
Una altra dimissió a Vox: l'empenta trumpista no tanca la crisi interna
García-Gallardo, que havia estat vicepresident de Castella i Lleó, s'afegeix al degoteig de càrrecs que pleguen i evidencia la tensió amb la direcció d'Abascal
Juan García-Gallardo no era un dirigent més de l'extrema dreta espanyola. Amb només 33 anys, l'ascens i caiguda d'aquest polític de Burgos ha estat trepidant. Amb una trajectòria marcada per la polèmica --va haver d'esborrar piulades qualificades de racistes, masclistes i homòfobes-- va ser vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, en un govern de coalició amb el PP. Ara, que ja no ocupava el càrrec, anuncia que deixa la política per "discrepàncies" amb el líder de Vox, Santiago Abascal.
És l'últim adeu d'una cara rellevant del partit, en un moment en què les enquestes li somriuen: el context internacional, amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, dona encara més oxigen a l'ascens dels partits extremistes, molts dels quals es reuniran a Madrid a finals de setmana. Abascal farà d'amfitrió dels integrants de Patriotes, el grup europeu que acull dirigents d'extrema dreta com Viktor Orbán i Marine Le Pen.

El revés de García-Gallardo arriba en un suposat moment dolç per als ultraconservadors. L'última enquesta del CIS pronosticava un nou ascens de Vox, que si ara hi hagués eleccions se situaria com a tercera força al Congrés, amb un 12,4% dels vots.
En el seu comunicat, el jove polític carrega contra "les oligarquies que governen els partits" i avisa que no hi ha espai pel "conformisme en l'exigència ètica" d'aquestes cúpules. La direcció ho atribueix, en canvi, a la negativa del diputat a firmar l'expulsió de dos companys crítics amb Abascal.
¡Gracias y hasta pronto! pic.twitter.com/AfH0lLMnvD
Juan García-Gallardo (@juan_ggallardo) February 3, 2025
Aquest, però, és l'últim cas d'un degoteig de dimissions des de les eleccions espanyoles del juliol del 2023 quan, en contra del que pronosticaven la majoria de les enquestes, el bloc de la dreta no va obtenir prou suports per governar. Vox va caure en 19 diputats. A les europees de l'any següent va veure com li sortia un competidor, la plataforma de l'ultra Alvise Pérez. A Galícia, Abascal no va aconseguir cap escó i a les eleccions basques va retenir, pels pèls, un únic seient.
Als comicis al Parlament de Catalunya, liderats per Ignacio Garriga, Vox no va capitalitzar la desaparició de Ciutadans --sí que ho va fer el PP-- i va constatar com li apareixia, pel flanc dret, una altra marca fent bandera en contra de la immigració, Aliança Catalana, tot i que amb un full de ruta nacional completament oposat.
Espinosa de los Monteros, sota els focus
En tot aquest context, de resultats irregulars i insuficients per fer decantar majories, la formació ha anat patint sacsejades internes. La més destacada, l'agost del 2023, la dimissió de qui era el portaveu parlamentari, Iván Espinosa de los Monteros. Se'l considerava representant de l'ala més liberal, en contraposició al sector catòlic i ultraconservador que encarna Jorge Buxadé.
Més d'un any després va deixar l'acta de diputada a l'Assemblea de Madrid la parella d'Espinosa de los Monteros, Rocío Monasterio, després que Abascal l'apartés de la presidència del partit de la comunitat autònoma i la substituís per un dels seus homes més lleials, José Antonio Fúster.

Es dona la circumstància que la dimissió de García-Gallardo coincideix ara amb una certa projecció pública d'Espinosa de los Monteros, de qui alguns mitjans han arribat a especular sobre la possibilitat que vulgui posar en marxa una nova marca política.
A aquests noms, cal sumar-n'hi d'altres, com el de Macarena Olona, després d'intentar un assalt fallit a la Junta d'Andalusia. O el de Javier Ortega Smith, principal veu de Vox en contra de l'independentisme, que continua a la formació tot i que el seu líder li va treure galons i el va deixar com a vocal a l'executiva, en benefici del català Garriga, ara únic vicepresident de l'organització i secretari general.
Molts canvis des de la foto de Colón
Només cal recuperar la foto unitària de la dreta espanyola a la plaça de Colón de Madrid del 2019 per constatar com han canviat els lideratges.
En aquests anys convulsos, un dels moments clau per a Vox va ser la decisió d'abandonar, l'any 2024, els governs de coalició autonòmics amb el PP per la política migratòria dels populars.
La decisió afectava els executius d'Aragó, Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, País Valencià i les Illes Balears. En aquesta última comunitat, les desavinences i els estira-i-arronsa entre els seus membres ha estat una constant durant els últims mesos. Un dels seus càrrecs més importants, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, es va fer tristament popular per estripar al ple una foto d'Aurora Picornell, la jove comunista assassinada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola.
- ARXIVAT A:
- Vox