Vacuna al braç dret o esquerre? El lloc de la punxada influeix en la resposta immunitària

Rebre la vacuna de reforç en el mateix braç que la primera dosi genera una resposta immunitària molt més efectiva que si la segona punxada es fa en el braç contrari, segons han descobert investigadors australians. En un article publicat a la revista Cell, demostren que quan s'administren totes dues dosis en el mateix lloc del cos, les cèl·lules de defensa de l'organisme responen abans i de manera més eficient, almenys a curt termini.

Aquest resultat pot ser especialment important en situacions d'emergència sanitària, com la pandèmia de la covid, en què era crucial estar protegit com més aviat millor per així també generar immunitat de grup i mirar d'evitar que el virus mutés. 

Així mateix, el descobriment obre la porta refinar les estratègies de vacunació, així com el disseny de les noves vacunes per potenciar-ne l'eficàcia.

Més interacció entre les cèl·lules immunitàries

La majoria d'aquests fàrmacs preventius introdueixen una versió atenuada i inofensiva dels patògens, com ara dels virus, el que es coneix com a antigen. 

Aquests antígens es filtren als ganglis limfàtics, que són els camps d'entrenament del sistema immunitari. Allà és on les cèl·lules de defensa se preparen per distingir entre amic i enemic, i des d'on es llancen els atacs de defensa quan es produeix una infecció.

Quan arriba un antigen als nòduls limfàtics, unes cèl·lules defensives anomenades macròfags l'intercepten i el porten al davant d'unes altres, els limfòcits B de memòria, que el reconeixen, s'activen i comencen a produir anticossos. I al final generen cèl·lules de memòria que s'activaran en una segona trobada amb el mateix antigen.

En aquest estudi, els investigadors van observar en un experiment amb ratolins que quan els animals rebien la punxada en una pota, un grup de limfòcits B de memòria migraven a la capa exterior dels ganglis limfàtics ubicats a prop de la regió propera a la injecció i allà interactuaven amb els macròfags. 

Quan els rosegadors rebien una segona dosi en la mateixa zona on es va produir el contacte amb l'antigen, els macròfags ja eren allà, en alerta, cosa que feia que capturessin de manera més eficient els antígens i fossin també capaços d'activar abans els limfòcits B per generar anticossos. Això faria que el reforç vacunal fos més efectiu.

"La nostra recerca suggereix que els nòduls limfàtics propers al lloc de la vacunació tenen un paper crucial a l'hora d'orquestrar una resposta a la vacuna efectiva per a la següent vegada. Per tant, el lloc de vacunació importa", afirma Rama Ddhenni, un dels investigadors coautors del treball.

També en humans

Els investigadors van comprovar també aquest mecanisme en un estudi clínic amb 30 voluntaris a qui van administrar la vacuna contra la covid de Pfizer-BioNTech; a 20 els van fer la punxada de reforç al mateix braç de la primera dosi, i als altres 10, al braç contrari. 

Així, van observar que els primers generaven anticossos neutralitzants molt de pressa, entre cinc i set dies després de la vacunació. I que aquests anticossos eren, a més, més efectius contra les variants Delta i Omicron del sars-cov-2. 

Tanmateix, els científics van observar que aquest avantatge quatre setmanes més tard es diluïa i que els dos grups de voluntaris tenien un nivell similar d'anticossos. Així i tot, els immunòlegs australians remarquen que "una protecció precoç podria ser crucial en un brot".

L'investigador de l'Institut Germans Trias i Pujol Julià Blanco, líder del grup de virologia i immunologia cel·lular d'IrsiCaixa, apunta que si bé aquest efecte més efectiu del reforç vacunal ja s'havia vist en estudis amb animals, fins ara se'n desconeixia el mecanisme, que és la principal aportació d'aquest nou treball. I afegeix que:

"Demostren clarament que es produeix una resposta més gran perquè hi ha una millor interacció entre les cèl·lules de memòria B amb els macròfags en aquesta regió dels ganglis limfàtics, cosa que facilita que el segon encontre amb l'antigen produeixi una resposta més ràpida".

A més, aquest científic, que treballa en el desenvolupament de vacunes contra el VIH, però també del sars-cov-2, considera que aquests resultats "poden ser molt interessants en el cas d'immunitzables que generen una resposta de curta durada, com ara la de la grip". També, afegeix, per a preventives de nova generació contra diferents patògens emergents.

Si bé hi ha hagut alguns estudis anteriors que han arribat a conclusions semblants a aquest treball, també s'han publicat altres treballs que han trobat precisament el contrari. És per això que els experts reclamen de moment cautela i més estudis abans de fer canvis en les pautes de vacunació.

10 vegades més casos de xarampió

La publicació d'aquest estudi coincideix amb la celebració de la setmana europea de la immunització, en què el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) alerta que els nivells de vacunació no són els òptims a Europa. 

Tot i ser una de les eines de salut pública més efectives per prevenir malalties infeccioses, els darrers anys hi ha menys gent que es vacuna. En el del xarampió, per exemple, els ECDC constaten que el 2024 els casos es van multiplicar per deu a Europa i es van produir 35.000 nous casos. Vuit de cada 10 persones que es van contagiar no estaven vacunades. Van morir 23, 14 de les quals eren infants de menys de cinc anys.

"Calen reforços accelerats per sostenir l'alta cobertura vacunal", ha defensat Pamela Rendi-Wagner, al capdavant de l'ECDC. "Cada dosi de vacuna compta, i els moments de vacunació importen per assolir una protecció òptima", afegeix.