Una novel·la posa llum al tabú de les maternitats nazis de Himmler

"La maternitat de Himmler", de l'escriptora belga Caroline De Mulder (Gant, 1976), és una novel·la impactant, que retrata el vessant més extrem del mal a partir de les cases de maternitat que va idear el règim nazi per expandir la raça ària. Editat per Edicions 62 i Tusquets, ja ha sigut tot un èxit al mercat francòfon.

L'escriptora s'endinsa en un episodi històric poc narrat per la literatura: el projecte Lebensborn (Fonts de vida), liderat per Heinrich Himmler, un dels oficials amb més poder a l'Alemanya de Hitler. Es tracta de les anomenades cases Heim, llars amb una aparença acollidora on les dones donaven a llum als seus fills.

Eren espais ideats per crear els futurs "cavallers del nou orde" i on "s'eliminaven els nadons indesitjables" per anar construint una "raça pura".

Fins a finals del Tercer Reich, en aquestes cases hi van néixer uns 8.000 nens. Himmler apadrinava els que hi naixien el mateix dia que ell. Obsessionats a retornar a la sang alemanya una suposada puresa original i a un rearmament demogràfic, els nazis seleccionaven les dones --ja fossin alemanyes o estrangeres-- i robaven els nadons a les mares.

El règim nazi considerava aquestes cases com "els camps de vida" enfront dels camps de la mort, els centres d'execució planificada de milions de persones, la majoria jueus, dels quals s'ha parlat molt més i de manera més oberta.

Els nens de Lebensborn ha estat un tema tabú, segons l'escriptora.

"Durant molt de temps hi va haver una mena d'omertà pel que fa a aquests nens, que en el fons eren innocents, però se'ls considerava fills d'un viver nazi. El tabú està desapareixent ara, amb la majoria d'aquests nens ja morts o a punt de morir."

Persones ordinàries fent el mal

La novel·la transcorre prop de Múnic el 1944, a l'Heim Hochland, la primera maternitat nazi creada per Himmler el 1936, no gaire lluny dels enfangats camps de batalla de la Segona Guerra Mundial ni tampoc d'alguns camps d'extermini.

Al llibre s'hi descriu un ambient harmoniós, en el qual trobem dones que esperen per donar a llum i nounats rossos. A la casa hi treballa l'Helga, una infermera modèlica, i també hi ha ingressada la Renée, una jove francesa embarassada per un soldat alemany, mentre a l'exterior hi passeja un pres polonès anomenat Marek.

L'Helga, afectuosa i entregada, encarna el que De Mulder qualifica com "mal ordinari":

"Es considera la Segona Guerra Mundial com el mal absolut, però això només és possible gràcies a persones ordinàries que, amb consciència, van decidir seguir i obeir. I aquest mal ordinari és el que, filosòficament parlant, és més dur."

La Renée, en canvi, representa les dones de països envaïts pels alemanys a qui els soldats van deixar embarassades, rebutjades per les seves pròpies famílies i assenyalades pels seus veïns després de la guerra.

L'escriptora ha volgut retre homenatge als nens d'aquestes cases als quals, si no estaven prou sans, se'ls aplicava l'eutanàsia. Un d'ells, de nom Jürgen, qui --pels documents consultats-- segurament sofria una discapacitat intel·lectual, va desaparèixer de la maternitat sense que ni tan sols hi tingui avui una sepultura. "Amb la novel·la he volgut donar una nova vida a aquest petit, un nen que em va marcar, que va ser una persona real", assegura De Mulder.

El llibre s'ha traduït a 13 idiomes, però ni a l'alemany ni al noruec. I precisament Alemanya i Noruega van ser dos dels països on les cases Heim, llocs "monstruosos, sense amor, que provoquen vertigen", van tenir més impacte.