Víctimes de les falses teràpies de conversió per a homosexuals: "És la definició de tortura"

Lluny de pensar que són cosa del passat, els testimonis recollits pel programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio evidencien com les pseudoteràpies que prometen "curar l'homosexualitat" han canviat de mètodes però mantenen intacte el seu esperit: fer creure a les persones que la seva orientació sexual és una malaltia.

Al Jordi li va caure el món a sobre

A finals dels anys seixanta, en plena dictadura, ser gai era asfixiant i molt perillós. Els homosexuals estaven sota la llei de "vagos y maleantes", que després es va substituir per la de perillositat social.

Jordi Griset, nascut a Barcelona fa 77 anys, vivia amb la por de ser denunciat: "Només amb la denúncia d'un veí explicant qualsevol cosa sobre nosaltres, encara que no fos veritat, podíem acabar a la presó."

El fet de no encaixar, de sortir de les normes establertes per una societat inquisidora, va marcar el Jordi d'una manera molt profunda.

"Per la medicina érem uns malalts. Per la religió, uns pecadors. Per la societat, uns corruptors de menors. Érem el pitjor."

Els pares del Jordi no coneixien l'orientació sexual del seu fill de manera clara. Tot i que, segons explica, "podien intuir alguna cosa perquè se'm notava."

La lletania que es repetia en aquella època era demolidora: "El que estava en boca de tothom era: 'Prefereixo un fill mort abans que marica... qualsevol cosa abans que marica'."

En aquest context discriminatori, el Jordi només buscava poder ser acceptat: "Em sentia l'únic homosexual del món. La societat només et diu que ets un malalt i decideixes convertir-te en una persona normal."

Amb poc més de 18 anys, se'n va anar a veure un psiquiatre. L'home li va dir que existien tractaments per reorientar l'orientació sexual, però que eren molt llargs i cars.

En aquell moment, no tenia diners i el món li va caure a sobre: "Vaig escriure totes les meves preocupacions en un full de paper. El vaig deixar al damunt del meu escriptori i la meva mare el va trobar. Va ser aleshores quan va descobrir el meu secret."

L'endemà, ell i la seva família van decidir que s'havia de sotmetre a una teràpia per "curar" l'homosexualitat. I van acabar trobant un altre psiquiatre que treballava amb un tractament acabat d'arribar d'Amèrica.

Descàrregues elèctriques

La teràpia consistia a aplicar descàrregues elèctriques que li recorrien tot el cos. En una habitació a les fosques, el psiquiatre projectava a la paret, durant trenta segons, imatges de dones despullades.

Passat aquest temps, les fotografies que es mostraven eren d'homes en banyador:

"Quan sortien les dones no passava res, però quan les imatges eren les d'homes amb el tors nu i en vestit de bany, sentia les descàrregues elèctriques per tot el cos. La intensitat anava augmentant."

Aquests episodis de tortures es van allargar mesos sense aconseguir el resultat que s'esperava. El Jordi va deixar el tractament després de 30 sessions, fent creure a la família que ja era heterosexual.

Després d'aquella experiència va trigar molts anys a poder-ne parlar obertament.

Ara, el rentat del cervell

Fins fa només 35 anys, ser gai era considerat un trastorn mental. El 17 de maig del 1990, l'Organització Mundial de la Salut va eliminar l'homosexualitat del llistat de patologies relacionades amb la salut mental.

Malgrat aquest pas tan necessari per a la reparació del col·lectiu, avui en dia encara hi ha qui assenyala les relacions entre persones del mateix gènere com una afecció que es pot "curar".

Les mal anomenades "teràpies de conversió" no han desaparegut. Avui dia, però, tenen una altra fesomia vinculada a grups ultracatòlics, que, segons defensen, salven del pecat joves i adolescents gais.

"Escollits per Déu"

Xavi Martínez és un noi del País Valencià de 28 anys. Dels 18 als 23 va rebre falsos tractaments per intentar revertir la seva homosexualitat.

Va estar ingressat amb altres joves en un monestir on els intentaven convèncer amb estudis falsos que el seu era un comportament patològic: "Actuen sota el paraigua, en aquest cas, de l'Església, en el qual estan molt protegits."

El Xavi explica que els feien xerrades, els passaven powerpoints i "utilitzaven la culpa des d'una visió cristiana" per fer-los sentir assenyalats per Déu pel fet de ser homosexuals.

I el pitjor de tot, diu, és que aconseguien fer-los sentir com uns "escollits per Déu":

"Pensàvem: 'Quina sort que tenim que hem trobat aquesta teràpia de conversió. A fora el que estan vivint és una vida de pecat, de soledat, de pertorbació i d'addicció'."

La falsa teràpia anava més enllà de l'intent de rentar-los el cervell: "Et mediquen amb inhibidors de la libido, també amb antiepilèptics, perquè tenen com a efecte secundari la disminució del desig sexual."

També controlaven la seva manera de vestir. No podien portar pantalons ajustats perquè consideraven que era "una manera d'anar provocant".

Havien de vestir amb roba ampla i amb camises de quadres, de tipus llenyataire, considerades més masculines: "Si et veien amanerat, et feien fer treballs de força o jugar a futbol per perdre les formes amanerades."

El Xavi admet que tot plegat el va fer caure en molts episodis d'ansietat i una depressió.

"És la definició de tortura"

Així de taxativa és la doctora en psicologia Amanda Melià, que ha atès diverses persones que han passat per aquestes falses teràpies de conversió. Explica que la majoria de vegades els pacients no són conscients de l'origen del seu malestar.

Explica que aquests falsos tractaments van des de la humiliació pública al qüestionament de la persona i el càstig, "sense pegar-te però sí imposant-te prohibicions o deixant-te sense menjar":

"És la definició de tortura, quan acaben aquests processos, les persones estan desfetes."

Des de l'anomenada llei trans del 2023, aquestes pseudoteràpies són il·legals a Espanya, però només es castiguen amb sancions administratives.

Diferents entitats i iniciatives ciutadanes treballen, però, perquè es considerin delicte a escala espanyola i europea.