Ucraïna s'obre a discutir "qüestions territorials després d'un alto el foc complet i incondicional"

Dia clau per al futur de la guerra a Ucraïna i amb possibles moviments al davant. Segons ha avançat l'agència Reuters, Ucraïna estaria disposada a discutir "qüestions territorials després d'un alto el foc complet i incondicional". Ho recull en un text al qual remarca que l'alto el foc ha de ser "incondicional" i per "cel, terra i mar". Seria només després d'aquest alto el foc que Ucraïna estaria disposada a obrir negociacions sobre el territori.  

Només això, però, ja implica un canvi en relat per part d'Ucraïna, que fins ara es negava a parlar de qüestions territorials. La proposta d'Ucraïna també matisa que "les negociacions territorials parteixen de la base de la línia de control".

La proposta també reclama, entre d'altres, que Ucraïna recuperi el control de la central nuclear de Zaporíjia, el retorn a Ucraïna de tots els menors "deportats o il·legalment desplaçats" a Rússia i un intercanvi total de presoners dels dos costats.  

Tot i això, Zelenski puntualitza que, d'entrada, Ucraïna no reconeixerà l'autoritat de Moscou sobre cap dels territoris ocupats. 

"Només el poble ucraïnès té el dret de decidir quins són els territoris ucraïnesos", ha dit Zelenski en una trobada amb periodistes i ha recordat que d'acord amb la constitució del país, tots els territoris ocupats en l'actualitat per Rússia formen part d'Ucraïna. 

Witkoff-Putin

Aquesta nova oferta per part d'Ucraïna s'ha fet pública el mateix dia que l'enviat especial nord-americà Steve Witkoff i Vladímir Putin s'han reunit a Moscou per abordar el pla de pau de la Casa Blanca. És la quarta vegada que es troben per abordar la fi de la guerra. 

La reunió, de tres hores de durada, ha estat "constructiva", segons ha dit l'assessor internacional del Kremlin, Yuri Ushakov. "S'ha tractat, entre altres coses, la possible represa de les negociacions directes entre representants de Rússia i Ucraïna", ha afegit. Segons el Kremlin, s'han acostat posicions. 

Aquest pla de pau que hi ha sobre la taula és difícilment assumible per Volodímir Zelenski, perquè planteja que Ucraïna renunciï a tots els territoris que Rússia li ha conquerit. 

Trump ja ha revelat que vol reconèixer la sobirania russa de Crimea i que Ucraïna no pot entrar a l'OTAN. També valora aixecar-li sancions al Kremlin. Per contra, mitjans nord-americans apunten que Putin hauria d'acceptar que Kíiv tingui el seu propi exèrcit i Europa li garanteixi la seguretat. 

Des de la Casa Blanca asseguren que s'està posant "molta pressió" a Rússia i recorden que el país no serà un obstacle per a la pau. De fet, dijous Trump va fer servir les seves xarxes socials per ordenar a Vladímir Putin que freni els atacs a Ucraïna i s'esforci per acordar la pau. Ho va dir després d'un nou atac rus sobre la capital ucraïnesa que va deixar una dotzena de persones mortes i en va ferir un centenar.

Trump també ha recordat que vol que el conflicte acabi "aviat" i considera que hi ha hagut progressos que es podran veure "els pròxims dies".

Tot i això, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha dit en una entrevista a la CBS que encara hi ha esculls a discutir. "El president dels Estats Units creu --i jo crec que correctament-- que nosaltres ens movem en la direcció adequada. La declaració del president fa referència a un acord. I nosaltres estem preparats per arribar a un acord. Hi ha encara alguns punts específics d'aquest acord que s'han d'ajustar", ha dit Lavrov, que també ha afegit que Trump "és l'únic líder mundial que ha reconegut la necessitat d'eliminar les causes fonamentals d'aquesta situació". 

Trump té pressa per tancar un acord de pau. La data clau és el 30 d'abril, quan es compliran 100 dies del seu mandat. Una de les promeses de Trump en campanya electoral va ser, precisament, aconseguir la pau en aquests territoris i, de moment, tres mesos més tard, no ho ha aconseguit. 

Atac amb cotxe bomba

Mentre avancen les converses, el mateix dia un atac amb cotxe bomba ha matat un alt general a Rússia. Es tracta de Yaroslav Moskalik, que ha mort a Balaixikha, als afores de Moscou, en una urbanització construïda especialment per a militars retirats. 

És el segon atac mortal en quatre mesos a un alt general rus. Moskalik era el subcap a càrrec de les operacions de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia. 

Els investigadors del cas han confirmat que l'explosió ha estat per un aparell casolà que contenia metralla i que havien col·locat en un Volkswagen Golf estacionat al carrer. Quan l'alt militar hi ha passat per davant, han detonat l'artefacte de forma remota. 

Tot i que la investigació encara està oberta i ningú n'ha reivindicat l'autoria, els serveis generals de seguretat russos en responsabilitzen els serveis secrets d'Ucraïna. 

El 17 de desembre de l'any passat, l'agència de seguretat d'Ucraïna ja va reconèixer que era al darrere de l'assassinat d'un altre general. Era el tinent general rus Ígor Kiríl·lov, de 54 anys, que va morir per l'explosió d'una bomba oculta en un patinet elèctric. Els fets van tenir lloc davant de casa seva quan anava a la feina. A l'atac també va morir el seu ajudant.

Les autoritats russes consideren que aquestes dues morts i quatre morts més podrien formar part de la mateixa campanya d'assassinats. Es tractaria de les morts d'un especialista en míssils, la filla d'un filòsof ultranacionalista, un bloguer militar i un escriptor.