Una vacuna personalitzada contra el càncer de ronyó es mostra eficaç per evitar que es reprodueixi

Un assaig clínic fet amb una vacuna oncològica personalitzada a nou pacients amb un tipus de càncer de ronyó i amb un alt risc de recurrència, aconsegueix que, gairebé tres anys després, a cap d'ells se'ls hagi reproduït la malaltia. 

Un equip d'investigadors liderat des de l'Institut Oncològic Dana-Farber, dels Estats Units, han creat una vacuna que utilitza els neoantígens --proteïnes mutants que es generen només en les cèl·lules tumorals-- per generar una resposta immunitària que ataca només les cèl·lules tumorals. 

La vacuna entrena el sistema immunitari del cos per reconèixer i eliminar les cèl·lules tumorals que hi puguin quedar després de la cirurgia. 

Els resultats de l'assaig, que publica Nature, van constatar que la vacuna havia generat respostes immunitàries en els nou individus, i que continuaven actives encara al cap de 34,7 mesos de mitjana.

"Els neoantígens dirigits per aquesta vacuna ajuden a enfocar les respostes immunitàries cap a les cèl·lules canceroses, amb l'objectiu de millorar l'eficàcia a l'objectiu i reduir la toxicitat immune fora de l'objectiu", diu a la publicació del Dana- Farber Toni Choueiri, un dels directors del treball.

"Aquest enfocament és realment diferent dels altres intents de vacunació en càncer de ronyó i pot constituir una base per al desenvolupament de vacunes de neoantígens", diu David A. Braun, que juntament amb Choueiri, fa vuit anys que lidera aquesta investigació.

Personalitzar per entrenar el sistema immune  

Tots els participants en l'assaig eren pacients d'un tipus de càncer de ronyó anomenat carcinoma de cèl·lules renals de cèl·lules clares, que es trobaven en fases avançades III o IV, i amb un alt risc de recurrència. 

Les vacunes es van administrar després de la cirurgia per eliminar el tumor. Les vacunes es van personalitzar per reconèixer el càncer individual del pacient utilitzant com a guia el teixit tumoral eliminat durant la cirurgia.

Els científics extreuen característiques moleculars de les cèl·lules tumorals que les diferencien de les cèl·lules normals. Aquestes característiques, anomenades neoantígens, són petits fragments de proteïnes mutants que existeixen en el càncer però no a cap altra cèl·lula del cos. 

Després s'han utilitzat algorismes predictius per determinar quins d'aquests neoantígens s'inclouran en la vacuna en funció de la seva probabilitat d'induir una resposta immune. 

"Escollim objectius únics per al càncer i diferents de qualsevol part normal del cos, de manera que el sistema immunitari es pot 'enfocar' de manera efectiva cap al càncer d'una manera molt específica", explica Braun.

Com menys mutacions tumorals, menys neoantígens

Els científics van identificar quines dianes específiques del càncer "són més susceptibles a l'atac immunitari" i va demostrar que aquest enfocament "pot generar respostes immunitàries duradores, dirigint el sistema immunitari perquè reconegui el càncer", conclou David Braun. 

La vacuna induïa una resposta immunitària en tres setmanes, el nombre de cèl·lules T induïdes augmentava una mitjana de 166 vegades i es mantenien a l'organisme en nivells elevats fins a tres anys. 

Els estudis in vitro també van demostrar que les cèl·lules T induïdes eren actives contra les cèl·lules tumorals del mateix pacient. 

Amb aquest estudi els investigadors han demostrat que aquest sistema de vacuna de neoantígens personalitzada, que s'havia mostrat efectiva en el melanoma, també ho pot ser en el cas del càncer de ronyó tot i que les cèl·lules tumorals no presenten tantes mutacions. 

Com més mutacions presentin les proteïnes en les cèl·lules tumorals més possibilitat de crear neoantígens. Però el càncer de ronyó és una malaltia amb menys mutacions i, per tant, menys objectius per fabricar la vacuna i aquesta era una de les dificultats que plantejava aquesta investigació. 

Reaccions immunes molt ràpides i duradores

Un cop fabricada la vacuna s'administra al pacient en una sèrie de dosis inicials seguides de dos reforços.

Després de l'administració de la vacuna, alguns pacients van experimentar reaccions locals al lloc d'injecció o símptomes semblants als de la grip, però no es van notificar efectes secundaris de més gravetat. 

El tractament estàndard per als pacients com els que van participar en l'assaig és la cirurgia per extirpar el tumor, que pot anar seguida d'un tractament d'immunoteràpia amb pembrolizumab, un fàrmac que indueix una resposta immune per combatre les cèl·lules canceroses.  

No obstant això, uns dos terços dels pacients se'ls reprodueix la malaltia i les opcions de tractament que els queden en aquests casos són limitades. Entre els participants en l'assaig, cinc van prendre aquest fàrmac. 

Ara, els resultats de la vacuna obren nous camins per al tractament personalitzat del càncer, 

"Aquests resultats donen suport a la viabilitat de crear una vacuna de neoantigen personalitzada altament immunogènica en un tumor amb menor càrrega de mutació i són encoratjadors."

Però el treball conclou que es necessitaran estudis a més gran escala per entendre completament l'eficàcia clínica d'aquesta vacuna  i explorar-ne tot el potencial.