blanca, en què un Trump sorrut i desafiant sembla que imiti la foto de la seva fitxa policial. Si la imatge és el missatge, Trump n'envia un de contundent.

Un equip fidel, majoria a les institucions i Elon Musk al costat

"Durant el meu primer mandat tothom anava contra mi, ara tothom vol ser amic meu." Són paraules de Trump i els fets en bona part li donen la raó.

A diferència del primer mandat, Trump s'ha envoltat d'un equip fidel i disposat a fer el que ell digui. Pot ser que hi hagi baixes i desercions, però aquesta vegada la tria s'ha fet pensant que no li portin massa la contrària.

En l'examen del Senat el seu candidat a secretari de Defensa, responsable de l'exèrcit nord-americà, no va voler respondre que no a la pregunta de si obeiria una ordre del president de contravenir la Constitució. I no ha estat l'únic.

Donald Trump no només va guanyar la presidència. Els republicans tenen majoria (justa però majoria) a les dues cambres del Congrés: Senat i Cambra de Representants. Ha guanyat el vot popular per un marge estret. I es manté la majoria conservadora de sis a tres al Tribunal Suprem que Trump ja va deixar lligada i ben lligada durant el seu primer mandat.

L'home més ric del món, Elon Musk, forma part del seu equip, encara que sigui des de fora del govern. Ell és la punta de l'iceberg d'un moviment tectònic amb aires de lluna de mel entre la indústria tecnològica i de la intel·ligència artificial i el nou inquilí de la Casa Blanca. El conflicte d'interessos sembla servit, i no està clar que els mecanismes de control i retiment de comptes puguin controlar-lo.

Ha promès als seus votants que ell serà la seva venjança. I no s'ha estat de dir contra qui: els fiscals que l'han acusat a ell o al seu entorn i els polítics que l'han investigat al Senat, ja siguin demòcrates o republicans, antics aliats que li han girat l'esquena.

Dia 1 al Despatx Oval

Ha promès tancar la frontera amb Mèxic, deportacions massives d'immigrants, camps de detenció, acabar la guerra entre Rússia i Ucraïna en les primeres 24 hores, i rebaixar la inflació d'un dia per l'altre.

Ha promès rebaixar els impostos i imposar aranzels a mig món. Acabar amb el dret a la ciutadania nord-americana per naixement. Perdonar els condemnats per l'assalt al Capitoli. Incrementar la producció de petroli.

Ha fet volar coloms sobre comprar Groenlàndia, convertir el Canadà en l'estat número 51 o recuperar el control del canal de Panamà.

Caldrà anar explicant què diu, però sobretot caldrà explicar què fa. Donald Trump és un personatge perfecte per recordar-nos als periodistes que les coses es fan fent-se, no dient-se, per més que en el seu cas el poder de les paraules ja pugui provocar moviments i posicionament reals, no només retòrics.