Un estudi eleva les pèrdues de la dana a 17.000 milions, molt més del que s'ha dit fins ara

Un parell de dècimes del PIB. Aquests van ser els primers càlculs del Banc d'Espanya sobre l'impacte significatiu, però limitat --remarcaven-- de la dana. 

Però l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) ha calculat que l'impacte econòmic de les afectacions ha estat, en realitat, molt superior. El motiu és que l'aigua va destruir, almenys, un 20% dels prop de 86.000 milions d'euros en actius dels 89 municipis afectats. És a dir, habitatges, comerços, indústries, béns agrícoles, maquinària, equipaments i infraestructures de tota mena.

En conseqüència, l'IVIE estima que les pèrdues suposen 17.000 milions d'euros, dels quals 13.000 serien d'empreses. 

En canvi, els primers càlculs del PIB del 2024 simplement estimen un creixement lleugerament més baix del que es preveia abans de la dana, amb un impacte negatiu sobre el PIB anual del País Valencià inferior a 1.000 milions d'euros. 

Com hi pot haver tanta diferència?

Això és, remarquen des de l'IVIE, perquè el producte interior brut té en compte l'activitat econòmica, però no la depreciació sobtada i extraordinària dels actius que va suposar el temporal. 

Durant la pandèmia no passava el mateix: l'activitat estava reduïda --o eliminada, segons el sector-- però els actius es mantenien intactes.

Per això, l'institut reclama que la referència fonamental per quantificar les ajudes directes per a la reconstrucció no pot ser el PIB, sinó la pèrdua d'actius privats i públics. 

"Reduir les inversions no surt gratis" 

L'informe també demana augmentar l'esforç inversor d'administracions i confederacions hidrogràfiques en infraestructures hidràuliques. Si a principis de segle superava els 200 milions d'euros anuals, amb la crisi financera la inversió va caure un 75%, fins als 50 milions, i no s'ha recuperat.

Davant d'aquesta reducció dràstica, el director d'investigació de l'IVIE, Francisco Pérez, adverteix: 

"Reduir les inversions no surt gratis, hi ha costos de deixar de banda inversions públiques que són necessàries."

A més, en l'informe de l'IVIE també destaca que l'augment de la població ha fet que el sòl agrícola s'hagi convertit en edificacions i infraestructures i això hauria afavorit l'abast devastador de la dana: "Una de les conseqüències més destacables de l'expansió de superfícies artificials és que en disminueix radicalment la permeabilitat a l'aigua", remarquen des de l'institut. 

La destrucció, en xifres

En conjunt, els 89 municipis afectats concentren més d'un milió de persones, el 40% de la població de la demarcació de València. També hi ha el 36% de les empreses, el 31% dels llocs de treball i el 30% del PIB de la província. 

La zona suposa una de les principals concentracions d'indústria, comerç i logística del País Valencià, així que els efectes de la dana, que s'allargaran mesos, "suposaran forts impactes en l'ocupació i el PIB". 

Pel que fa a l'ocupació, els ERTO resolts entre el 30 d'octubre i el 8 de gener del 2025 afecten 0.584 treballadors. 

Accelerar les ajudes 

L'IVIE conclou que les ajudes econòmiques estan arribant, però reclama que s'accelerin. Les ajudes de la Generalitat per cotxes perduts, per exemple, ja es poden sol·licitar, però cal fer molta cua per demanar-les. 

L'informe considera "fonamental" que els ajuts tinguin "la potència, l'agilitat i la durada per respondre a la magnitud del desastre". A més, reclamen un sistema d'indicadors que permeti monitoritzar la recuperació.