Un home s'ha passat 23 anys conscient quan es creia que estava en coma

Rom Houbens, un home belga que ara té 46 anys, n'ha viscut 23 conscient quan tothom creia que estava en coma. Arran d'un accident de trànsit, l'equip mèdic que el va atendre va diagnosticar que es trobava en estat vegetatiu i que no podia interactuar de cap manera. Ara, però, un neuròleg li ha fet un nou escàner cerebral i ha constatat que el seu cervell sempre ha estat en funcionament i que durant aquests 23 anys ha sentit tot el que es deia al seu voltant, mentre estava estirat al llit. Actualment, Houbens és capaç de comunicar-se amb un ordinador especial i afirma que té ganes de viure, ara que ja no se'l dóna per mort.
2 min
Rom Houbens tenia 26 anys quan va tenir un greu accident de cotxe. L'home va quedar paralitzat i era incapaç de comunicar-se, ni tan sols moure els ulls. Els metges que el van atendre van creure que havia quedat inconscient, en un estat vegetatiu.

Però Houbens podia sentir el que deia l'equip mèdic quan l'examinava, tot i que era incapaç de comunicar-se amb ells. Així ha passat 23 anys, atrapat en el seu propi cos, immòbil, en silenci.

La seva família mai va perdre l'esperança que en Rom pogués tornar a comunicar-se amb ells i van buscar altres diagnòstics. "Estava convençuda que després de l'accident ell ja podia entendre moltes coses", ha dit la seva mare.

Fa tres anys un neuròleg, gràcies a un nou escàner cerebral, va descobrir que el cervell d'en Rom estava en funcionament. Ara, amb l'ajuda d'un ordinador especial, és capaç de comunicar-se i llegir. Gràcies a l'ordinador adaptat, Houbens ha explicat que "tot aquest temps sol, literalment, somiava en una vida millor. La frustració és una paraula massa petita per descriure el que vaig sentir".

"Com si se n'anés la llum, però els botiguers continuessin actius"

El doctor Rafel Blesa, cap del servei de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, ha explicat al programa "El secret", de Catalunya Ràdio, que la confusió en la situació de Rom Houbens s'explica pel fet que abans no existia la ressonància magnètica i, per tant, el diagnòstic no podia ser tan acurat com ara.

Blesa ha comparat la situació del pacient amb la d'un barri on "un bon dia se'n va a la llum i, encara que la gent que té comerços i funcions encara hi són, les funcions no es poden fer servir, però no és que la gent hagi marxat". De la mateixa manera, en el cas de lesions al cervell pot passar que "que tot el cervell estigui malalt o bé que s'hagin perdut les connexions".

Blesa ha afegit que el pacient ha tingut "la síndrome de la persona tancada en si mateixa, la persona emparedada, que no pot fer res ni es pot comunicar, però que està totalment conscient".

Avui és notícia